Temporada Alta 2017

Barcelona dimecres,   22 de novembre de 2017   Actualitzat a les   17:35 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Crònica. Des de Tàrrega: una nit no pas com les altres... a la plaça!



Autor: Teresa Bruna
Publicat per Teresa Bruna Teatralnet
Som a Tàrrega, com no podia ser d'una altra manera! Un any més ens hem instal•lat durant quatre dies en aquesta ciutat del teatre meravellosa, amb una gent fantàstica que ens acull i ens mima (Maria i Joan, va per vosaltres), però que… és una bogeria! Voldríem ser a tot arreu: a la Llotja, a les trobades, a les rodes de premsa, inauguracions… Però el teatre mana i no hi ha temps de res. La Marató és potent i Tàrrega… cada dia la veig més gran!

No em puc queixar, però, de com va anar el primer dia, el dijous dia 7. Tot i arribar a la tarda vaig poder veure tres espectacles i saludar uns quants amics. El primer, Roberto G. Alonso, que era a la llotja cuidant el seu estand de A mi no me escribió Tennessee Williams. No està sota un pont però fa el seu efecte! Aprofito pe dir que no us ho perdeu, que ho faran aviat, per cert, a La Seca.

El dijous sempre és el dia més tranquil. Vaig començar fent un passeig per la Plaça Major, a veure una miqueta l'espectacle inaugural, urGENTestimar, una experiència en el sentit més estricte que han creat Ada Vilaró i el científic Josep Perelló i que dura 40 h. Un rellotge lluminós sobre l'ajuntament marca el temps que falta fins el final, que serà avui divendres a les 22.15 h. Hi ha un rectangle amb aigua, des d'on l'Ada va rebent la gent que hi va a compartir tacte amb una bola lluminosa que permet que escoltem els batecs dels seus cors. És curiós com bateguen amb diferents ritmes, els cors! Quan vaig arribar hi havia molta gent amb pancartes, reivindicant diferents coses (món rural, salvem la terra, referèndum... ) en silenci. Eren voluntaris i gent de Tàrrega que s'havien preparat amb l'Ada. En total, l'espectacle compta amb la implicació de prop de 400 persones. Abans, la plaça havia estat ocupada per unes puntaires. Marxem quan el rellotge marca 28 h 45 minuts.


POOL (NO WATER), LA PROPOSTA DE ÍNTIMS PRODUCCIONS
Des de que el 2013 van estrenar El lloc, dirigits per Jorge Yamam-Serrano, cada any parlem de Íntims Produccions. És una jove companyia de Lleida nascuda l'any 2012, que ha sorprès sempre amb les seves aportacions. Opten pel teatre experimental i alternatiu, i si bé expliquen coses que ens ressonen, ho fan d'una manera molt diferent. Pool (no water) es podria descriure de manera semblant a Wasted -estrenada el 2015-: uns amics parlen d'altres amics i s'ho expliquen, mentre nosaltres fem de voyeurs. Però a cada moment, a cada escena, són capaços de descobrir una nova manera de dir-ho, que sorprèn més i més.

En aquesta ocasió un grup de gent enganxada a les drogues parla d'una amiga morta i d'una altra amiga que s'ha fet rica i a la que consideren responsable de la mort. Parlen del valor de l'amistat, del narcisisme, de l'art, enveges, èxits... Tots els sentiments que planegen sobre les relacions al voltant de la metàfora de tirar-se a una piscina que... no té aigua. Una mica ens retorna als finals dels 70, quan la gent bohèmia es reunia per alleugerar els seus malsons, però a la vegada s'ajudaven a mort entre ells. És un text de Marc Ravenhill, adaptat per Ivan Morales i dirigit per Elena Martin, Marc Salicrú i Anna Serrano, que han sabut trobar un gratificant catàleg de maneres d'explicar-ho: veus gravades, en directe, canvis de personatges, projeccions molt ben trobades... Una delícia per tornar a veure així que pugui.

Cal dir que l'espai jugava molt a favor: una sala fosca i desconeguda de les entranyes del Poliesportiu, amb dues pantalles i espai al centre. Tot passa sempre a la foscor i, una vegada entres al seu joc –confesso que al principi vaig pensar que eren morts!- t'atrapa ara ja per convertir-me incondicional dels Íntims. Ep: i al final donaven cava per brindar! Què més es pot demanar?

.
TORNEM A urGENTestimar TOT VISITANT LOPE DE VEGA I DISFRUTANT DEL VEIGA.
La plaça continua sense massa gent. Han desaparegut les pancartes i només hi ha els batecs. Però van apareixent llits: unes camilles de transportar malalts, aparentment força incòmodes, amb un cobert daurat hipotèrmic. Cada persona que s'havia inscrit a dormir a la plaça, hi havia posat el seu pijama o bossa al damunt, per detectar quin era el seu llit.

Tot esperant, encara em vaig permetre anar a veure a X amor o mujeres áureas, de MVMPRODUCCIONS, una coproducció de FiraTàrrega amb el festival de Almagro que provoca curiositat. Està dirigida per Txell Roda i l'interpreten Pilar Martínez, Monica Lucchetti, Laura López i un únic home, Manel Veiga, que ens sedueix interpretant una monja, amb una veu de dona molt creïble. És un tribut als referents dramàtics oblidats de la literatura del Siglo de oro, banyat de feminisme: tres escriptores de l'època volen alliberar les dones del seu temps, sempre infravalorades pels seus marits i alhora superprotegides tancades a convents perquè no prenguin mal. No farem més espoilers sobre la monja, però el Veiga està immens.

En acabat, a la plaça ha arribat l'hora de posar-se els pijames. Només detecto tres homes, dos, companys periodistes (Jordi Bordes d'El Punt Avui i l'Antoni Ribas, de l'Ara). La resta, em semblen tot dones. Es canvien a la vista del públic i es fiquen a la llitera perquè, a fè de Déu que fa fred! De l'església en surt un àngel, la Lidia Pujol, que els canta una cançó de bressol. Aparentment s'ho creuen, es tapen fins les orelles i tothom queda quiet. Falten unes 24 h.


EL MUNDO POR MONTERA
He de confessar que no havia sentit nombrar mai Rodrigo Cuevas, un asturià amb força mostres de catalan friendly. I jo que m'ho he perdut fins ara! No tornarà a passar, creieu-me. Uns companys em van dir que anaven a la Plaça Comediants a sentir una cosa de música per acabar la nit, sense saber massa què era. Com que era aviat i a la plaça ja dormien, doncs m'hi vaig apuntar. Primera visió: una mena de boja amb mitges, lligacames i roba de cuir. Amb un bigotet rotllo Mercury. Guapíssim. La primera idea va ser allò de "mira què ve, riure'm amb aquest" I efectivament va riure. Però no només. És un músic multiinstrumental, un cantant de veu potent, capaç de cantar-nos temes tradicionals asturians només amb les mitges, calces i una capa. Un artista total, proper, brillant,... sensacional. No saps si ets a un cabaret o a un concert del més trencador. Gràcies, Rodrigo, per fer-nos acabar així la primera nit a Tàrrega!

Per cert: El mundo por montera és el títol de l'espectacle.


SEGONA JORNADA DE FIRATÀRREGA 2017
Aquesta segona jornada de FiraTàrrega 2017 compta amb 68 sessions d'espectacles que ompliran Tàrrega de programació des de les 10.00h fins a les 2.00h de la matinada.

La Fira arrenca amb 5.516 localitats venudes i 57 passis esgotats. A més, cal destacar que s'ha esgotat la totalitat de 3 espectacles: Pool (no water) d'Íntims Produccions, Udul de Los Galindos, Breaking Point de Weibel Weibel Co. i Ningú no va als aniversaris a l'estiu d'Hermanos Picohueso.

D'entre tota la programació en destaquen creacions que s'han gestat a través del programa Suport a la Creació de FiraTàrrega com Harinera (te ganarás el pan con el sudor de tu frente), el primer projecte del col•lectiu Harinera, liderat per Andrea Paz, exalumna del Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega, que tracta el concepte de precarietat com a forma de govern; Momentos estelares de la humanidad d'Eléctrico 28 que mostrarà, a partir del llibre de Stefan Zweig, una reflexió a cau d'orella sobre la història, el poder i les obsessions humanes de moments quotidians; o Ferida, un projecte site specific, coproduït juntament amb el Festival Imaginarius de Santa Maria da Feira - Portugal, basat en la participació de 6 creadors, 3 catalans i 3 portuguesos. Sota la direcció de Julieta Aurora Santos de la reconeguda companyia portuguesa Teatro do Mar i la mirada externa d'Eva Marichalar, aquesta peça feta de peces sobre la memòria és fruit de la comunió d'aquests creadors de disciplines artístiques diferents.

Entre les activitats professionals destaca la Xerrada Creació i Memòria, on s'analitzarà la presència de la memòria a l'escena actual i la responsabilitat del creador en la revisió de la història. D'altra banda, la taula - vermut Arts escèniques i inclusió comptarà amb les companyies Patricia Habchy, Juneda Incursió i (Cia)3 que, en aquesta edició de Fira, incorporen persones amb diversitat funcional al seu equip creatiu.

A més, la Plataforma d'Arts de Carrer presentarà el llibre El carrer és nostre. Una història de les arts de carrer a Catalunya d'Aída Pallarès i Manuel Pérez. Aquest llibre, publicat per l'Editorial Raig Verd, és un viatge per la història recent de les arts de carrer per entendre què són i què signifiquen i per reflexionar sobre què suposen per a tots nosaltres com a possible significació primera de la democratització real de l'art. Veure: http://www.teatral.net/ca/noticies/19604/aida-pallares-i-manuel-perez-ens-expliquen-el-teatre-de-carrer-#.WbKliMhJYdU

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff