Barcelona dijous,   20 de juliol de 2017   Actualitzat a les   14:21 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

TeatrerusObituari

Busca un obituari

Paquita Rico Actriu i cantant

09/07/2017


L'actriu i cantant Paquita Rico (de nom de família Francisca Rico Martínez,) va morir ahir a Sevilla, la seva ciutat natal que tan estimava, als 87 anys d'edat. Ha estat una molt natural, segons han informat fonts propers a la família. Va morir als voltants de les 8 del vespre i, des de poc després de l'òbit, el seu cos reposa en un tanatori de la capital sevillana, on s'han adreçat diversos amics i coneguts per donar-li l'últim adéu.

Paquita Rico va néixer el 13 d'octubre de 1929 a Sevilla en la llar d'una família modesta. El pare es guanyava la vida com a comerciant ambulant, i com ella mateixa deia sovint, va vendre en moltes ocasions els típics cucurutxos de marisc. Des de nena es va interessar per la cobla i ja ben joveneta es va matricular a l'escola de cant i ball d'Adelita Domingo. La seva carrera va començar arran de la seva participació en un concurs radiofònic, el qual va fer que més endavant la cridessin per participar, encara molt jove, al ballet espanyol de Montemar. Allà va treballar al costat d'artistes de la categoria de Carmen Sevilla i Ana Esmeralda, fins que un caça talents, José Brageli, la va portar a la companyia de Pepe Pinto, amb la qual va fer una gira per mitja Espanya.

Però el salt a la professionalitat i a la fama li va donar el cinema. El seu debut a la pantalla gran té lloc l'any 1948 de la mà del director Florián Rey, que li dóna un paper a la seva pel•lícula Brindis a Manolete, a la qual va seguir, el mateix any, Olé torero ! i, a l'any següent, Rumbo. Dos anys després va protagonitzar Debla, la virgen gitana, amb el galant de la postguerra Alfredo Mayo. Amb aquest llargmetratge va obtenir el premi a la millor interpretació al Festival de Cannes, el que la va consagrar popularment. A partir de llavors, Paquita participa en un gran nombre de pel•lícules, la major part de gènere folklòric, amb títols com María Morena, Luna de sangre, La moza del cántaro, Suspiros de Triana o Dos novias para un torero, entre d'altres.

Va ser a l'any 1958 que Paquita Rico aconsegueix el seu gran èxit en protagonitzar la pel•lícula ¿Dónde vas, Alfonso XII?, dirigida per l'argentí Luis César Amadori, on interpretava el personatge de María de las Mercedes de Orleans y Borbón, esposa del rei Alfons XII, al costat de Vicente Parra, un èxit comercial que la va situar dalt de tot. Dos anys després, Paquita Rico va coincidir amb les actrius i cantants Lola Flores i Carmen Sevilla a la pel•lícula El balcón de la luna, una producció atípica de l'època, ja que reunia tres estrelles que habitualment protagonitzaven films pensats per al seu lluïment individual. A aquesta època corresponen també els títols Malvaloca, Lavanderas de Portugal, Tierra Brutal, História de una noche i La viudita novillera. Posteriorment a aquest gran èxit, intervé a les pel•lícules El taxi de los conflictos i Canciones de nuestra vida.

L'any1960, Paquita Rico es va casar amb el torero Juan Ordoñez, 'Joan de la Palma', matrimoni que va acabar en tragèdia a causa del suïcidi del seu marit. Vuit anys més tard va contreure matrimoni amb l'empresari canari Guillermo Arsenio Arocha Fernández, el qual va morir en 2002. A llarg de la seva dilatada carrera cinematogràfica va tocar tant el gènere dramàtic com les comèdies. D'aquesta última època destaca El Cid cabreador (1983), sota la direcció d'Angelino Fons, en la qual va encarnar a Doña Urraca. Com a cantant, els compositors Moraleda, Ramon Cabrera, Juan Solano i Quintero, León i Quiroga van compondre per a ella.

También es va endinsar en el món del teatre, aconseguint èxits com Bodas de sangre (1962) al madrileny Teatro de las Belles Arts a les ordres de José Tamayo. La seva última aportació teatral va tenir lloc a primers d'agost de 1988, amb el títol De Madrid al cielo, de la Companyia de teatre Popular Don Ramón de la Cruz. Degut a la seva popularitat, va ser reclamada també per ser col•laboradora d'Encarna Sánchez al seu programa radiofònic Directamente Encarna als anys 80, i va participar en la sèrie de TV Hostal Royal Manzanares (1977) al costat de Lina Morgan A partir d'aquí, l'actriu va anar espaiant cada vegada més les seves pel•lícules fins que es produeix la seva retirada definitiva, a finals dels 90, quan va tornar a la seva Sevilla natal. La també actriu Soledad Miranda, que va morir l'any 1970 als 27 anys, era la seva neboda.`

Obituaris anteriors

SAT-giff

©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2017

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar