Tàrrega 2018
butlleti_banner

Barcelona dissabte,   18 d'agost de 2018   Actualitzat a les   8:16 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Sis personatges-Homenatge a Tomás Giner

Sis personatges-Homenatge a Tomás Giner

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor text:

Joan Yago

Joan Yago
Direcció:

Juan Carlos Martel Bayod

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (2003) on rep beques per estudiar al Rose Bruford College de Londres (2004) i a la Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a Pisa (2002). Cursa el primer cicle de Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1999). Coma a director ha dirigit: Push up 1-3 de Roland Schmmelpfennig (Sala Beckett 2006), Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp (Sala Beckett 2005). Push up 1-3 obté dos nominacions als premis Butaca 2006: millor actriu de repartiment i millor actor de repartiment. Participant del Projecte Bilbao Arriaga Teatroa dirigit per Lluís Pasqual (2005). Ha estat ajudant de direcció de Carme Portaceli (2006, 2005), Toni Casares (2006) i Àngel Llàcer (2006, 2005, 2003, 2002). Obres en les que ha participat: Un lloc conegut (2007), Ya van 30! (2006), Valentina (2006), La finestra tancada (2006), Hamlet (2006/05), La Tempestad (2006/05), Tenim un problema (2005), Aguantando la vela (2005), Ja en tinc 30 (2004), El somni d’una nit d’estiu (2002/03).

Juan Carlos Martel Bayod
Producció:

Teatre Lliure

Teatre Lliure

Històries de veritat en busca de la veritat de l'escena.

Sinopsi de Sis personatges-Homenatge a Tomás Giner

Viuen al carrer, dormen al carrer, roden pel món. No ens els mirem ni ens interpel·len. Avui, aquí, són sis i pugen a l'escenari. Històries de veritat en busca de la veritat de l'escena.


Repartiment

Enric Molina / Hans Üdo Braendle / Jesús Marcos /

Marc Rodríguez

Debuta com a actor de teatre el amb València, de Paco Zarzoso, dir. Rafel Duran, amb qui treballa més endavant a Una vida al teatre, de D. Mamet, i La dama enamorada, de J. Puig i Ferrater. Ha estat dirigit per Joan Raja (L’inspector, de N. Gògol), Àlex Rigola (Titus Andrònic i Juli Cèsar, de W. Shakespeare), Carme Portaceli (El retorn al desert, de B-M Koltès, i Hamlet- Machine, de H. Müller) i Josep Maria Mestres (Romeo i Julieta, de W. Shakespeare), entre d’altres. Darrerament ha participat en Obra vista, de Jordi Prat i Coll. En televisió ha col·laborat a les sèries Nissaga. L’herència, 7 de notícies, Pagats per riure, Jet lag, Majoria absoluta, Porca misèria i El pulso, i a les pel·lícules Freetown, de Javier Arazola, Delta, d’Oriol Ferrer i Rapados, de Roman Parrado. Ha fet també cinema en dues ocasions: Salvador, dir. Manel Huerga, i Tu vida en 65 minutos, dir. Maria Ripoll. El 2004 també va treballar a les ordres de Julio Manrique al seu primer espectacle com a autor i director, El miedo y la música, estrenat al Sitges Teatre Internacional.

Marc Rodríguez / Martí Ruiz Carreras / Valerio N'Dongo

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Georgina Oliva

Georgina Oliva / Assessorament actoral: Alicia G.Reyero / Col·laboració: Arrels Fundació /

Carme Sansa

Destacamos entre otros los siguientes premios: “Premio Sebastià Gasch” por su dedicación al music-hall catalán (1978), “Premio Joanot” por Inqusición (1980), “Premio Ass. Espectadores de Reus” (1988) y “Premio TP” por Joc de dos (1988-89), “Premio Margarita Xirgu” por su interpretación en Un dia qualsevol (1991), “Premio de la Crítica de Barcelona” por Gust de mel, (1994), Tres mujeres altas y por L’amant anglesa (1996), Farsa y licencia de la reina castiza(1998), “Premio Butaca” a la mejor actriz teatral por Company (1997), “Premio Crítica Serra d’or”. Se inicia en el teatro en la Escuela de Arte Dramático Adrià Gual, dirigida por Ricard Salvat, promoción- curso 1963-64. De su extensa trayectoria como actriz, destacamos: 2002 Ronda d’amor a Sinera, de Salvador Espriu. Dir. Ricard Salvat. Teatre Fabiè Puigcerver. Teatre Lliure. Dramàtic, de Albert Mestres. Dir. Joan Castells. Espai Dramàtic Joan Brosa. 2001 Suite, de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. Sala Beckett. 1999-2000 Hamlet, de W. Shakespeare. Dir. Lluís Homar. Festival Grec. Cia Lluís Homar. Mesura per mesura, W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. Teatre Nacional de Catalunya. 1998 Farsa licencia de la reina castiza, Valle-Inclán. Dir. E. Flores. Cia CAT. Homenatge a Federico García Lorca con A. Ricci. 1997 Company, de Stephen Sondheim i George Furth. Dir. Calixto Bieito i Lluís Vidal. Cia Teatre Lliure. 1996 L’amant anglesa, de M. Duras. Dir. Alfons Flores. Tres mujeres altas, de Edward Albee. Dir Jaime Chavarri Ha participado entre otros en los siguientes montajes teatrales: La cabeza del dragó, El diari d’Anna Frank, Gust a mel, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret advocat dels obres de Catalunya, Un dia qualsevol, la missió, Jc de dos, La filla del Carmesí, Terra baixa, Un enemigo del pueblo, primera Història d’Esther, Cabaret Literari. Ha interpretado entre otras, las siguientes obras de Bertolt Brech: L’òpera de tres rals, Brecht i Weill. Traducción J. Oliver y F. Formosa. Dir. Mario Gas. Dir. Musical Joan Albert Amargós(1984) La bona persona de Sexuan, Dir. Ricart Salvat (1966), El señor Puntilla y su criado Matti, Dir. Francesc Nel.lo (1973) y por Antoni Chie (1979), A los hombre futuros, Yo Bertolt Brech, Dir. Jesús García De Dueñas (1979), Els pecats capitals dels petits burguesos, Dir. Carme Sansa (1986).

Carme Sansa /

Jaume Sisa

Jaume Sisa i Mestres va presentar el seu primer single (“L’home dibuixat”, 1968) a la desapareguda Bodega Bohèmia de Barcelona. Va fomar amb l’efímer Grup de Folk, i també amb el combo experimental “Música Dispersa”. L’any 1971, Sisa treia al carrer el seu primer LP en solitari, l’immortal “Orgia”, una tormenta d’imaginació textual i musical, una mostra d’underground en estat pur. Passen els anys, canvien els bars. Als primers setanta, algunes ments inquietes es troben al primer Zeleste del carrer Argenteria, on Sisa hi va viure les hores més intenses de la seva vida. Entre d’altres aventures “zelestials”, Sisa va cofundar l’Orquestra Plateria. L’any 1975, el nostre home publica un segon LP: “Qualsevol nit pot sortir el sol”, que esdevindrà uns dels Però setze anys i un dia després d’anunciar al món que “el cantautor abandona”, Sisa demostra que és un gran mentider i publica un altre disc (“Visca la llibertat”, 2000). Tots aquests anys s’ha estat mal afaitat i en sabatilles, pagant puntualment la seva qüota a l’Associació d’Avorrits Anònims i menjant bolets de color vermell. Sense ulleres, més vell -i, per tant, més savi-, Sisa es presenta de nou cridant visques a la llibertat galàctica, un disc presentat al Palau de la Música Catalana i a la 25ª edició del Festival GREC de Barcelona De nou a casa, jura al món que es retira. I ho fa per triplicat: amb un disc doble (“Transcantautor. Última noticia” (1984), un poemari (“Lletres galàctiques”) i una exposició (“Memòria representada”). Per entendre’ns, un enterrament de primera. I una decisió que va deixar desencisada a molta gent. El per què? Com deia aquell, i repetia Sisa a l’època, la resposta està en el vent. Si és que hi ha vents d’algú... Però setze anys i un dia després d’anunciar al món que “el cantautor abandona”, Sisa demostra que és un gran mentider i publica un altre disc (“Visca la llibertat”, 2000). Tots aquests anys s’ha estat mal afaitat i en sabatilles, pagant puntualment la seva qüota a l’Associació d’Avorrits Anònims i menjant bolets de color vermell. Sense ulleres, més vell -i, per tant, més savi-, Sisa es presenta de nou cridant visques a la llibertat galàctica, un disc presentat al Palau de la Música Catalana i a la 25ª edició del Festival GREC de Barcelona.

Jaume Sisa / Javier Mariscal / Creació: Creació col·lectiva / Espai escènic: Xesca Salvà / Idea original:

Juan Carlos Martel Bayod

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona (2003) on rep beques per estudiar al Rose Bruford College de Londres (2004) i a la Scuola Europea per l’Arte dell’Attore a Pisa (2002). Cursa el primer cicle de Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1999). Coma a director ha dirigit: Push up 1-3 de Roland Schmmelpfennig (Sala Beckett 2006), Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp (Sala Beckett 2005). Push up 1-3 obté dos nominacions als premis Butaca 2006: millor actriu de repartiment i millor actor de repartiment. Participant del Projecte Bilbao Arriaga Teatroa dirigit per Lluís Pasqual (2005). Ha estat ajudant de direcció de Carme Portaceli (2006, 2005), Toni Casares (2006) i Àngel Llàcer (2006, 2005, 2003, 2002). Obres en les que ha participat: Un lloc conegut (2007), Ya van 30! (2006), Valentina (2006), La finestra tancada (2006), Hamlet (2006/05), La Tempestad (2006/05), Tenim un problema (2005), Aguantando la vela (2005), Ja en tinc 30 (2004), El somni d’una nit d’estiu (2002/03).

Juan Carlos Martel Bayod / Il·luminació: Marc Lleixà / So:

Lucas Ariel Vallejos

Lucas Ariel Vallejos és enginyer electrònic i enginyer tècnic de telecomunicacions especialitzat en So, i músic (estudis de piano, baix elèctric, i actualment està centrat en l’estudi de la batería). Desenvolupa espais sonors i músiques per audiovisuals i teatre, on cal destacar les obres teatrals La Màquina de Parlar (Victoria Szpunberg, 2007) i Singapur (Pau Miró, 2008). Paral.lelament, participa en formacions musicals diverses.

Lucas Ariel Vallejos / Vestuari: Xesca Salvà / Veu en off:

Lluís Pasqual

Nacido en Reus (Tarragona) en 1951.Es licenciado en Filosofía y Letras, en la especialidad de Filología Catalana, por la Universitat Autónoma de Barcelona y licenciado en Arte Dramático por el Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Es fundador del Teatre Lliure en 1976. A los 32 años, en 1983, es nombrado director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid. En 1990 se va a París para dirigir, durante seis años, el Teatro de Europa - Théatre de l’Odeón. Mientras, dirige la Biennal de Teatro de Venecia (1995/96). De 1997 a 1999 fue comisionado por el Ayuntamiento de Barcelona para el Proyecto Ciutat del Teatre, y codirector del Teatre Lliure de Barcelona desde 1998 hasta el 31 de diciembre del 2000. Dirige el primer espectáculo en 1968, “Roots" d’Arnold Wesker. En 1976, inaugura el Teatre Lliure con “Camí de nit”, dirección a la que le siguen algunos de los títulos más importantes de este teatro, como “Leonci i Lena”, “La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra” (Premio Óscar Viva, Long Play, 1983; Premio del Espectador y la Crítica, 1984), “Les tres gremanes” (con Rosa Maria Sardà; Premio de la crítica Serra d'Or, 1975), “El balcó” (Premio Adrià Gual, 1980; Premio Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona, 1982), “Primera història d’Esther”, “Al vostre gust” (Premio Nacional de Teatro y Danza, 1984), “Un del últims vespres de Carnaval” (Premio de la Sociedad General de Autores de España, 1984; Premio Ciutat de Barcelona, 1985; Premio Serra d'Or, 1986), “Roberto Zucco” (Premio ADE, 1994), “Cómo canta una ciudad de Noviembre a Noviembre”. Entre los años 1997 y 2001, dirige en el Teatre Lliure de Barcelona, “Tot esperant Godot”, de S. Beckett y la obra de un único acto “Diumenge”, de Joan Brossa, para el espectáculo “Cantonada Brossa”; la reposición de “Cómo Canta una ciudad de noviembre a noviembre” (estrenada en el Lliure la temporada 1997 / 1998) después de una gira por todo el estado español; la reposición de “La nit de les tríbades” (según el montaje de Fabià Puigserver de 1978) y el estreno de “L’hort dels cirerers”, de A. Txèkhov, que despide la etapa del Lliure en la sala de Gràcia. Durante la temporada 2000/2001 estrena “La Tempestad”, de W. Shakespeare, en el Teatro San Martín Buenos Aires con Alfredo Alcón, y la versión castellana de “Esperando a Godot”, una co-producción del Teatre Lliure con Concha Busto Producción y Distribución. Compagina estos trabajos con numerosas direcciones en otros teatros y compañías. Con el Centro Dramático Nacional, “La hija del aire” (1981), la versión castellana de “La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra” (1983), “Madre Coraje y sus hijos” (Premio Long Play, 1986) y “El público” (1986) (Premio de la Crítica Europea), “Comedia sin título” (1989), “Haciendo Lorca” (1996, Premio Internacional "El Cairo", que otorga el Ministerio de Cultura de Egipto; Premio de la Cámara de Comercio de Paris), entre otros. Con Odéon-Théâtre de l’Europe dirige “Luces de Bohemia” (1984), “Tirano Banderas” y “Le chevalier d’Olmedo” (1992), “Les estivants” (1993) y “Le livre de Spencer” (1995). De sus colaboraciones con la compañía de Nuria Espert destacan “Una altra Fedra, si us plau” (1978) y “Medea” (1981). Con Rosa Maria Sardà ha dirigido “Duet for one”. Monta su primera ópera, “Samson et Dalila” (1981), en el Teatro de la Zarzuela de Madrid, y después siguen “Falstaff” en Madrid (1983), en Bruselas (1987), en Italia (1987) y en Amsterdam (1994); “Don Carlo” (1985) en Madrid, “La Vera Storia” en París (1985) y en Florencia (1986), “Il Trittico” en Madrid (1987) y en Bolonia (1993), “Il Turco in Italia” en Madrid (1990-1992) y en Sicilia (1995), “L’Enlèvement au Serial” en París (1991) y en Bilbao (1992), “La Traviata” en Salzburg (1995) y en Génova (1995 y 1997), “Gianni Schicchi” (1996) en Milán y “Boris Godunov “(1996) en Frankfurt. A lo largo de su carrera artística ha recibido distintos premios y distinciones honoríficas: Premio Nacional de Teatro y Danza (1984), título de Caballero de las artes y las Letras otorgado por la República francesa (1984), Premi Ciutat de Barcelona (1985), Premi de la Generalitat de Catalunya (1988), Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura (1991), Premio de la Cámara de Comercio de Paris, Premio Honorífico de la CIFET del Ministerio de la Cultura de Egipto (1995). La república francesa le da el Título de Oficial de las Artes y Letras (1991) y lo nombra por decreto Caballero de la Legión de Honor (1996). Acaba de recibir el Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. En este último año ha estrenado “EDIPO XX”I, del que ha sido coproductor junto con Concha Busto, y del que ha realizado la dirección, la versión del texto y la iluminación. El espectáculo, que se estrenó en Barcelona durante el Festival Grec 2002, está nominado como finalista de los Premios Max de Teatro (España) en la categoría de Mejor Traducción o Adaptación de la Obra Teatral. Así mismo ha dirigido e iluminado el último espectáculo de Sara Baras, “Mariana Pineda”, coproducido por Sara Baras y MarianaGialyui, que se estrenó en Sevilla en el Festival de Flamenco durante el mes de Septiembre de 2002.

Lluís Pasqual / Vídeo: Joan Rodon

Crítiques Express

+
Teatre necessari, teatre colpidor i teatre fet amb honestedat. Una petita gran obra!
+
La direcció ha fet que els actors s'hagin anat fent seu el paper fins a la naturalitat i l'espontaneïtat prou creïble per fer que els espectadors s'oblidin que darrere hi ha un llarg treball.
+
Extrema senzillesa formal, testimonis colpidors i emoció màxima.

Crítiques

  • Petites grans històries

    ¿Sis personatges en cerca d'autor...? ¿Sis personatges a la recerca de la memòria de Tomás Giner...? ¿O sis personatges a la recerca d'un sostre...? L'obra creada col·lectivament a partir d'una idea inicial de Juan Carlos Martel Bayod i sota la seva direcció fa una mirada des de la discreció i el re...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Alemany,Anglès,Català/Castellà
Durada: 75 min.