A Vore/Escenes/ L

Barcelona dimecres,   17 de gener de 2018   Actualitzat a les   12:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Mario Gas torna a dirigir al Liceu 'l'Elissir d'Amore', de Donizetti



Autor: Christian Machio
Publicat per Teresa Bruna Teatralnet
Mario Gas torna al Liceu amb L'Elisir d'Amore, considerada una de les òperes més romàntiques i, alhora, més divertides de tots els temps, obra del poeta genovès Felice Romani (1788-1865), i musicada per Gaetano Donizetti l'any 1832. Des del 1983, Mario Gas ha dirigit l'espectacle en diverses ocasions, dues (anys 2005 i 2012), ja al mateix Liceu. Però malgrat tot, per al director "Sempre és nou, perquè canvien els intèrprets i això aporta tota una altra visió. Els espectacles varien en funció del repartiment i de la direcció de l'orquestra. Mantenim el vestuari, el decorat i l'època, el que fa que el públic, potser, no percebi els canvis i al primer cop d'ull li sembli el mateix. Però els intèrprets aporten la frescor i la ingenuïtat que ajuden a que estigui viu", ha explicat el prolífic director -ara mateix està dirigint també al teatre Akadèmia!-, aquest matí en roda de premsa. Els nous protagonistes són Jessica Pratt, Pavol Breslik, Polo Bordogna, Roberto de Candia i Mercedes Gancedo. L'han acompanyat a la presentació la soprano Jessica Pratt i el tenor Pavol Breslik, els dos protagonistes, a més del Mestre Ramón Tebar, que s'ha responsabilitzat de la direcció musical. S'estrena el 7 de gener i es podrà veure fins al 28 de gener en dies no seguits, pel que us farà falta consultar la cartellera.


ELS PROTAGONISTES
Jessica Pratt, a qui vam poder conèixer la temporada 2014/15 amb Otello, debuta en el personatge de la camperola Adina. Però lluny de tenir por: "N'estic encantada! És un personatge còmic, independent, que controla el seu destí i que pot decidir amb qui es casa, cosa poc usual en aquest tipus d'òpera." Pel que fa als efectes bucals: "És un personatge llarg, que ha d'arribar al final i, a més, a la darrera ària fem una escenificació sense talls. M'agrada el repte!" El que li ha resultat més complicat ha estat trobar el personatge i l'equilibri de la veu: "El Liceu és un teatre molt gran i cal adaptar-s'hi. L'avantatge és que, en un any, he fet ja tres Donizetti's!"

Pel que fa a Pavol Breslik: "M'agrada fer el Nemorino. Normalment el presenten simplot i un xic ruc, però nosaltres l'agafem com a un ésser humil, tímid... Les altres perspectives no m'agraden. És exigent, salta, juga... la música parla per ell. I és capaç d'acostar-se a l'Adina, malgrat la seva timidesa i saber que és inabastable." Per altra banda: "És un repte bucal, perquè tothom espera el moment en què canta l'ària Una furtiva lacrima. El repte és que hi ha frases molt llargues i cal trobar el moment de respirar. Per tant, no et pots gastar les bales perquè tothom està pendent d'aquest moment, que arriba al final de l'espectacle!" Per a Mario Gas el personatge "no és cap tontaina perquè és capaç de cantar Una Furtiva Lacrima. Com a molt, és un tímid que no pot tenir l'amor, però sent tota la passió! És una obra còmica però plena de sentiments que l'omplen de sensibilitat."

Breslik ja ha passat pel Liceu un parell de cops com a mínim, un d'ells amb La Flauta Màgica. El personatge de Nemorino, però, és dels potents: ha estat interpretat per gent de la talla de Krauss, Pavarotti, Carreras... "No hi vull pensar en això! Penso en què Donizetti ho va composar pensant en una orquestra petita, amb un to més baix. Després, la cultura va anar canviant el gust del públic i d'un repertori de veus lleugeres, va passar a un de veus consistents. Jo he interpretat Donizetti quatre cops i intento no pensar en les altres veus que ho han fet: tiro endavant!", explica.


EL MESTRE RAMON TEBAR
El Mestre Ramon Tebar, que es va estrenar com a director titular de l'Orquestra de València aquest passat desembre, és el segon cop que assisteix al Liceu com a director d'una òpera, tot i que ja hi ha estat en diferents ocasions dirigint concerts o recitals, fins i tot amb Montserrat Caballé: "És, però, el primer cop que entro a la Fosa!" Ha parlat de la relació de Donizetti amb els seus contemporanis Rossini i Bellini: "Rossini és més clàssic i posa el virtuosisme en les veus; Bellini és més contemporani, més expressiu. I Donizetti és, indiscutiblement, el més modern. Dóna més significat a la paraula que d'altres que, per superar el virtuosisme, empren frases estirades. La peça Una furtiva lacrima canvia el color de la instrumentació i empra el fagot, que generalment s'utilitza per a escenes còmiques, per introduir les àries tristes."


EL DIRECTOR, MARIO GAS
Se'l veu relaxat i molt confiat amb l'equip de l'espectacle: "La meva relació amb L'Elissir d'amore és longeva i, amb el Liceu, tinc també una llarga trajectòria. És sempre un plaer tornar!" ha dit. Ha tingut un record per José Antonio Gutiérrez "l'ànima de totes les reposicions, que ens ha deixat. Aquest és el primer cop que no hi serà. Tinc la sort de poder comptar amb l'Albert Estany com assistent i amb Elisa Crehuet, companya i membre de la companyia de Gutiérrez." Gas ressalta que "l'òpera s'ha anat enriquint amb tots els intèrprets que han passat per ella."

La versió se situa al principi dels anys 30: "L'època li va de conya! Expressa l'etapa burlesca de Goldoni i la Commedia dell'Arte. És còmica però esdevé sensible. És molt propera al públic, que la segueix amb molt d'interès." Sobre la resta de personatges: "Hi ha Belcore, un sergent fanfarrón i Dulcamara, l'entabanador que ven l'elixir. Són tots dos Commedia dell'Arte pura!" Gas diu que aquests personatges són reflex d'una societat deprimida que necessita personatges grotescos que venguin coses estranyes per distreure's, tot i ser enganyats. "Ells porten la il•lusió a un lloc on tot és feina. És un personatge màgic i teatral, que entabana a qui vol ser entabanat. Ara ja no existeixen. O ho fa la tele amb els anuncis..."

Sobre el fet de no canviar ni l'escenografia ni el vestuari, Gas opina que "Reposició vol dir una peça que té característiques i virtuts suficients per tornar amb el mateix decorat, el mateix vestuari i a la mateixa època, que sempre l'hem posat als anys 30." Assegura que ell no sol canviar mai les reposicions, a l'excepció d'una Madama Butterfly, que va ser pensada per al Grec, a l'aire lliure, i després va passar als escenaris. "M'estimo més un encàrrec nou que canviar el que ja està fet i funciona. Com a molt, canviarem algun detall, però mai l'essència."

La trobada no podia acabar sense uns comentaris sobre Roger Guasch, director general del Liceu, que ahir va anunciar que deixava el càrrec. Però no hi ha hagut novetats: "En Roger ho va voler fer públic ja que ens va anunciar a tots que deixava el càrrec, però no marxa fins al mes de març. Fins llavors, tindreu ocasió de parlar amb ell i saber novetats. Ara mateix no hi ha res de nou després de l'anunci d'ahir", ha dit Leticia Martin, adjunta a la direcció artística.


ACTIVITATS AL VOLTANT DE ‘L'ELISIR D'AMORE'
El Reial Cercle Artístic desembarca al Gran Teatre del Liceu amb una exposició al Balcó Foyer. Diversos artistes han fet una interpretació plàstica de L'elisir d'amore fruit d'un acord entre ambdues institucions culturals per unir arts plàstiques i òpera i apropar al públic una altra manera de concebre aquest gènere musical. L'exposició, que es podrà veure del 7 de gener i fins al 28 del mateix mes, permet fer un recorregut per 14 pintures dissenyades pels socis i alumnes de l'Institut Barcelonès d'Art –braç acadèmic del Cercle Artístic–. Els artistes han defugit la il•lustració operística i han fet una interpretació de la peça a partir dels dos elements més representatius de l'òpera de Donizetti: el vi (l'elixir de l'amor) i l'ària Una furtiva lagrima. De tots els quadres exhibits, un jurat tècnic valorarà quina de les pintures ha recollit millor l'esperit de L'elisir d'amore.

A més de l'exposició, el Liceu proposa un seguit d'activitats al voltant d'aquest títol, com la conferència Qui t'estima més que ningú? que protagonitzarà el divulgador musical Ramon Gener el proper dijous 4 de gener a les 20h a la Sala Principal del Liceu.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


Ficcions 2018 AMIC