Temporada Alta 2017
it

Barcelona dilluns,   23 d'octubre de 2017   Actualitzat a les   17:33 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Marcial di Fonzo Bo porta 'La tossuderia' al Grec



Autor: Teresa Bruna
Publicat per Teatralnet
gentí afincat a França des de fa 25 anys Marcial di Fonzo Bo, serà al Teatre Lliure de Montjuïc -només!!!- els dies 19 i 20 de juny amb l'espectacle La tossuderia, l'última obra del cicle de set de les que n'és autor el seu compatriota Rafael Spregelburd, molt conegut a Barcelona per haver vingut en diverses ocasions i participar a les activitats de l'Obrador de la Sala Beckett. L'obra està basada en La taula dels pecats capitals, del pintor holandès Hieronymus Bosch, sobre la que l'autor ja ha anat estrenant 'pecats' des del 2000. La heptalogía és un projecte global desmesuradament ambiciós, segons Di Fonzo Bo, en què cadascuna de les obres té un desplaçament dels pecats capitals originals. La tossuderia es refereix a la ira. L'espectacle s'emmarca al Festival Grec 2011.

El muntatge és una adaptació en francès de l'original castellà -idioma en què encara no s'ha estrenat- , a càrrec de la companyia del Théâtre des Lucioles, que Di Fonzo Bo dirigeix a la ciutat de Rennes. Amb tot, i com és habitual en totes les obres de Spregelburg, el llenguatge adquireix una importància destacada i combina diferents idiomes. A més del francès com a llengua central, es parla castellà, valencià i el "katak", una llengua inventada pel protagonista amb l'objectiu que tothom es pugui entendre en el futur en un únic idioma. Que no és l'Esperanto, perquè l'espectacle també deixa anar alguna paraula en Esperanto, diu Di Fonzo Bo.

L'acció se situa a finals de març de 1939, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola, a casa del comissari valencià Jaume Plançó,- personatge interpretat pel mateix Di Fonzo- un home turmentat, dividit entre el desig d'exercir les seves funcions de policia enmig d'una guerra atroç. Viu a la ciutat valenciana de Turis on es respira un ambient de canvis i tota mena de rumors ambigus que contribueixen a que ningú sàpiga del cert de quin costat està. L'endemà, s'acabarà la Guerra a la ciutat.

Plançó exhibeix una pàtina humanista i la voluntat de llegar al món un invent que considera formidable en forma d'una llengua, el "katak", que evita la confusió i comunica directament amb les coses. Es tracta d'una posada en escena a ritme frenètic i en clau d'humor, amb un elenc de vuit actors que interpreten una vintena de personatges en forma de cartografia de la moral de finals del segle XX, ha dit el director de l'espectacle, Di Fonzo Bo.

L'escenografia està construïda sobre un escenari giratori i parets que canvien de posició recobertes amb plàstic negre amb l'objectiu de representar les diferents estances de la casa del comissari en la qual es desenvolupa la trama.

I és que l'obra transcorre en tres espais on les persones que els habiten tenen exposen tres punts de vista diferents sobre la Guerra. Tot passa, doncs, a la mateixa hora. El primer acte comença a les 17 h a la sala de la casa. El rellotge del segon també marca les 17 h, però en aquest cas a l'habitació de Alfonsa, la filla malaltissa del comissari. El tercer acte, també a les 17 h, es desenvolupa al jardí que hi ha davant l'entrada de la casa. Hauriem pogut fer els tres actes a la vegada, el públic és ben capaç de seguir-los i entendre'ls. Però nosaltres hauríem necessitat un elenc molt gran d'actors!, assegura el director, explicant que tot el muntatge desprèn un perfum lorquià.

Altres personatges de l'obra les dues dones del comissari (l'ex i l'actual), el capellà, les dues filles del comissari, un brigadista internacional de Liverpool (Regne Unit) que parla anglès, i un traductor rus de castellà, força precari.

Bona part de la música està escrita expressament per Etienne Bongomme a l'estil de les bandes sonores de l'època. També es deixen sentir himnes i cançons com Si me quieres escribir o Els Segadors, entre d'altres típics de la Guerra.

Segons Marcial di Fonzo Bo, en aquest text, com en la majoria dels de Spregelburd, hi ha una infinitat de lectures possibles, en qüestionar la Guerra Civil i les fronteres que separen els països, sempre en equilibri precari, entre feixisme i democràcia.

L'espectacle es va estrenar a Torí i es presentarà al festival d'Avinyó (França) la setmana que ve.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff