Temporada Alta 2017

Barcelona dilluns,   20 de novembre de 2017   Actualitzat a les   18:12 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


L'última Marató abaixa el teló amb l'aforament ple



Autor: Christian Machío
Publicat per Gemma Tramullas El Periódico
S'ha acabat com havia començat, com una festa d'amics. Vint-i-cinc anys després, la Marató de l'Espectacle ha abaixat definitivament el teló aquesta matinada, amb les 660 butaques de la sala gran del Mercat de les Flors a tocar del ple. Les nits d'ahir i abans-d'ahir van ser les últimes de la mostra d'arts escèniques emergents més veterana de Barcelona, amb aparicions estel.lars com la de Tricicle, que van donar el seu suport a una iniciativa que desapareix sense deixar un relleu. La pluja no va impedir que el programa es portés a terme, al reubicar-se a l'interior del recinte els espectacles previstos a l'aire lliure.

"És una pena que les coses que funcionen s'hagin d'acabar", es lamentava Paco Mir, que amb Joan Gràcia va pujar breument a l'escenari divendres a la mitjanit tocada. Acabaven d'arribar de Sant Cugat, on havien presentat Garrick per primera vegada a Catalunya. Paco i Joan van ser companys del director de la Marató, Juan Eduardo López, a l'Institut del Teatre.

L'última edició de la Marató, que va néixer com una plataforma per a nous talents, va ser la menys emergent de totes. La nostàlgia va tornar a reunir el grup Los Los, format originalment per Enric Ases, Piero Steiner i Richard Collins- Moore, i ara convertit en duo. Los Los van recuperar la tragicomèdia Pourquoi pas?, que a pesar del temps segueix retratant una societat contemporània més entestada a lamentar-se que a disfrutar de la vida.
Catorze companyies van precedir Los Los, entre elles, la de Jordi Bertran, molt aplaudida amb el número Poemes visuals. Encara quedaven 11 minifuncions a la sala gran.

Mentrestant, a la sala petita, se succeïen una desena de representacions. I també hi havia funcions al vestíbul del Mercat i a la plaça Margarida Xirgu, a més de les parades de la fira d'associacions. Cap a les tres de la matinada, quedaven companyies per actuar.

Aquest model de funcions breus a un ritme trepidant, el model Marató, és el que desapareix per sempre. Per diversos motius: no havia evolucionat des dels seus orígens i les institucions, especialment l'Ajuntament, havien deixat de creure-hi. Segons el seu director, si aquesta edició ha estat possible ha estat gràcies a la Generalitat, que ha afegit 20.000 euros més als 50.000 que ja destinava al festival. L'aportació del consistori és de 58.000 euros i la del Mercat, de 42.000.

LA PRIMERA VEGADA
L'última Marató va ser, per a alguns, la primera. És el cas de la companyia Plàudite Teatre, que va presentar un fragment d'El corazón del sueño, poesia de Lorca en versió teatre de moviment. La seva proposta va ser una de les seleccionades entre 360. "Ens havíem presentat nou anys seguits i mai ens havien agafat --explicava Elisabeth Fuentes, una de les nou intèrprets del grup--. ¡I just ens seleccionen per a l'última! És emocionant estar amb companyies internacionals, i és un luxe tenir un camerino de veritat, focus...".

El veterà còmic Claret Clown, que va actuar divendres a la nit, es queixava pel mutis de la seva estimada Marató: "Em sap molt de greu perquè no hi ha un espai que la substitueixi i que permeti presentar un espectacle abans que sigui comercial". Molts també es van sentir identificats amb les paraules de Loco Brusca: "¡Tot el que volia fer a la Marató ja no ho podré fer més!". Per sort, aquella nit encara quedaven diverses hores de teatre.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff