Teatralnet Notícies: Mor l'actriu Denise Gence als 87 anys

NOTÍCIES

Mor l'actriu Denise Gence als 87 anys

Publicat per Òscar Caballero (La Vanguardia) 04/10/2011

Muriel Mayette, administradora general de la Comédie Française i directora de Bérénice, de Racine, va pujar a l'escenari minuts abans que s'alcés el teló, per anunciar la mort de Denise Gence, 87 anys. I explicar que la més antiga companyia d'Europa en activitat li dedicava la funció. Ningú més indicada que Gence per rebre l'homenatge d'aquesta Comédie on es va integrar el 1946 i a la que va estar exactament quatre dècades i va interpretar 125 papers diferents. Va deixar aquella família amb 62 anys. Però no va ser un adéu, sinó una separació per incompatibilitat de caràcters amb l'administrador del moment. Tampoc no es tractava d'una jubilació.

Al contrari: el seu autèntic comiat de l'escena va haver d'esperar fins al 2006. Per filar molt prim, va tenir lloc en un dels escenaris de la Comédie, el del Vieux Colombier, amb Le théâtre de Denise Gence, repàs a la seva llarga vida sobre les taules.

"Res no li agradava més que actuar; sense trampa ni cartró; era la seva excusa per viure centenars de vides. Denise va ser i és, per a nosaltres, un model d'ètica i de talent", assegura Mayette.

Denise Gence tenia la seva pròpia explicació de com va exercir l'ofici: "A tots els meus personatges els vaig buscar com el submarinista que es capbussa fins més enllà de la possibilitat de respirar, arrenca del fons la seva estrella de mar i amb el seu tresor puja a la superfície".

Actitud normal per a qui va ser contractada per la Comédie com a especialista en papers de composició. Era l'època de les feines: dama jove, galant. A ella, per contracte, li correspon compondre. És a dir, que amb poc més de vint anys encarnarà àvies queixoses, solteres privades d'amor, mares terribles com la Madame Lepic de Cabells de Pastanaga. I amb prou feines complerts els 25 triomfarà com la duègne –la vella governanta i/o carrabina– de Victor Hugo i de Rostand. Però de Shakespeare a Beckett, de Racine a Ionesco, la millor prosa teatral va sortir sempre de la seva boca.

Aquesta excel·lència per incorporar personatges del repertori tan allunyats de la seva persona li van valer, de portes endins, el títol de reina de la metamorfosi. El públic, al seu torn, va transformar en memorables les seves interpretacions a La Dame de chez Maxim's, de Feydeau, en el Goldoni dirigit per Strehler el 1979 o en aquest Avant la retraite, de Thomas Bernhard, que el 1990 li va valer un Molière, el premi votat per la professió, que seguiria el Grand Prix National du Théâtre.

A l'amor del públic per l'actriu que va aconseguir triomfs en el Festival d'Avinyó i, en diferents escenaris, dirigida per Jorge Lavelli (majestuosa en les Comèdies Bàrbares, de Valle Inclán, al costat de María Casares), Jean-Pierre Vincent o Pierre Chabert, va ajudar l'època fausta del teatre en televisió. Un cicle de teatre per a joves, els 1960, i més tard Aquesta nit, teatre, la van convertir en estrella de la petita pantalla.

Un rang que no va tenir en la gran, malgrat triomfs de crítica en papers com el que va interpretar a Buffet froid, de Bertrand Blier, el 1979.

El 5 d'octubre, públic i professió li donaran un últim adéu a l'església parisenca dels actors, la de Saint Roch, al costat de l'avinguda de l'Òpera.