Campanya Circ Cric
butlleti_banner

Barcelona dimecres,   25 d'abril de 2018   Actualitzat a les   13:40 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Llorenç González explica el seu viatge a Argentina a Tocando al frente



Publicat per Teresa Bruna Teatralnet
L'actor, cantant, músic i dramaturg Llorenç González és al Maldà del 19 al 29 d'abril (només 8 funcions!) per presentar-nos el seu primer espectacle de creació total Tocando al frente. És el resultat emocional d'un viatge -no metafòric, sinó real- que l'actor va emprendre al setembre del 2017 i que l'ha satisfet i enriquit tant que ha volgut explicar-lo al públic en format de monòleg. L'acompanya a l'escenari el músic Txema Cariñena que, amb en Llorenç, ha composat la música. En Llorenç toca el piano i el Txema el clarinet. L'espectacle es completa amb projeccions de Merche Magro, i un ambient intimista creat amb llums i colors (Lola R. Barroso). El títol està agafat d'una cançó d'origen brasiler que va escoltar i que ve a dir, en definitiva, que la vida consisteix a emprendre el camí i anar "tocando al frente", sempre endavant. L'actor està instal•lat a Madrid on roda tres sèries alhora i, per poder-lo girar allà, és en castellà. Amb tot, al Maldà diu que explicarà "les parts més descriptives en català, així com algun conte."

Aquest matí en Llorenç ens ha explicat l'espectacle i les motivacions que el van impulsar a crear-lo: "És un monòleg molt personal. Necessitava fer alguna cosa per revalidar qui sóc, la meva manera de viure... i fer-me càrrec de mi mateix. Vaig pensar que viatjar sol i a un lloc desconegut, sense referents, podia ser una manera. Jo mai havia viatjat sol i, per fer-m'ho fàcil, vaig escollir l'Argentina. Allà no tinc problemes amb l'idioma i, a més, m'agrada molt el tango!" Entre les grans coses que va descobrir, destaca que "mentre a Europa es prioritza el cap, a Amèrica es prioritza el cor. Descobrir això em va permetre entrar més en la sensació que s'ha de fer el que ens ve de gust, prioritzant els sentiments."

En Llorenç no havia previst inicialment fer cap espectacle de la seva experiència. Però a partir d'explicar el viatge als amics, li van suggerir d'escriure-ho: "Sempre m'ha agradat escriure, he escrit tres contes només pel gust de fer-ho i m'hi vaig posar. Més endavant, vaig traduir el relat a monòleg per a espectacle. Sempre he sentit inquietud per la producció pròpia i aquest cop s'hi afegia la necessitat d'explicar l'experiència directament al públic, d'una manera molt personal i íntima." I va estar quatre mesos escrivint les coses que més el van copsar durant el viatge, sentiments de tota mena que anaven de la sorpresa, l'alegria a la incertesa, la por, el pànic fins i tot! Però també l'esperança, el desig, l'amor i la valentia: "Mentre escrivia, evocava els paisatges, els majestuosos urbans i els poètics rurals de l'Argentina, les emocions... tantes coses viscudes que em vaig passar els quatre mesos buscant, sobretot, adjectius!", diu.

El relat es completa amb anècdotes, alguns contes, cançons... "Canto tres tangos. Dos són clàssics i un l'he composat jo expressament per a l'obra i és un resum del viatge."

Llorenç González va anar a Madrid a treballar i ja hi porta 7 anys treballant en sèries com Gran Hotel i Velvet, entre d'altres. És llicenciat en art dramàtic, però té, a la vegada, formació de Teatre Musical.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric