Barcelona dilluns,   18 de juny de 2018   Actualitzat a les   10:55 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Roberto G. Alonso explica que 'A mi no me escribió Tennessee Williams'



Publicat per T. Bruna Teatralnet
El 7 de març arriba a La Seca Espai Brossa A mi no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocia) l'espectacle que va triomfar a la Fira de Tàrrega 2016 assolint un gran èxit de públic i crítica. Es quedarà fins l'1 d'abril a la Sala Joan Brossa.

És un monòleg inusual on el ballarí i coreògraf Roberto G. Alonso i el dramaturg i director Marc Rosich, fusionen les seves arts per donar vida a una obra política de dansa-teatre. Amb humor negre i enginy, la protagonista ens convida a entrar a la seva llar tan poc convencional per submergir-nos en la història d'una dona de mitjana edat, desnonada emocionalment i econòmicament i que lluita per la seva supervivència a cops d'imaginació i d'escopeta a la fira del poble.

Aquesta peça fa incursions en la dansa, el teatre gestual, el text clàssic, el playback, la cançó en directe i la performance i ens desvela, darrere capes de teles, maquillatge i ficció, una obra política de denúncia.

Us reprodueixo un fragment de les esplèndides impressions que em va inspirar l'obra, a FiraTàrrega:


A MI NO ME ESCRIBIÓ TENESSE WILLIAMS.
M'he endut una meravellosa sorpresa amb el coreògraf, ballarí i mestre de ball Roberto G. Alonso. Ja sé que no és el seu primer treball de text, però fins ara havia fet coses petitones, insignificants en durada al costat d'aquesta proposta que va durar vora 90 minuts, que la broda a nivell de imterpretació i de la que en signen conjuntament l'autoria Roberto G. Alonso i Marc Rosich. En Marc també ha fet la dramatúrgia i l'ha dirigit.

A mi no me escribió Tennessee Williams és la història d'una dona a la que el seu amor, "un enginyer de ponts i camins, em va deixar plantada sota un pont i va marxar a fer els seus camins", declara ella. A Tàrrega hem tingut el privilegi de veure'l sota un pont, amb els grafittis naturals com a tota escenografia. Hi havia atrezzo, això si. Un armari, una ràdio, un fogonet de gas, una nevera portàtil... I molts, molts vestits, que s'anava canviant contínuament: "No tinc res, només vestits. I ja que els tinc, me'ls poso!"

La nostra protagonista es refereix a Tennesse Williams com un retratista de la realitat de gent com ella, les seves heroïnes: "Si m'hagués conegut, m'hagués immortalitzat. I la meva vida seria una altra, no estaria aquí, fent companyia a les rates! M'hauria descrit com una encantadora nostàlgica o com una trista seductora." Al llarg de l'espectacle explica moltes coses de la gent sense sort, dels glamurosos, de la vida... I declara que fa teatre polític: "Qui pot dir que no? Si un dia em van trucar a la porta i em varen desnonar sense avisar ni res!"

Hi ha moments d'alt voltatge poètic, com quan la veiem amb un dels seus vestits –o en varis- ballant, de la manera que ho sap fer el Roberto que porta dins; fa teatre de gest sense paraules, playback, com en el temps de Les Chanclettes i, al final, ens demostra que també té veu i ens canta en directe.


Només afegir que l'espectacle ha continuat girant i que no és el primer cop que es fa en un recinte tancat. Segur que la Sala Joan Brossa és ben capaç de convertir-se en un pont! De tota manera, la potència és en el personatge i en la magnífica interpretació que en fa el Roberto G. Alonso.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric
Grec 2018 genèric

©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2018

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar