Barcelona dilluns,   18 de juny de 2018   Actualitzat a les   10:55 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


'Bull', de Mike Barlett, demana posicions al públic davant el bullying



Publicat per T. Bruna Teatralnet
La Villarroel acull per segona vegada la companyia i productora Sixto Paz amb l'espectacle Bull, "un poderós text del jove i brillant dramaturg Mike Barlett sobre la intimidació en l'àmbit laboral. També volem celebrar que és el primer cop que tenim amb nosaltres al Marc Rodríguez!", ha dit Tània Brenlle, directora artística de la sala, aquest matí a la presentació. L'acompanyen en el repartiment Joan Carreras, Mar Ulldemolins i David Bagés, sota la direcció de Pau Roca. Adriana Nadal s'ha ocupat de la traducció i l'actriu Victòria Pagès ha intervingut com a ajudant de direcció. L'espectacle entra en cartell el 8 de març en sessions prèvies, i l'estrena oficial serà el dia 12. "El dia 8, 15 minuts abans de la funció llegirem un comunicat en solidaritat amb la vaga", comunica Brenlle. Es quedaran a La Villarroel fins al 13 de maig.

La història arranca d'una conversa entre Joan Carreras i la mateixa Tània, a partir de la lectura de la novel·la: "En Joan em va dir: jo la vull fer! i ens vam posar a treballar. És un text incisiu i cruel sobre el sacsejament laboral. Un reflex de la realitat actual en l'àmbit laboral", exposa Brenlle. Pau Roca, cofundador de Sixto Paz, havia descobert l'autor fa sis anys quan van interpretar Cock, de Barlett, al costat de la Mar, dirigits per Marta Angelat: "Curiosament va escriure els dos textos a la vegada. Tenen en comú que el títol és una paraula amb doble sentit: Cock vol dir gall i polla i Bull és un toro i a la vegada, et remet a la paraula bullying." En Pau explica que a l'autor se li va acudir aquesta relació a Mèxic, veient una corrida de toros: "Barlett diu que va viure l'experiència corprès de veure fins on pot arribar la crueltat humana. Només veia sang a l'arena i, al seu voltant, la gent encara demanava més sang. Es va plantejar si aquesta crueltat és inherent a l'ésser humà, ja que els nostres avantpassats feien execucions a les places i els gladiadors també." I a l'actualitat, no només queden els toros: "Els programes de televisió amb més audiència són reality's on es convida la gent a humiliar-la per obtenir més audiència."

Impressionat per aquesta reflexió, per com es pot pagar i disfrutar per veure el patiment d'un animal, Barlett ho va voler portar al teatre vestint un tema candent que ens toca, ens ha tocat o potser ens tocarà: el bullying a la feina, per acomiadar algú. Situa l'acció en una oficina d'alt nivell amb una doble línia de discurs: com podem ser capaços de fer bullying per aconseguir alguna cosa o, senzillament per disfrutar, i com podem, altres, conviure sense abusar de ningú, observant i prou. Una comèdia psicològica que parla de l'empatia i dels moments en què deixem de tenir-ne: "A nosaltres ens agradaria saber com fer-ho perquè el bullying no sigui tan seductor i, així, aconseguir que els espectadors empatitzin amb la víctima. En un estudi que es va fer a Finlàndia es va demostrar que si els observadors empatitzaven amb la víctima, l'abús deixava de ser gratificant. L'obra et posa en aquesta situació, encara que algú sigui capaç d'empatitzar amb tots dos. El públic és l'únic observador de l'anàlisi." Planteja moltes preguntes però cap resposta. Queden, doncs, per al públic, "que tindrà, segur, una sorpresa quan vegi a qui acomiaden", promet David Bagés, que interpreta el Cap que haurà de decidir. Per protegir la sorpresa, no ens han dit massa cosa més de l'argument.


ELS ACTORS PARLEN DELS SEUS PERSONATGES
L'obra ens mostra tres companys de feina que passen per un moment en què un dels tres ha de marxar. I el cap ha d'escollir qui marxa i quins es queden. Estem en plena crisi i l'acomiadament és a l'ordre del dia. Barlett pregunta fins on som capaços d'arribar per conservar la nostra feina : "L'obra mostra la tipologia d'uns personatges que un dia van arribar a ser toreros i demostra que no hi estem lluny. Es tracta de sotmetre el més dèbil per demostrar el teu propi poder. És una supervivència. La pregunta seria: toreges o et toregen?" planteja Carreras. I encara diu: "Tots tres tenen una lluita aferrissada fins al final perquè s'hi juguen molt. I això va entrant a l'espectador com un xupito: d'entrada no t'emborratxa, però quan arriba a l'estomac és quan el notes."

"El meu personatge és el que ha de decidir qui se'n va", diu Bagés. I continua: "El fet de debatre si ho mereix o no és inhumà. No hi hauria d'haver debat, estem perdent els valors. Crec que el que vol demostrar l'autor és que hi haurà gent que empatitzarà fins al final amb els maltractadors, com molts que ho fan encara avui, en públic i amb orgull. I debatre això és una batalla que hem perdut."

Marc Rodríguez reforça la idea de que "l'autor no dóna respostes però ens mostra un determinat comportament. T'ensenya com es comporten tres persones que parlen com ell vol. Però no és una obra complaent." En Pau pensa que "Barlett intenta que els personatges sàpiguen més que ell mateix."

Pau Roca assegura que "és una comèdia amb molt mala hòstia, però comèdia. I la comèdia es filtra en els extrems exagerats a que arriba el diàleg, perquè Barlett és un gran dialogador."

El personatge de la Mar té "molta pràctica en atacar i veu l'empatia com una debilitat. Per tant no és empàtica. Però vull dir que m'agrada Barlett perquè escriu dones potents que saben el que volen i tenen clar el què fan. M'agrada, perquè els seus personatges són intel·ligents."

Cap al final, algú ha preguntat si al món del teatre també hi ha aquestes tensions: "No, perquè el teatre no és un espai de rutina i, rarament, estem junts massa temps", diu el director.

L'espectacle té una hora de durada i transcorre a temps real. L'oficina té l'aspecte d'un bocí de plaça de toros, per reforçar la idea que va suggerir l'argument i el títol a l'autor. En Pau ha expressat, davant la pregunta d'un company, que no té res a veure amb El Mètode Gronhoml, malgrat la descripció de l'argument ho pugui insinuar. "Hem d'esperar que el públic es posicioni sense dir perquè. Després, si cal, ja farem debats!", conclou el director.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric
Grec 2018 genèric