Assassinat al club
Temps salvatge

Barcelona dimarts,   22 de maig de 2018   Actualitzat a les   8:55 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


La companyia Danza Mobile Premi Max Aficionat o de Caràcter Social 2018



Publicat per PREMSA SGAE TEATRALNET
El comitè organitzador dels Premis Max de les Arts Escèniques ha concedit el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social 2018 a Danza Mobile i en destaca la llarga trajectòria professional com a referent en el món de la dansa contemporània integradora nacional i internacional. En aquest recorregut hi han participat més de 60 professionals de l'àmbit de les arts escèniques, amb els quals Danza Mobile han produït 25 espectacles. Sobresurten les més de 500 representacions i el programa de formació contínua dels intèrprets amb discapacitat al Centro de Creación Danza Mobile de Sevilla.

La coreògrafa Esmeralda Valderrama, directora de la companyia, recollirà el guardó el proper 18 de juny a la gala de la XXI edició dels Premis Max de les Arts Escèniques que organitza la Fundació SGAE, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sevilla, al nou espai cultural Cartuja Center CITE de la capital andalusa.

El 1995, Esmeralda va decidir donar forma a un trencaclosques en el qual l'art, la participació social, la formació i la gestió cultural hi ressaltaven com a peces fonamentals. Amb aquests inputs es a començar a concebre Danza Mobile, projecte on crear un espai en el qual s'unissin professionals d'aquests sectors per contribuir al procés creatiu, social i personal de les persones amb discapacitat. Una iniciativa que ara rep el Premi Max Aficionat o de Caràcter Social i que la coreògrafa agraeix: "Suposa un reconeixement al nostre treball, però sobretot a començar a acceptar la diversitat, que la diferència és el que ens enriqueix i ens fa únics: el Premi Max dóna visibilitat a tota aquesta filosofia que portem barallant des de fa molts anys".


ORÍGENS D'UN PROJECTE INTEGRAL
El camí no ha estat fàcil i, malgrat les dificultats, el 1996 es va posar en marxa el primer d'una llarga llista de projectes: l'Escola de Dansa. Després van arribar el Centre de Creació, la Companyia de Dansa, els festivals i les col·laboracions amb institucions i professionals de diversos àmbits. Danza Mobile s'ha convertit en una proposta integral i global, tot i que "neix d'un projecte artístic obstinat en enriquir el fet escènic amb cossos diferents, energies diferents", indica Esmeralda. De fet, "tots els professionals que treballen al nostre centre vénen del món de l'art; són ballarins, actors, coreògrafs, músics…", continua.


LA DANSA COM A LLENGUATGE UNIVERSAL
Tal com apunta Esmeralda Valderrama, el llenguatge de la dansa, que ja de sempre ha considerat totalment curativa, li va donar peu a oferir aquest ensenyament i aquesta passió per l'art "amb la intenció de donar un altre motiu de vida a altres persones. No poder dur a terme amb bones frases el què vols dir, no significa no tenir res a dir. A vegades cal oferir altres mitjans de comunicació a més de la paraula», assegura, i insisteix que per ella «les arts escèniques i plàstiques, el què fan, és establir vies de comunicació vers els altres i vers tot allò que ens envolta".

Entre els principals objectius de Danza Mobile hi ha el contribuir en millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, oferint-los unes activitats alternatives dins l'àmbit de l'art i "senzillament, poder mostrar una companyia professional on part de l'elenc són ballarins amb discapacitat intel·lectual", explica la fundadora d'aquesta iniciativa. Sens dubte, el major assoliment de la companyia és haver-se incorporat a l'àmbit professional de la dansa, aconseguint que es coneguin i s'acceptin els espectacles de Danza Mobile en igualtat de condicions respecte la resta de professionals del sector.

No obstant això, per a Esmeralda encara hi ha un buit molt important que cal cobrir en la societat i és treballar "des de molt petitons" en la diversitat, sobretot, a través de l'art. "M'agradaria poder fer a Sevilla un centre meravellós d'art outsider, que encara no existeix enlloc d'Espanya, sobretot per posar més valors dins l'art".


UN APRENENTATGE COMÚ RECONEGUT
Tot i que al principi, un projecte d'aquestes característiques a Sevilla suposava caminar per terrenys desconeguts, el coneixement de treballs d'aquesta índole a d'altres ciutats, fora i dins de l'Estat espanyol, els va fer acumular coratge per iniciar un aprenentatge comú que, avui dia, els ha reportat multitud de guardons i reconeixements. El Premio Dionisos a projectes teatrals amb repercussió social, atorgat per laUNESCO-Comunidad de Madrid (2012), el Premio Andaluz a les Bones Pràctiques en l'Atenció a les persones amb discapacitat de Consejería para la Igualdad y el Bienestar Social de la Junta de Andalucía (2010), el Premio Solidaridad de la Unión de Actores e Intérpretes de Andalucía (2010), el Premio Mayte de Teatro a la Normalització de la discapacitat en el teatre (2007), la Medalla de la Ciudad per la seva trajectòria en el foment de la cultura, de l'art i difusió del nom de Sevilla, entre d'altres. També han rebut premis les peces Sendas d'Ana Erdozáin, al Certamen Coreográfico de Madrid 2014, i El Espejo, de Vanesa Aibar, al Certamen Coreográfico de Tetuán-Madrid 2016; així com tres Premios Lorca 2017 atorgats per l'Asociación de lasArtes Escénicas de Andalucía (ARESAN), juntament amb la Fundació SGAE, per l'espectacle En Vano d'Arturo Parrilla, són una clara mostra de tot el que queda per arribar.

En els darrers anys, Danza Mobiletambé ha entrat a formar part d'altres projectes culturals i artístics que van més enllà de la dansa. A més de l'Escola de Dansa i el Centre Ocupacional, van iniciar el 2007 una de les seves iniciatives de major repercussió, el Festival Internacional Escena Mobile de Arte y Discapacidad, esdeveniment que congrega a Sevilla les millors formacions i muntatges de dansa i teatre integrats. El Festival ha aconseguit mostrar a professionals i públic en general que l'art i la discapacitat, lluny de ser incompatibles, són àmbits d'enriquiment mutu que poden, i han de, anar de la mà.

Així mateix, altres de les seves línies de treball són les exhibicions plàstiques, el Certamen Internacional Cine Mobile, concebut com una extensió natural del Festival, o la creació i interpretació artístiques, a través del qual Danza Mobile ha facilitat que artistes amb discapacitat intel·lectual puguin participar en produccions d'altres companyies de dansa i teatre o en produccions cinematogràfiques. Aquest és el cas, doncs, d'obres com Cassandra, Teatro y Derechos Humanos de La Fundición;els espectacles flamencs En mis cabales i El duende de los sentidos de la Cia. José Galán, i el curtmetratge El vuelo de Coco d'Andrés Román Navas, José Manuel Muñoz i Daniel Parejo, i el llargmetratge Yo también, d'Antonio Naharro i Álvaro Pastor.


TRES PREMIS ESPECIALS

A més de les 19 categories a concurs, aquest any hi ha tres premis especials: el Max d'Honor, que ha reconegut la carrera del dramaturg i director teatral José Sanchís Sinisterra; el Max Aficionat o de Caràcter Social, en aquesta ocasió per a Danza Mobile; i el Max Especial del Públic, que es coneixerà una vegada finalitzi el termini de votació.

Organitzats per la Fundació SGAE des de 1998, els Premis Max, el guardó dels quals està dissenyat pel poeta i artista plàstic Joan Brossa (Barcelona, 1919-1999), impulsor d'un dels col·lectius renovadors de l'art del país de la postguerra, s'han consolidat al llarg d'aquests anys com el reconeixement més ampli en l'àmbit de les arts escèniques a l'Estat espanyol.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT Bànner genèric