L'obra Olors va ser una excel·lent representació, amb un muntatge d'escena molt treballat. El fil argumental crida molt l'atenció, ja que es van intercalant dues situacions diferents que li passen a la protagonista (Ma Rosa Sardà), en dos moments diferents. M'ha agradat molt el treball de Ma Rosa Sardà, ja que al estar acostumat a veure-la en pantalla representant un cert tipus de personatges, aquest paper dramàtic m'ha xocat molt. És molt bona actriu.

Johnny Lou
260300

Olors... a carrers estrets on gairebé no arriba el sol, de cases diminutes i insalubres, a celoberts i patis de llums... Aromes del passat, ferum de pobresa, flaire d'una certa melangia... Tot de sentors i essències barrejades que gairebé poden ensumar-se des de la platea, gràcies a l'excel·lent posada en escena de l'obra de Benet i Jornet.

La decoració és d'allò més encertada, cosa que realment fa sentir als espectadors estar presenciant retalls de la vida quotidiana d'un barri, el Raval, que s'enfronta a un futur incert. Uns retalls que queden bruscament retratats per un seguit de flaixos que semblen accentuar la impressió de transició brutal que viu no sols el paisatge urbà sinó els mateixos veïns.

Els personatges, dins del seu patetisme, resulten entranyables, i aquest és un mèrit que en bona part cal adjudicar a l'esplèndid treball del conjunt dels actors. En definitiva, una hora i mitja de bon teatre al sempre impressionant marc del TNC.

Maria Chiaramonte
220300

Penso que Olors és una obra de teatre molt arriscada, perquè no és una obra gaire usual. I entenc que hi hagi gent que no li hagi agradat. A mi la proposta em va semblar molt interessant, però la vaig trobar un xic artificiosa. Crec que malgrat l'enrevessament estructural, no s'hauria d'haver deixat la història tant de banda.

Els actors estan genials.

Raquel Carlús
210300

Primer de tot, gràcies per les dues invitacions.
En segon lloc, perdó pel retard, però he enganxat unes setmanes de feina que déu n'hi do.
No hi entenc massa de teatre, però aquí va: l'obra em va semblar una mica lenta. No crec que sigui la millor del Benet i Jornet, això segur. No obstant, les actuacions de la MªRosa Sardà i de la dona que fa el paper de la seva mare són excel·lents i el decorat és realment magnífic (acostumada a la poca atenció que en els darrers anys es dóna a la decoració...).
En definitiva, el públic no s'avorreix, però tampoc vaig sentir cap comentari d'un espectador que sortís encantat. Un aprovat justet, doncs.
Adéu i gràcies per tot.

Lourdes Domínguez
200300

Hola a tothom!!!

Sento no haver escrit abans, però més val tard que mai!!!!
Voldria comentar el que més em va impactar d'Olors. Per començar, només al pujar el teló, el que més impressiona és el decorat, s'ha aconseguit perfectament reproduir el vell barri del Raval, amb el seu entorn i ambient.

Encara que l'obra parla del enderrocament del barri, el que realment està succeint, és l'enderrocament personal d'una persona que es deixa dur pels records que , donades algunes circumstancies, li retornen a la ment. 

Gràcies per les invitacions!!!

Carles Espuny
170300

La dècada dels noranta ha resultat especialment reeixida pel teatre de Josep M. Benet i Jornet. Durant aquests anys ha anat presentant alguns textos d'impecable valor literari i entre ells alguna que altra obra mestra (Desig, Fugaç, El gos del tinent, ...). Per a la seva (merescudíssima) estrena al Nacional s'ha optat per Olors, un ambiciós text que tanca una trilogia iniciada fa més de vint-i-cinc anys amb una construcció dramàtica aparentment molt allunyada de les seves preocupacions actuals. I no es que Olors sigui un text dolent, però venint de qui ve n'esperava molt més. 

També n'esperava molt més de la direcció de Mario Gas que senzillament és fluïda, de l'interpretació de Rosa Maria Sardà, freda i molt distant, de Pere Arquillué també lluny dels seus millors moments (ni punt de comparació amb la seva impecable interpretació, fa menys d'un més, a Els vells temps de Pinter a l'Artenbrut), de l'escenografia de Jon Berrondo, funcional però un xic excessiva. Res no resulta especialment desastrós en aquest muntatge, podem arribar a afirmar que tot és correcte, però a Gas, a Arquillué, i a la Sardà no els hem d'exigir correcció, cal demanar-los espectacles d'excel·lent factura i aquest no ho és. Seria però injust finalitzar sense destacar l'interpretació de Joan Anguera, un actor car de veure en un escenari, que sempre acaba convencent per la seva humanitat.

Ferran Dordal
090300

Salutacions, dames i cavallers, "teatreros" tots:
No ho entenc. Després d'anar a veure "Olors" al TNC no entenc l'extensa i intensa campanya publicitària que se li ha dedicat des de fa ja mesos. Potser és que em falta haver vist "Una vella, coneguda olor" i "Batalla entre olors" per comprendre la importància d'"Olors". Potser no. No ho sé. El fet és que, amb això, no vull dir que no m'hagi agradat "Olors": 

Gran Sardà amb més energia que mai (i més "normal" que mai), gran escenografia (en tots els sentits: ens vam quedar bocabadats tots en obrir-se el teló), i interessant petita historia. El treball fotogràfic i d'efectes especials és interessant.
Comentaris? El repetitiu flaix ens estava començant a tocar els nassos a més d'un. La historia pretenia ser molt propera, molt del carrer i del dia a dia, però es notava massa la "tècnica Benet-i-Jornet" i no acabava de sonar natural.
És curiós que un treball tant tremendament visual tingui per títol, reminiscència (cada cop més) reduïda d'aquella obra inicial de l'autor, unes olors que gairebé ja s'han esvanit entre la pols. 

Als vostres peus,

KalEl el Vigilant
090300

Benvolguts T.Teatral, Feia molt de temps que no anava al TNC. M'ha agradat tornar-hi. Olors, bé. El millor, per mi, l'escenografia i la manera d'explicar la història, a base de trames paral·leles i flaixos efectistes.

La Sardà m'ha semblat bé, natural, sense histrionismes; la Carme Molina i en Joan Anguera, molt creïbles; la Rosa Boladeras, fresca, versemblant; l'Arquillué, sempre al punt, tot i que hi ha moments que s'acosta més al macarra que a l'arquitecte...

Un moment per a retenir, el plor quasi islàmic de la Maria.

Moltes gràcies per l'oportunitat de tornar al TNC i a reveure !

Albert Tous
08.03.00 

Hola "teatreros"!

Primer de tot moltes gràcies per les invitacions pel Nacional, no hi havia estat mai i és força impressionant (tot i que una mica massa "solemne" pel meu gust).

El primer que em va impactar d'Olors va ser l'escenografia espectacular que recrea els vells pisos del Raval, amb la seva pobresa però -poder també per això mateix- amb una gran càrrega de memòria , que no té lloc a la Barcelona post-olímpica i per això estan a punt de ser derruïts.

El decorat, en fi, aprofita les possibilitats d'un escenari tan gran com el del TNC i ens imbueix en l'atmosfera pessimista i de pèrdua de l'obra, on els personatges s'enfronten amb la seva memòria, l'escenari de la qual està a punt de ser destruït.

També em va agradar la manera com se'ns presenta aquesta memòria , o memòries, personals mitjançant una estructura narrativa no lineal, amb dos sèries de "flaixos" que s'alternen.

Les interpretacions dels actors trobo que són força bones, a més de la Sardà m'ha agradat molt la de la Carme Molina. Tanmateix, he trobat a faltar "quelcom" que t'acabés d'emocionar amb els personatges. No ho sabria analitzar gaire, així que ho deixaré en "quelcom".

Gràcies i adéu!

Marcos Castro
080300

La obra és fantàstica en quant a muntatge i interpretació, però, pel meu gust, difícilment soportable després d'un llarg dia de treball. Jo diria que bastant ensopida.

Vaig passar molta estona contemplant l'escenari: sobri, impecable, realista, capaç de transmetre per sí sol tots els continguts de l'obra. D'altra banda la història, pel meu modest enteniment, no donava per molt. Tothom anem deixant sentiments enrera cada cop que ens traslladem, però no hi ha per tant. El personatge principal crec que estava sobrecarregat de "manies sentimentals".

En resum: gran escenari, bona interpretació, pobre guió...Nota = 5.

Manuel Solsona
080300

El progrés és necessari però sota la seva invocació, de vegades, es cometen  veritables bestieses. Així podria resumir-se el tema central de l'obra amb què  Benet i Jornet completa la trilogia sobre Barcelona iniciada unes dècades  enrere.

Els temes i subtemes de l'obra, però, no s'esgoten aquí. Tan o més suggerent és l'enfrontament entre dues maneres radicalment diferents d'entendre la vida. 

L'una és brillant, crítica, rebel però també força buida. Intolerant amb els altres però gairebé incapaç de construir res per si mateixa. És la d'una Maria  (la Sarda torna als escenaris: fora barrets!) convertida -no per casualitat- en fotògrafa, en mera observadora de la realitat.

L'altra manera (encarnada en el personatge del germà) suposa tocar de peus a terra i, per tant, embrutar-se, mullar-se, equivocar-se greument... No només  mirar-s'ho: viure-ho. Viure.

Que uns personatges que suporten una càrrega simbòlica tan feixuga resultin creïbles gairebé en tot moment, diu molt a favor d'aquest muntatge i dels intèrprets que hi participen.

Ferran Lalueza
070300

El dimecres passat vaig anar a veure "Olors", de Benet i Jornet, al Teatre Nacional de Catalunya. El teló de fons d'aquesta obra és el Barri Xino de Barcelona, que està caient a bocins per donar pas a gran avingudes, però que, al mateix temps, enterra els records d'un munt de gent, entre elles la Maria, una fotògrafa de mitjana edat, filla del barri, que com a últim homenatge vol fer-li una fotografia diària a la descomposició d'aquelles cases, dels seus records.

El disseny de l'obra és ben original, doncs el temps transcorre de forma circular; la primera escena, en realitat és la última. Això permet un joc en el que s'intercalen dues històries; la de la Maria amb la seva família, la mare i el germà, amb els quals va rememorant històries del passat, a la vegada que veiem la seva relació amb ells, i la seva neboda, la Maria petita, una noia rebel que idolatra a la seva tieta, potser perquè aquesta no li fa prou cas. D'altra banda, entra en escena en Joan, el fill d'un antic amant, que encara li fa remoure més tots els seus records. 

Un llampec de la càmera, el seu flash, és l'element que va trencant les escenes d'una història a l'altra, que tenen lloc en el mateix escenari, força impressionant, d'altra banda. En definitiva, una obra força interessant, tant per la forma de posar-la en escena, com pel bon treball dels seus actors (especialment, Rosa Maria Sardà).

Jordi Batlle
070300

Ante todo, gracias por vuestra invitación al TNC para poder disfrutar de OLORS. Lo más destacable, sin lugar a dudas, es la puesta en escena, que refleja la realidad de un barrio agonizante como es hoy el barrio del Raval.
En contraste con esta innovadora puesta en escena,tanto la interpretación como el argumento, aunque correctos, no llegan a cautivar al espectador . La obra es aconsejable por lo que tiene de homenaje a ese Raval viejo, decrépito, húmedo y oloroso al que se le está intentando lavar la cara. Me encantaría, personalmente, que considerarais la idea de hacer una función especial para la vecindad de este barrio barcelonés.

C. Tortajada y A. Gutierrez.
070300

Vaig anar a veure 'Olors' amb moltes ganes, doncs n'havia sentit a parlar el dia anterior i vaig flipar perquè no me n'havia enterat: Benet i Jornet, Sardà i Gas en un mateix espectacle!! 

La veritat és que em va agradar molt, tot i que el principi és una mica lent, el final és genial, diguéssim que "arriba" a dins i està molt carregat de sentiments...Boníssim. A part de l'obra en sí (el contingut) vull destacar el paper de la Maria, bordat! i també, encara que a primer cop d'ull ja es veu, l'escenografia, de les millors que he vist mai!

Romà
07/03/2000

Un deu, esplèndida. Aquesta va ser l'impressió que tant jo com el meu acompanyant vàrem tenir desprès de poder disfrutar d'aquesta obra. Si hagués de destacar algun punt en especial, destacaria dues coses: 

l'escenari, que és espectacular, té profunditat i una gran versatilitat ( al poder projectar imatges damunt els edificis). 

I l'actuació de Carme Molina que aconsegueix dotar al seu personatge de l'equilibri entre la tendressa i la bogeria, és sens dubte la millor de l'obra.

Gràcies per una altra nit de teatre.

Joan Vaquer Frau
070300

Mercès per les entrades!
"Olors" no em va agradar gaire, la vaig trobar massa fluixa ja que vol tractar els canvis i "modernització" del
Raval però molt per sobre i d'una manera més aviat sentimental, tot i que el tema dóna molt de si. 

Els actors estan també una mica fluixos, com si els manqués el text, no sé...em sap greu dir-ho ja que sóc
una fan incondicional de tots ells. El que em va entusiasmar va ser l'escenografia, que aprofita les possibilitats de l' escenari de la sala gran del TNC, és creativa, coneixedora del Raval, espectacular. 

De totes maneres val a dir que l'obra m'ha fet pensar molt sobre els canvis a aquest barri de Barcelona que conec  bastant bé...i em penso que és això el que pretenia en Benet i Jornet, oi?.....Doncs aconseguit!

Carme
070300

Benvolguts amics,

Primer de tot us voldria donar les gràcies molt sincerament per haver-me regalat dues entrades per anar a veure al TNC l'obra OLORS. 

Era el primer cop que anava al TNC i la veritat vaig quedar enlluernada. Es fantàstic. Es un gust anar a disfrutar de l'espectacle del teatra en un lloc tant especial i tant bé pensat com és el TNC.

Respecte a l'obra us diré que em va decebre una mica. Li falta alguna cosa.

L'escenografia és increible. Del millor que he vist. La Música fantàstica. 

La forma de presentar l'obra en escenes: present i passat, ho trobo molt encertat, de fet es el que dona ritme a l'obra i la fa d'alguna manera original.

Pero en general la vaig trobar lenta, .... i li falta quelcom ...

La Rosa Mª Sardà està guapisima. I ho fa força bé, pero ..... no li han tret prou profit.

La Carme Molina: Genial !!! Ho fa de meravella i el personatge està molt bé encertat.

En Pere Arquillué: no mata !

I en Joan Anguera també em va agradar molt.

Sincerament m'esperava un altra cosa molt més dinàmica del Josep M. Benet i Jornet, i trobo que la Rosa M. Sardà dona molt més de si. 

Finalment, us voldria felicitar per la vostra pàgina web dedicada al món del
teatre. Es fantàstic tenir a la nosta disposició una eina tant útil com és
la vostra pàgina per estar ben informats del que es representa, les novetats
i critiques de les obres que es representen.

Felicitats a tots els que ho feu posible.

Marina Martín
070300

"Olors". Lo mejor que se puede decir de esta obra es que aburrida. 

Pero los adjetivos podrian ser soporifera, sosa, estatica o 
infumable... ¿De verdad que a alguien le ha gustado? Por favor, que no 
cuenta nada... 

La historia es un truño, pero es que la puesta en  escena ... es escalofriante... El autor ha querido hacer un episodio de teleserie adaptado al teatro. 

El recurso de los "flashes" esta bien al principio, pero cuando lo mete tropecientasmil veces, la verdad es 
que termina por resultar repetitivo, aburrido, y al final solo es util  para despertarte cuando te duermes. Los actores, aunque actuan bien, se hacen poco creibles : el arquitecto es un panoli, la fotografa una pija, la sobrina una "bollicaa" y el hermano un imbecil. 

La abuela esta bien. El decorado si que esta bien, pero supongo que a golpe de 
talonario, todo se puede.

Cuando una obra de poco mas de una hora parece que dura cuatro, algo 
pasa ...

De cualquier forma, he de agradecer a T.Teatral por este servicio que esta acercando un espectaculo tan grande como es el teatro a todo el mundo.

Gracias.

Joan Guerra
060300

Esplèndida, tendra, trista i alegre a la vegada. S'HA DE VEURE

La veritat és que no sé com dir-ho però ja des de bon començament amb aquell escenari d'enderrocs i aquells sorolls de martells mecànics i de tota mena d'eines l'autor ens diu que a més a més dels olors també tindrém sentiments y nostàlgies de tot allò que va ser o que podia haver estat i que ara desapareixerà igual que ho faran els edificis. 

Les actuacions dels actors molt bé i sobretot la mare què amb els seus comentaris de persona a qui la memòria li fa males passades ens porta del present al passat i viceversa fent-nos entendre la realitat d'una familia que, tanmateix com els edificis, acaba derruïda.

Fins una altra. Gràcies

Antonio Fernández
060300

Pero que gordo que está Pere Arquillué. ¿Qué le ha pasado a este hombre?

Antonia Mate
060300

"Tant els actors com la posada en escena ens va semblar molt correcta. De totes formes el ritme de l'obra, especialment en els primers moments, va resultar una mica lent; ens va costar entrar-hi. La durada d'aquesta és l'adequada i la temàtica de l'obra de rabiosa actualitat. Recomenable"

David
060300

Realment vaig sortir del TNC francament decebuda. Haig d'admetre que 
tenia moltes ganes de veure "Olors" per la curiositat de veure la Sardà 
a dalt dels escenaris. Però l'hora i mitja se'm va fer pesadeta. Vaig 
tenir la sensació d'estar davant la tele veient una telenovel·la del 
Benet i Jornet i prou. Tot molt superficial: els conflictes amb ella 
mateixa, els del barri, la família... Només em va commoure veure com hi 
ha gent que se sent lligada a casa seva. Jo em trobo amb un cas idèntic 
a la Maria i no crec que la meva planta baixa del Poblenou aguanti més 
d'un any a la piqueta per donar pas a pisos de 30 milions de pessetes. A 
part d'aquesta connexió personal, l'obra la vaig trobar molt fluixa. 
Sort de l'escenografia i del Pere Arquilloé, sense desmerèixer a cap 
dels altres actors. Per a mi, Olors no justifica estar al TNC.

Marta
05/03/00

Primer us voldria donar les gràcies per les invitacions que em vàreu lliurar per l'obra Olors.
A destacar quan el teló s'aixeca, el muntatge escènic. Si bé és cert que l'escenari del teatre nacional dóna per molt, no podem per això desmerèixer la impressió que ens causa el muntatge, i com aconsegueix submergir-nos des del primer moment dins la situació. Situació, per latra banda, molt ben resolta amb la interpretació de tots els actors. Així també, la idea del flash per resoldre els dos moments escènics, em va semblar del tot adequada; i aquesta estructura circular de l'obra, on s'ajunta fi i principi; principi i fi també de dues històries ( la del barri i la pròpia ) que van absolutament unides i probablement no podríem entendre l'una sense l'altra.
No puc acabar però, sense destacar el paper entranyable amagat dins la figura de la mare. Aquest ser sense ser-hi, memòria d'un temps, d'una vida, d'un barri.

Judith Báguena
04-03-2000

No habia visto el TNC y lo encontre precioso. Pero la verdad la obra no me
gusto mucho, la encontre lenta y que los actores sobreactuan demasiado.
Solo encuentro que mantiene un cierto nivel el hermano de la Maria, los
otros cuatro actores, bajo mi modesta opinion, no estan naturales. El
escenario es muy espectacular pero para mi gusto demasiado estatico, no
tiene vida, como en general toda la obra, la cual encontre aburrida,
lente y falta de contenido.
Gracia por las entradas.

Por otro lado fui haber la Jaula de las locas.(Pagando yo esta vez), y
me encanto me rey como hacia tiempo. Lo mejor de estos actores Paco
Moran Juan Pere, es la complicidad que hay entre ellos, se nota que lo
pasan bien. Genial sin mas.

Hasta la proxima.

Marta Giménez
040300

Olors, una posada en escena original, una bona decoració i ambientació, uns bons actors. Però 
l'argument no aconsegueix el seu objectiu. És una mica fluix ja que pretén ser molt profund, fer 
un anàlisis de la societat de Barcelona, però crec que no ho aconsegueix, no aprofundeix prou 
en el seu propòsit. 

Emília
040300

Gràcies, gràcies, gràcies! Ahir vaig anar a veure Olors per gentilesa vostra i val a dir que va estar molt bé. Impactant l'escenografia i la posada en escena.Trobo que és un muntatge molt proper al del cinema.Genial el seguit de primers plans de la Maria que es projecten. 
L'inici em va agradar molt i jo que visc prop d'on va néixer Benet i Jornet veia realment el barri del raval tal i com és en aquest moment: una població multiètnica en un barri en continuada remodelació urbanística des de fa uns anys.
Tot i això no oblidem que és la història de la Maria, una esplèndida Rosa Maria sardà, rodejada d'uns altres actors que també estant a la seva alçada. El personatge que més em va agradar va ser el de la mare, molt més lúcida del que sembla.
Per tot això i la vostra amabilitat gràcies.

Cristina
030300

Hola!

Ahir vaig anar a veure OLORS i em va agradar força, la recomano.
Trobo que plasma molt bé la història d'una família normal i corrent en la
qual molts ens hi podem sentir reflectits. Destacaria la escenografia la
qual ens ajuda a entendre la "reconstrucció" del Raval de Barcelona en els
últims anys. Evidentment amb els diàlegs també es plasma: les diferents
opinions sobre el fet de que hi hagin persones marroquines ocupant els
habitatges desocupats, la nostàlgia d'alguns personatges que a la vegada et
transmeten els olors i les sensacions....
M'he quedat amb les ganes de veure les altres dues obres de la trilogia i
conèixer el passat de la família i a través d'ella conèixer també una mica
més la història d'aquesta zona de la ciutat.

Núria
030300

21 h. Teatre Nacional.

Un parell de noies de poBBle s'acosten a una espècia de partenon
lumínic..."Vols dir que és possible que això ens surti de gratis amb
Teatral.Net?" li pregunta l'una a l'altra.
Recullen les entrades i s'asseuen al gran auditori.
OLORS:
Sobre el teló de ferro BCN s'enruna [i no entengueu això, si us plau,
com quelcom de polític...o si?]. Una Sardà remodelada s'abandona a la
"pornografia sentimental" en el seu barri d'origen, amb un intent voyeur
(tot recorda molt a la "Ventana Indiscreta" encara que sense el teasing
hitchcockià) d'atrapar un espai que un dia va viure i del que ara se
n'haurà de desprendre. La càmera és l'instrument de la memòria amb que
la fotògrafa que encarna Sardà pretén atrapar la realitat d'un espai, en
una mateixa hora al llarg dels dies cap a la destrucció final... Serà
soportable?
Reflexions.
El muntatge de dues escenes de forma apedaçada dispara els espectadors a
un intent de comprensió d'aquest muntatge. Té sentit? Potser si, un pot
pensar al final de l'obra...
Però aquestes dues noies, surten del TNC preguntant-se si aquella
historieta era realment una bona obra de teatre, que camuflada sota un
muntatge purament audiovisual d'una estètica impecable ens ha explicat
s'ha fet passar per molt més del que en realitat és: una fotografia d'un
moment concret.

Margarida Romero Velasco
030300

En primer lloc, agrair a T.Teatral l’oportunitat de veure obres com Olors i descobrir nous escenaris com el TNC. Olors és una obra sorprenent en la forma, els efectes especials, la música, la llum, l’escenificació. És el primer cop que veig una obra de teatre amb format cinematogràfic. És a dir, dues escenes consecutives representant temps diferents. Un treball de concentració per part dels actors, sobretot de la protagonista, Rosa M ª Sardà, que com sempre, és l’ànima de la funció. El guió és potser el punt més feble d’ Olors, també hi faltaven aromes flotant per l’aire calorós del TNC! :oþ L’escenari: impecable, sorprenent, meravellós. La il·luminació dona vida a les diferents etapes de la funció. Els efectes sonors, la música de fons, creen un ambient màgic. En definitiva, una obra per gaudir del fantàstic muntatge de Mario Gas, home que sempre ens sorprèn amb el seu treball.

Marta 
030300

L'altre setmana vaig anar a veure Olors al TNC. Haig de reconèixer que em va decepcionar una mica. El tema a priori és molt interessant, el canvi que s'està realitzant al Raval per tal d'esponjar el barri (terme que ara està molt de moda). Però aquest cop en Benet i Jornet no acaba d'aprofundir prou en el tema i treure'n tot el suc.
El que si que cal destacar és l'escenografia i l'interpretació, sobretot d'en Joan Anguera i la Carme Molina.

Marta
03/03/00

No sabia res de l'obra. Bé, les 4 coses bàsiques, però volia apropar-me amb desconeixença per no decepcionar-me i trobar coses a faltar. 

El primer que em va impactar va ser l'escenografia. Cal dir que l'escenari impacta, sobretot per la gran profunditat que té. Però trobo que està desaprofitat i que potser la sala gran del TNC li va gran a aquest petit muntatge, que per ser tant intimista s'adaptaria millor a un escenari més petit.

Pel que fa a les interpretacions, es nota que encara no tenen prou desinvoltura. No em refereixo a la talla interpretativa del actors, sinò a la rigidesa que potser comporten els primers dies de funcions. Segurament això desapareixerà amb el pas del temps. La gran Rosa Maria Sardà està molt bé, tot i que de vegades no sap com donar força a un personatge que ha estat concebut una mica buit. Aquesta característica també la tenen els altres personatges: no són rodons i no se'ls descriu amb precisió.

El més interessant per a mi, va ser l'estructura del guió. El fet de presentar les escenes desordenades ja ha estat utilitzat en d'altres ocasions però provoca en l'espectador un exercici intelectual motivador.

El contingut és el que queda més en l'aire. Què vol transmetre l'autor? Els petits drames familiars inserits en un món que s'esborrona? No ho sé. No en trec res.

Gracies per les entrades.

Patrícia Català
030300

Una obra interessant, un concepte ric, un escenari molt ben elaborat, uns 
actors molt bons, una barreja multimitjans com ens agrada i un ritme lent. 
el meu vei es va dormir, a mi em va encantar.

Danielle Laboie
030300

Estimats membres del Club T.Teatral

Gràcies per la invitació a la fantàstica obra que em vau convidat a veure ahir a la nit. Olors.

La interpretació dels actors era extraordinària i el decorat estava totalment aconseguit.
Li donem l'enhorabona a l'actriu Carme Molina "Mercè" per la seva interpretació. Em recordava a les meves àvies "Iaies" que malauradament ja han mort, i a totes aquelles àvies que arriben a aquesta edat i pateixen "demència senil", com diuen a l'obra "estan i no estan".

Recomano a tothom, que si té l'oportunitat, no es perdi aquesta fantàstica i original obra al Teatre Nacional de Catalunya, realment espectacular, tant per dintre com per fora.

Felicitats.

La vostra sòcia

Mònica Roig Fernández
030300

Amb OLORS Josep M. Benet i Jornet fa un retrat de les últimes dècades de la història del Raval, un dels barris més desconegut i marginat de Barcelona, a través dels records i la vida dels membres d'una familia. 
Un Raval que en els últims anys està patint una de les transformacions més grans sofertes pel nucli històric d'una ciutat, sota la consigna de l'"esponjament" urbanístic.
Des d'una contundent escenografia, i a partir de dues històries que se'ns presenten como paral.leles, cada membre de la família viu aquesta transformació d'una manera diferent: amb nostàlgia, amb indiferència, amb resignació.

Isabel
030300

Escenografia: impressionant 
Actors: esplèndids 
Posada en escena: original 

El muntatge de la obra em va semblar d'allò més original i difícil per els actors que constantment han d'anar en davant i en darrera de la escena que estan interpretant. Saltar d'un diàleg a un altre, d'una escena a un altre i després tornar a enganxar el diàleg en un moment determinat. 
L'escenari, real al cent per cent, dona una sensació d'amplitud i solitud molt gran. Crea una atmosfera de destrucció i d'impotència que ajuda a entendre la trama dels personatges i el seu dolor. 
En definitiva una obra agradable en tots els sentits que a més a més no et deixa indiferent. 
Gracies per les entrades. 




Ana Ma García Durán 
030300

Para mi gusto decepcionante. Decepcionante el texto y decepcionante la actuación de Rosa Maria Sardà. Después de haber visto varios de los montajes que se hacen en la mayoría de salas de Barcelona, incluyendo las obras que recientemente hemos visto del panorama teatral del Quebec, ¿esto es lo que nos ofrece el Teatro Nacianal Catalán? ¿este es el teatro moderno catalán?

Para mí, por otra parte, muy destacable la escenografía y la actuación de Pere Arquillué y Joan Anguera. 

Eduardo Culla 
030300

Ahir vaig anar a veure "OLORS", vaig sortir encantada de la representació, dels decorats, de l’obra, de la idea, de la música.... una interpretació magistral per part dels actors i un guió força proper a la gent del carrer que fa que a estones et sentis part del que està passant a l’escenari. Només una crítica: el títol, trobo que no te massa relació amb l’obra, però s’accepta ja que tanca la trilogia d’en Benet i Jornet. Molt recomanable.

Montse 
3-03-00. 

M'ha agradat molt el treball dels actors. Molt bé també els decorats, molt aconseguits els patis, la xatarra... i el montatge

de l'obra, els flaxos.... 
M'ha semblat molt interessant el tema i el veure com es pot sentir la gent al ser desarraigada dels llocs on van neixer i on han

compartit vivències i sobretot sentiments. 

Montserrat Pulgarin
030300

Primer contacte amb el Teatre Nacional, Olors, sensacions,....
excel·lent.
L'obra, crua, reflexiva i real com la vida mateixa. Estas dins del
teatre, pero veient la societat que et rodeja.....molt a reflexionar.
Impressionant decorat i posada en escena. Els actors, a l'alçada del
paper, amb la Sardà com a Diva indiscutible (ho sap, i es nota!)

Gràcies a Teatral!
Ana Tarragona
030300

Des d'una escenografia i una posada en escena que ratifiquen a Mario Gas
com un dels Grans Directors de teatre d'aquest País, i on destacaria el
decorat i el us de la llum, Benet i Jornet, ens intenta mostrar com la
transformació Olímpica de Barcelona, concretament del barri del Raval,
te diferents punts de vista, al temps que va desgranant com han sofert
el pas del temps, els sentiments d'un i altre . Dels actors, destacar
una Sardà que es nota comodíssima sobre l'escenari, on particularment,
m'agrada més veure-la que en altres mitjans. Carme Molina i Joan Anguera
també transmeten la seva força escènique, ben acompanyats de Pere
Arquillué i Rosa Boladeras.
Solament em resta donar-vos les gracies per les dues entrades.
Albert Vidal
03/03/2000

L'obra de teatre és una interessant ( a primer terme) reflexió sobre la Barcelona post- olimpíca que no aconsegueix els seus propòsits. Explica, treu a la superfície uns temes, però no els explora ni els hi dona més transcendència que la superficial. Benet i Jornet no aconsegueix anar més enllà dels temes que ens vol ensenyar. I això crea una sensació de buit, de deja vu, bastant desagradable. Destaco l'escenografia, la interpretació i la direcció, però aquest cop el Benet m'ha decebut un xic. A més, tancar la trilogia ha fet tornar a la força, als orígens aquest autor, que ha sofert una constant evolució al llarg dels anys, ha
hagut de sacrificar el seu estil depurat aquest cop per continuar amb cert sentit aquesta història. Jo em quedaria, personalment, amb les seves últimes obres de teatre, que donen més de joc pel que fa al doble sentit i a la reflexió. Una reflexió, la crítica a Barcelona Olímpica, que s'anunciava amb campanetes i que ha resultat ser bastant fallida. 

Tot i això és veu amb agradat, gràcies a tots els factors abans esmentats. 

nota.- 6 amb 5.

Un escenari magnífic i una creació perfecta d l'ambient de destrucció de la Barcelona de l'any 1992.
Els actors transmeten literalment al públic l'ambient, las penes, els riures ... d'una família.
Es una obra recomanable per anar-la a veure-la.

Es molt bona !

Records
Marc Comellas
020300

Ahir vaig anar a veure olors gràcies a les vostra cordialitat.

Primer de tot haig de dir que em va agradar força, és un tipus de teatre que intenta sortir del convencional sense perdre l'essència del teatre en la seva expressió més primitiva.
Personalment, li canviaria el nom a aquesta representació, però també entenc que forma part d'una trilogia de Benet i Jornet on la paraula "olors" és present a totes elles. Potser jo l'hauria anomenat "flaixos d'un final".

Gràcies a T.Teatral per donar-nos la oportunitat de assistir a l'actualitat teatral de Barcelona i fer-nos pensar sobre el què
experimentem quan veiem una representació de teatre com OLORS.

Montse Ibáñez
020300

Tema encertat així com la dinàmica en que es desenvolupa. La qualitat dels actors ho acaba d’arrodonir..........

El fet de que tothom conegui (més o menys) el lloc i el tipus de gent on es centra l’obra, la fa més propera, et desperta interès i et fa rumiar sobre els sentiments, vivències i manera de veure les coses de la gent que ha passat la seva vida en un barri d’aquestes característiques. 

Com he dit abans, la dinàmica amb que es desenvolupa, és a dir, el fet d’intercalar els dos moments fa que no desconnectis, més al contrari, que t’integris més en ella, tan per no perdre el fil com per intentar quadrar coses que no van quedant clares.
La qualitat dels actors acaba d’arrodonir l’obra...........

Anna
020300

En primer lloc volia agrair-vos que m'enviéssiu dues entrades per veure "Olors". L'obra, que només dura una hora i mitja, reflexa en tot moment la preocupació, o millor l'obsessió, dels personatges per la transformació que està patint la ciutat de Barcelona. Sens dubte, el millor de l'obra és el muntatge i la interpretació dels actors, que amb l'immillorable marc del TNC com a escenari, aconsegueixen endinsar l'espectador en la història a mesura que es desenvolupen els aconteixements. No obstant, l'inici de l'obra és massa lent i provoca certa angoixa en l'espectador.
Una obra recomanada per a tots els barcelonins que vulguin gaudir d'una curta però agradable estada al TNC. 

ÀGATA SALA
02-03-2000

Hola!!
Ahir vam anar a veure OLORS a la sala gran del TNC gràcies a unes invitacions que ens vau regalar.
Ens va agradar molt. L'obra està molt ben lligada, els actors ho fan molt bé, tant la protagonista com la resta d'actors. Aconsegueixen crear una atmosfera molt entranyable. L'escenografia era molt original, i a més encara no havíem tingut oportunitat de veure una obra a la sala gran del TNC.
Després de veure aquesta obra, ens hauria agradat veure les dues parts anteriors de la trilogia de la qual forma part, però ja fa molts anys des de que es van fer.

Gràcies per tot,

Xevi i Núria
020300

Ahir a la nit vaig anar amb la meva parella a veure Olors convidats per T.Teatral. Realment és una gran obra de teatre amb grans actors, grans diàlegs i grans decorats.
Només aixecar-se el telo vam quedar sorpresos amb el decorat... Immens, profund, real, et costa donar-te comte que només és un decorat, és real. Nosaltres vivim a Ciutat Vella i realment és així, les zones del barri que estan tirant tenen aquest aspecte, els patis-terrats, les escales, la gent, els sorolls, la música... Excel·lent.
Els actors. De Rosa Mª Sardà ja ens esperàvem alguna cosa important, és bona tant com a còmica com actriu dramàtica. A Olors fa un paper real, ple de contradiccions, satíric, sensible, tendre i egoista.... la filla perfecte, o no tant, quan no passa més de mitja hora amb la seva mare i qui l'ha de cuidar és son germà, en Manel. Un Joan Anguera desconegut per nosaltres, però realment tendre, un pare de família com molts que "ni pincha ni corta", que estima tant a la seva germana que no té perquè pensar res d'ella. 
Carme Molina, és l'avia, diuen que una mica tocada, però no ho sé, aquesta dona és genial. Borda el seu paper, perfecta, divertit i tendre, una dement encantadora.
La Rosa Boladeras i el Pere Arquillué (la Maria petita i en Juan), són els personatges que transporten a la Maria al seu passat. Bons tots dos. El Joan és el reflex del primer amor de la Maria, el que hagué pogut ser, La Maria petita és ella...
Olors, són records, records d'uns temps passats, que per ser passats enyorem, malgrat no hagin sigut millors, malgrat hagin sigut pitjors.

Merche Villarreal
020300

"Olors" ens explica l'historia de Maria, una fotògrafa madura, soltera i desolada, que es debat entre contradiccions interiors. Al voltant d'ella apareixen i desapareixen els personatges secundaris, els quals acaben d'arrodonir el seu personatge.
Aquesta obra ens situa al Raval barceloní de 1992. Durant aquella època aquest barri va tenir una renovació urbanística que va obligar a enderrocar les vivendes mes pobres i antigues de la zona. 
La família de Maria va viure tota la vida en aquell barri i el enderrocament de la seva casa els hi fa recordar la seva infancia, els seus primers amors, les seves amistats, ...

L'espai escènic es la terrassa de la vivenda familiar. El pati interior d'aquella illa ens dona una sensació d'amplitud.

Trobem projeccions i fotografies entrellaçades en l'obre que creen una animació i l'agiliten. 
Encara que la durada es de un hora trenta minuts, l'obra es fa pesada degut a les continues aturades que hi sofreix per voler juga amb els flaix-backs. Aquesta intercalacions d'escenes trobo que poden ser molt adequades per al cinema però en el teatre es fa molt pesat. El temps necessari per situar els personatges i objectes de cada temps es molt llarg i fa que l'obra es ralenteixei.

Cristina 
1/3/00

Dimecres 1 de març del 2000.

Són les 00:00 acabo de sortir del teatre, encara no he pogut pensar molt bé el que he vist, però se que m'ha agradat.

L'escenografia és bastant destacable, per no dir que és impressionant, com s'aconsegueix la perspectiva dels carrers, quina forma més simple i a la vegada tan espectacular de crear edificis i la senzillesa d'un terra, he trobat que era molt encertada.

Respecte a l'obra, Olors, segur que és un nom prou encertat, sentir les diferents Olors que els personatges recorden, el barri humit, carrers
estrets i que l'espectador també aconsegueix sentir. Com es sobreposen dues situacions que són consecutives en un mateix temps, com entendre el principi de l'obra al final de l'obra és una de les coses que més sorpresa m'ha causat. La meva valoració d'aquesta obra teatral és
bastant positiva. Només em cal donar-vos les gràcies per les entrades.

Laura ;)
01/03/2000