Amor mundi

    0

    Crític: Juan Carlos Olivares

    Mitjà: Time Out

    ‘Amor Mundi’ –a més d’un concepte desenvolupat per Hannah Arendt– és el títol de l’última obra escrita i dirigida per Victòria Szpunberg. Muntatge infiltrat per un fons irònic perceptible en el text i en la proposta escènica. Mentre que la trama se centra en les múltiples capes de la biografia de la protagonista –interpretada amb continguda ràbia per Marta Angelat– el muntatge sembla buscar un contracte fàcil de llegir per al públic. La personalitat d’aquesta mestra bregada en velles lluites, abassegada per la seva decadència laboral i física (una ceguesa amb una lectura à la Saramago) i linxada per un acte d’ira extrem, sembla prou interessant per a no necessitar més companyia. La veu solitària d’un relat de Margaret Atwood.

    L’autora en canvi creu que ha d’estar recolzada per altres dos personatges de desigual pes dramàtic. Mentre la monitora encara assumeix un paper antagònic, l’aparició de la neboda i les seves circumstàncies personals no sembla tenir més interès d’incorporar una subtrama de conflictes familiars i aspiracionals. Però aquestes digressions deixen la protagonista òrfena d’un arc dramàtic més definit que permeti entendre millor la seva aguda frustració vital.