A Vore/Escenes/ L

Barcelona dissabte,   20 de gener de 2018   Actualitzat a les   13:23 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Clàudia Cedó torna a casa, a la Flyhard, amb 'L'home sense veu'



Publicat per Teatralnet
Després de l'estrena amb èxit al Temporada Alta, la dramaturga Clàudia Cedó torna a casa seva, a la petita Sala Flyhardm amb un dels seus espectacles més reconeguts, L'home sense veu, on es podrà veure fins al 2 de gener. La Clàudia ha dirigit també l'espectle, que interpreten Cristina Cervià i Jordi Subirà.

Dia sis-cents del Programa Pioneer. Tom Baxter intenta fer funcionar la Zàrnick 3000, el seu únic mitjà de comunicació amb la Terra. Avui ha recollit basalt. No pensava trobar-ne en aquesta zona de la lluna, si demà en troba més, potser no caldrà anar fins als mars de la regió alta. Se suposa que ha d'estudiar la composició química de la sorra lunar en relació amb la gravetat i l'atmosfera, per conèixer quines possibilitats reals hi ha de construir una base a la lluna utilitzant materials d'allà. Baxter es pregunta quina mena de base volen fer a la lluna i qui hi viurà, sol.

Es pregunta com enviarà els resultats de les mostres recollides si no pot contactar amb la Terra. Es pregunta si algú està rebent els seus missatges. Es pregunta si hi ha algú, a l'altre costat.

La Cecília Congost està molt lluny de tot això. És una dona que toca de peus a terra. Té dos fills adolescents, un marit que no l'ajuda, desmotivació per buscar feina i enveja de la seva millor amiga, que s'ha atrevit a separar-se i a recuperar les regnes de la seva vida. Sense ningú que comprengui del tot la seva apatia, la Cecília passa els dies amargada, emprenyada amb un món que fa temps que li ha girat l'esquena. Es pregunta com ha acabat així. Es pregunta si algú està rebent els seus missatges de socors. Es pregunta si hi ha algú, a l'altre costat.

En Tom i la Cecília són dos supervivents. Dos éssers extraviats i sols que es trobaran a la fina capa de gel on es desenvolupa la vida quotidiana. Dos persones amb ganes de connectar, de trobar-li un sentit a la vida. Dos astronautes disposats a travessar les barreres que calgui per apropar-se l'un cap a l'altre i descobrir... Que hi havia algú a l'altre costat.

L'autora explica així l'espectacle: "L'home sense veu parla de com una dona aconsegueix endinsar-se en l'univers d'un noi amb autisme per connectar-hi. Parla de la sensació que es té quan algú molt tancat en ell mateix et dóna "permís" per entrar al seu món. Te'l dóna amb un somriure o una mirada. I la percepció d'aquest gest, és valuós per la persona que el fa i per la persona que el rep. I aquest moment és de gran qualitat comunicativa."

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


Ficcions 2018 AMIC