CONTINGUTS
OPINIONS
CLUB TEATRALNET
SERVEIS
CONTACTA

NOTÍCIES

'L’encarregat' el primer èxit de Harold Pinter, a l’Espai Lliure

Publicat per Teresa Bruna (Teatralnet) 18/02/2014

L'Espai Lliure, la sala petita del Lliure de Montjuïc, torna a obrir-se amb una producció de la casa. Des de l'obertura del Lliure de Gràcia s'havia utilitzat per acollir altres companyies dins del cicle Aixopluc o projectes puntuals com ara festivals i altres. Xicu Masó volia que L'encarregat, el primer èxit comercial de Harold Pinter, que li va obrir les portes per conquistar el públic de Londres, es representés en un espai com aquest, intimista, petit i, sobretot, proper. Doncs ja és a punt d'estrena a l'Espai Lliure. L'interpreten Carles Martínez, Albert Pérez i Marc Rodríguez i serà en cartell del 20 de febrer al 16 de març.

Pinter va escriure aquest text "d'estranyíssima perfecció" l'any 1959 i es va estrenar l'any 1960, 25 anys abans de ser reconegut amb el Premi Nobel de Literatura (2005). Llavors es deia The Caretaker, El porter, però Masó l'ha rebatejat amb L'encarregat "perquè té connotacions més nostrades". Com tot el que fa Pinter: "és un text que deixa espai per als actors, deixa respirar", comenta Lluís Pasqual, que amb aquest ja és l'11è Pinter que produeix. Xicu Masó ho confirma:"Ell va ser actor, director... sap com funciona tot. Saps que te'n pots refiar, que ajuda molt", afegeix. L'obra va funcionar tant al Regne Unit des de bon començament, que s'ha repetit diverses vegades interpretada per actors de la talla de Geremy Irons, Alan Bates, Peter Woddthorpe, Donald Pleasance o Robert Shaw, per posar uns exemples.

"Parla del nostre país, perquè els mateixos temes que exposa i critica es repeteixen ara mateix aquí. Sembla escrita abans d'ahir!", continua el director. Els protagonistes són dos germans, l'Anton i el Miki –que possiblement Pinter va decidir que eren germans amb el text ja ben avançat- i un sense sostre, en Daunis. Després d'una baralla en un cafè, l'Anton acull en Daunis perquè hi passi la nit. L'endemà apareix Miki. L'Anton proposarà a Daunis que faci d'encarregat de l'immoble. Però en Daunis, per continuar protegit del món exterior, farà trontollar la vida a l'interior de l'habitacle.

Com ja hem vist recentment a Terra de ningú, Pinter utilitza sovint un personatge extern que irromp en la vida dels altres:"És un recurs estilístic. Respon a un mètode d'escriptura molt microscòpica. Pinter es mira els personatges des de dalt com des d'un microscopi, analitza el comportament, els deixa fer. Sempre deia que, quan dibuixava un personatge, el deixava, sortia a buscar tabac i després mirava què havia passat.", diu Carles Martínez.

UN PINTER JOVE, AMB SENTIT DE L'HUMOR I MALA LLET

L'encarregat ens mostra els inicis de Pinter i aquell sentit de l'humor radical de la joventut, la seva mala llet. "Amb tot, aquest sentit de l'humor no l'enganxes a la primera lectura: has d'anar gratant i et va apareixent. He de dir que hem rigut molt als assaigs", continua el director.

Però cal dir que aquest text, que sembla lleuger, ha estat complicat. Proposa tres personatges molt ben dibuixats, molt afinats. "Tenen aparença realista però no ho són, si ho fas de manera realista, t'estimbes. Són com una mena de clowns britànics que juguen a fer un thriller. Però estic molt content perquè pràcticament tota l'energia del text està en la interpretació, que és quan més disfruto, És un Pinter sorprenent, una peça desconeguda que t'enganxa. Rius molt i et fa rumiar coses com Com pot ser que es rigui d'això?. És molt incisiu".

Masó diu que el text ha esdevingut tan actual que no ha calgut tocar ni una coma. Només s'ha pres la llicència de canviar Londres i els seus voltants, per Barcelona i cinturó. I els noms dels personatges, que els ha catalanitzat: "Així s'entén millor, la gent coneix els referents i tens l'absoluta sensació que està passant ara i aquí. Però el text és l'autèntic."

ELS PERSONATGES

Per a l'Albert Pérez "La dificultat més gran és donar lleugeresa als personatges. Si no la fas molt afinada, al seu punt just, el personatge és mort. Si ho agafes pel costat del realisme, acabes fent Williams. Si et passes de la lleugeresa, acabes fent un pallasso. Estem en una corda fluixa complicada"

Carles Martínez encara hi ha trobat més dificultats: "A la que ho vols fer massa negre, massa thriller, no funciona. Com a molt admet la línia Simenon". Diu que l'Anton viu fora del seu temps.

Marc Rodríguez és el sense sostre: "A Pinter li interessa no posar frontera entre la veritat i la mentida. Doncs el meu personatge és el paradigma d'això. Ell ve de fora a dinamitar la situació. El Daunis és, finalment, la mirada més políticament correcte. Empatitzes de seguida amb ell. Però… podria ser el més mesquí dels tres", apunta l'actor.

Sigui com sigui, Xicu Masó l'acaba de descriure com "un sense sostre amb pedigrí. Ell despotrica dels moros, dels negres… Ell és sense sostre però d'aquí, i tant, català de pura cepa…"

Definitivament, Pinter, entre tantes altres coses, era un visionari.