Nit del circ Zirkolika 2017
Grec Nadal

Barcelona divendres,   15 de desembre de 2017   Actualitzat a les   7:44 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Reina Juana

Reina Juana

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Ernesto Caballero
Direcció:

Gerardo Vera

Director del Centro Dramático Nacional des de juny de 2004. Premio Nacional de Teatro 1988 per «la seva contribució al desenvolupament del teatre i de l'òpera a Espanya». Membre del Patronat del Teatro de la Abadía de Madrid des de la seva fundació. Entre gener de 1995 i el juliol de 1996 va ser membre del Consell de Direcció del Centro Dramático Nacional, al costat de Lluís Pasqual i Álvaro del Amo, amb direcció d'Isabel Navarro. Des de 1970 treballa com a escenògraf, figurinista, director artístic i director d'escena. Aquesta és una selecció de les seves principals creacions. Com a director (des de 1990) En la seva etapa com a director de CDN ha dirigit Divinas palabras, de Valle-Inclán (2006), Un enemigo del pueblo, d’Ibsen (2007) i ara Rey Lear, de Shakespeare. En teatre, a més, ha dirigit: Yerma, de Lorca, per a la Compañía Cristina Hoyos (Théâtre National de Chaillot, París, 1992); Azabache, revista musical sobre copla (Expo 92); Testamento, de Benet i Jornet, per al Centro Dramático Nacional (1996); La Noche XII, de Shakespeare, per al Teatro de la Abadía (1996); Salomé, d’Oscar Wilde, per a la Compañía Carmen Cortés (Teatre Romà de Mérida, 1997); Por amor al arte, de Neil La Bute (Teatro Albéniz, 2003). En òpera: Macbeth, de Verdi, per al Teatro Real de Madrid (2004). El 2000 va dirigir Los siete pecados capitales i Happy End, de Brecht-Kurt Weill, per al Teatro de la Zarzuela. En cinema: La otra historia de Rosendo Juárez (1990); Una mujer bajo la lluvia (1992); La Celestina (1994); Segunda piel (2000); Deseo (2003). Com a escenògraf i figurinista En teatre: El jardín de los cerezos, de Txèkhov, amb direcció de José Carlos Plaza per al CDN (1986); 5 Lorcas 5, amb direcció de Lindsay Kemp i Lluís Pasqual (Premi de la Crítica a la millor escenografia 1986); Orquídeas a la luz de la luna, de Carlos Fuentes, amb direcció de María Ruiz i Guillermo Heras per al CDN (1988); El balcón, de Genet, amb direcció de Lluís Pasqual per al Théâtre Odéon de París (1991); Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín, de Lorca, amb direcció de José Luis Gómez (Premi ADE a la millor escenografia 1991); Hamlet, de Shakespeare, amb direcció de José Carlos Plaza per al CDN (1989); El trío en mi bemol, d’Eric Rohmer, amb direcció de Fernando Trueba per al CDN (1990). En òpera: Carmen, de Bizet, amb direcció de Pilar Miró per al Teatro de la Zarzuela; Macbeth, de Verdi, amb direcció de José Luis Alonso per al Teatro de la Zarzuela; L’elisir d’amore, de Donizetti, Woyzeck, d’Alban Berg, i Lulu, d’Alban Berg, amb direcció de José Carlos Plaza per al Teatro de la Zarzuela; Carmen, de Bizet, amb direcció de Núria Espert i Zubih Mehta (Royal Opera House, Covent Garden, Maggio musicale de Florència i Dorothy Chandler Pavillion a Los Ángeles); Amor de Perlimplín i El rey de Harlem, amb direcció de Manuel Gutiérrez Aragón (La Fenice de Venècia). En ballet: Fuego, amb la Compañía Antonio Gades-Carlos Saura, per al Théâtre du Châtelet de París. En cinema (com a director artístic i figurinista): Tasio, de Montxo Armendáriz (Conxa d’Or del Festival de Sant Sebastià); La noche más hermosa i La mitad del cielo (Conxa d’Or del Festival de Sant Sebastià), de Manuel Gutiérrez Aragón; Los pazos de Ulloa, de Gonzalo Suárez (millor disseny de vestuari RAI); El amor brujo, de Carlos Saura-Antonio Gades (Goya 1986 al millor decorat i millor vestuari); Sé infiel y no mires con quién, de Fernando Trueba; El Dorado i La noche oscura, de Carlos Saura; Berlin Blues, de Ricardo Franco; El rey del río, de Manuel Gutiérrez Aragón (Ós d’Or del Festival de Berlín); La niña de tus ojos, de Fernando Trueba (Goya a la millor direcció artística); El caballero Don Quijote, de Manuel Gutiérrez Aragón.

Gerardo Vera

Concha Velasco encarna un dels personatges més commovedors de la història d'Espanya: Juana la Loca

Sinopsi de Reina Juana

Concha Velasco es converteix en Juana de Castilla, més coneguda com Juana la Loca, un dels personatges més commovedors de la nostra història, per explicar-nos les seves vivències i per descomptat, rendir comptes a les persones que van estar en la seva vida abans de morir sola i allunyada del que més volia: els seus fills.

Juana de Castilla va ser convertida en una ombra primer pel seu marit, Felipe el Hermoso; després pel seu pare, Fernando el Católico, qui la reclou a Tordesillas; i finalment pel seu fill Carlos V, que la ignora.


Crítiques Express

+
La Velasco omple tot l'escenari. Pur "poderio" escènic.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Castellà
Durada: 90 min.