Grec 2018 apaissat

Barcelona divendres,   22 de juny de 2018   Actualitzat a les   17:57 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


'Erógenas', la història d'una dona cubana des de la infància a l'exili



Publicat per T. Bruna Teatralnet
La Sala Muntaner presenta, en el seu horari nocturn (22.30 h/diumenges, 20.30 h) Erógenas, l'òpera prima de la Compañia Teatro Fragmentario, formada per Anira Suárez, Sonia Jerez, Adris Mate i Tamara Ndong. Selene Perdomo és la directora i adaptadora de l'obra, que l'ha guionat a partir d'uns contes eròtics cubans extrets del llibre Exorcismo final, de Yovana Martínez "una autora jove cubana que viu als Estats Units. Vaig connectar amb ella a partir de llegir les poesies de Zoe Valdés, que em van impressionar molt", explica Selene, també cubana i actriu -encara que no surt a l'espectacle- que és a Barcelona des de l'any 1993. Pot semblar una comèdia eròtica però no és del tot ni comèdia ni eròtica, encara que transita per aquest llenguatge: "S'expressa en un llenguatge poètic i també realista, que conviu amb la comicitat, la tragèdia, la sensualitat, la sexualitat, la pornografia i l'amor, desafiant el pudor a mostrar-nos i la por a reconèixer-nos." S'estrena el 15 de març i es podrà veure fins al 22 d'abril.

La presentació de Erógenas ha estat tota una lliçó per als assistents. Les actrius, entusiasmades per presentar un espectacle que parla d'elles i de totes les dones cubanes, ens han descrit, amb to nostàlgic, la seva vida a la seva estimada illa abans de deixar-la per haver escollit la llibertat. "La portem sempre al cor, en parlem sempre que podem. Una de nosaltres fins i tot la porta tatuada a l'esquena", diuen. I certament, ens l'ha ensenyat!

L'obra "és un relat sobre la vida de les noies que han nascut i crescut a Cuba i que han de viure a l'illa com a dones." Una única dona -interpretada per les quatre- explica els seus records des de l'adolescència fins la maduresa a l'exili, a través de les seves experiències sexuals, que fan coincidir amb experiències històriques com ara la caiguda del Mur de Berlín, la crisi de Cuba… Ho expliquen des del sexe perquè "tenim fama de dones lleugeres o fàcils sexualment. Però no és el que sembla, perquè a Cuba el sexe es veu d'una altra manera. Allà és una forma de resistència amb la que hi convivim sense pudor." A Cuba, la sexualitat és com una celebració pública que conviu d'una manera natural amb la música, l'afrocubania, la dansa, l'obscè, la marginalitat, l'homosexualitat, el masclisme, l'avorriment de la política... "I d'això només t'adones quan ja ets fora."


DE LA INFÀNCIA A L'EXILI
Erógenas que es basa molt en el teatre físic i de cos, ja que tenen formació de ballarines, proposa un recorregut des de la infància -amb una estètica soviètica, que significa anar uniformades-, fins el moment de marxar. "És la història de Cuba els últims 25 anys. Quan ets fora t'adones del què significa ser dona a Cuba. Com una dona es relaciona amb la seva sexualitat i com aconsegueix alliberar-se a través d'ella, ja que és l'únic bé material de què disposa. Ens sentim identificades amb l'obra perquè ho hem viscut." Una afirmació que colpeix i que explica Anira Suárez, que assegura haver viscut un procés gairebé calcat: "Vaig entrar a l'internat d'adolescent i ho vaig considerar un privilegi, perquè sortint d'allà tenies més dret d'anar a la Universitat. Però havíem de cantar l'himne nacional i fèiem salutacions militars!" Això, a algunes generacions d'aquest país, ja ens ressona més. Elles, a més, treballaven per al Govern: "De bon matí, havíem de collir llimones i taronges, però era el millor que et podia passar."

La Selene explica que l'obra es recolza en dues línies narratives: la sexualitat i el context històric que l'acompanya. "Quan surts d'allà vas sabent quins són els nostres drets, t'adones de com arribàvem a trobar normal que un mestre tingui relacions amb una alumna molt més jove i fins quin punt ets massa precoç. No teníem idea de que el nostre cos és nostre i prou. Durant l'adolescència i joventut estàs sempre exposada a una societat rabiosament masclista i el sexe és la única manera de sobreviure-hi. Ho portem amb tanta naturalitat que fins i tot defenses coses que et molesten. La mateixa dona diu coses intolerables, les portes incorporades!" El sexe és una realitat molt concreta a Cuba, que es deixa d'entendre quan coneixes el món exterior: "Vivim el sexe amb naturalitat perquè és natural. Però ho volem denunciar perquè no ho és de la manera que es planteja a Cuba."

Malgrat aquest context, asseguren que "A Cuba hi ha moltes necessitats, però la gent somriu. Ara, potser estan més tristos, però tenim l'avantatge que ens riem de nosaltres mateixos. Per això hem carregat la nostra denuncia de sentit de l'humor, no volem que l'espectador se senti incòmode. El fem riure, volem que s'ho passi bé… però diem el suficient perquè s'emporti una reflexió a casa."

Josep M. Coll, director de la Sala Muntaner, és un gran coneixedor de Cuba perquè hi va almenys un cop l'any a dirigir teatre amb una companyia d'allà. S'ha apuntat al debat recordant els pocs diners que es guanyen al mes, tot i que de mica en mica es va millorant: "Tenim dues monedes, una mena de dolar que no ho és ben bé i la nostra. Amb la nostra no arribem a res. Si ens comprem un desodorant, ja no mengem", confirmen elles. Però hi ha una contradicció: "Malgrat tot, allà érem felices perquè no ens adonàvem de res i aquí trobem a faltar aquella felicitat. Aquí som les dones que volíem ser allà sense saber-ho, però no som a la nostra Cuba. Però mai deixarem de parlar-ne als teatres!"

Una de les actrius, Tamara Ndong, és una guineana-catalana però comparteix la personalitat cubana amb les altres a l'obra. Una altra està casada amb un català, una altra amb un valencià… No ha estat fàcil, però ja són d'aquí. "Ens agradaria portar l'espectacle a Miami, on hi ha molts cubans."

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric
Grec 2018 genèric