Temporada Alta 2017

Barcelona dimarts,   17 d'octubre de 2017   Actualitzat a les   17:10 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Al Tantarantana diuen que 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos'



Autor: Teatre Tantarantana
Publicat per Redacció Teatralnet
Demà, 5 d'octubre, al Teatre Tantarantana s'estrena un espectacle d'aquells que no sabem si en sortirem més enrrabiats o més forts, però d'els que aquests dies tenim tots ganes de veure. El títol és Los bancos regalan sandwicheras y chorizos i és l'òpera prima de la companyia emergent José y sus hermanas. L'interpreten Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. Compten amb la ja no tant emergent Sílvia Ferrando, en la direcció i dramatúrgia de l'espectacle. Aquest matí s'ha presentat en roda de premsa amb la presència del director artístic del Tantarantana, Julio Álvarez, la directora Sílvia Ferrando; les actrius Marta Díez, Carme González i Glòria Ribera i, en representació de la direcció general de l'Institut del Teatre, Jordi Fontdevila.

Julio Álvarez ha presentat el projecte com "un regal inesperat pel moment tan important que estem vivint. El Tantarantana sempre ha apostat per un teatre vinculat a la memòria històrica, i ara, més que mai, hem d'escoltar la veu d'uns joves que ens parlen dels rastres d'un passat que no han viscut, sinó que els ha arribat en forma de relat. Descobrir la seva visió ens ajuda a entendre més profundament el nostre present."

L'obra es planteja preguntes com ara: Quin és el sentiment dels joves davant els rastres del franquisme? Què significa per a ells la figura de Franco? La coneixen en profunditat? Com influeix en les seves vides la transició espanyola i els silencis?

Jordi Fondevila ha emmarcat l'espectacle dintre del segell Talent IT, "un nou segell de qualitat que l'Institut del Teatre dona a treballs sorgits de processos docents que tenen tanta qualitat com per accedir als circuits professionals". Los bancos regalan sandwicheras y chorizos ha estat una de les primeres peces en obtenir aquest segell.

Ens presenten, doncs, una nova generació davant el repte d'analitzar la memòria històrica d'aquest país. Una nova generació que parla de la nostra història, dels seus edificis i de les estructures que els són imposades i de com els fan sentir. Estructures polítiques, arquitectòniques, històriques, lingüístiques, mentals, emocionals i, fins i tot, filosòfiques.


EL PROCÉS DE CREACIÓ
Sílvia Ferrando, directora i dramaturga, ens ha parlat del procés de creació col·lectiva que va originar l'espectacle: "Vaig proposar als set intèrprets treballar sobre els rastres del franquisme, els 40 anys més foscos de la nostra història recent. Una etapa de la que no es parla, que no s'ensenya a les escoles i de la que encara queden moltes coses per desenterrar. (...) El resultat és un espectacle carregat de vitalitat, joventut, música i de sentit de l'humor, molt àcid i molt crític amb el nostre país que lluita contra la impotència a la que els aboca aquesta societat i els seus dirigents. L'obra tracta de reclamar qui som i reconèixer perquè som com som. Parla de forma molt desacomplexada de temes silenciats. És un homenatge a la ciudadania espanyola, des d'un punt de vista molt polític."

A la pregunta de si l'espectacle parlava d'Espanya o de la relació de Catalunya amb Espanya, Ferrando ha deixat molt clar que "l'obra parla d'Espanya. S'està parlant molt de Catalunya i del Govern Espanyol, però s'està parlant molt poc de què és Espanya. Quin són els símbols, els referents espanyols, quins ens són propis i quins imposats, amb quins ens identifiquem? Vam voler fer un anàlisi d'on veníem, i ens ha sortit on som. L'obra també reivindica com ens han raptat el llenguatge, a més de moltes altres coses. Hi ha paraules que no es poden dir sense generar crispació. I les paraules, com la història, també són nostres".

Per tancar, la Marta Díez, actriu del projecte, ha explicat el procés de creació des del punt de vista dels intèrprets, tots ells de la mateixa generació, entre els vint i els trenta anys: "quan la Sílvia ens va preguntar sobre els rastres del franquisme, ens vam adonar que en sabíem molt poc i que, a més a més, tots teníem els mateixos dubtes. Això vol dir què alguna cosa passa amb aquest tema. Per exemple, al nostre imaginari hi ha moltes més imatges del nazisme, que del franquisme."

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos s'instal·la als Baixos 22 (teatre Tantarantana) del 5 al 29 d'octubre.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff