|

Del 6 de setembre
al 12 de novembre de 2000 tarda nit
Dimarts 21:30h.
Dimecres 21:30h.
Dijous 21:30h.
Divendres 22:00h.
Dissabtes 19:00h. 22:00h.
Diumenge 19:00h.
Horaris especials
de setembre Diumenge 10 22h00
Dilluns 11 19h00
Dimarts 12 descans
Dimecres 13 22h00
Dimarts, dimecres i dijous 2.000 ptes. i 2.500 ptes.
Divendres, dissabte i diumenge 2.700 ptes. i 3.200 ptes.
Preus especials Del 6 al 24 de setembre preu únic 2.000
ptes.
Tercera edat
de dimarts a dijous 1.900 ptes.
dissabte tarda i diumenge tarda 2.300 ptes.
Universitaris 20% de descompte
Grups de més de 20 persones 20% de descompte
|
Autors
Carles Alberola / Roberto Garcia
Direcció
Josep Maria Mestres
Música original
Carles Puertolas
Repartiment
Oscar Abel
Folk
Noelia Anna Azcona
Caputxeta Marta Marco
Vídua negra Isabel Rocatti
Ferran Josep Julien
Ajudant de direcció Júlia Farras
Escenografia i disseny de vestuari Montse Amenos
Disseny de llums Ignasi Morros
Confecció de vestuari Goretti Puente
Tractaments textils Amenos
Construcció escenografia ARTS-CENICS, S.L.
Tècnic Jordi Casasayas
So OIDO
Video KONIC AUDIOVISUALS
Fotografia Ros Ribas / Enric Mestres
Disseny gràfic Quim Boix
Producció executiva Bito Produccions, S.L. / Marta Soro
Una
coproduccio de Bito Produccions, S.L.
amb Albena Producccions i GES Management
|

La mesura
de totes les coses
En
un món que es regeix cada vegada mes per les regles del mercat,
on impera un individualisme ferotge, i on la desfeta de les ideologies
ha donat pas a la persecució de l'exit facil i ràpid,
aquell que "la té mes grossa" (la cara dura, la fortuna...
o el que vulgueu) és el que triomfa. Però el triomf, segons
diuen, té moltes cares i no totes són agradables. També
es diu que de vegades no hi ha res pitjor que aconseguir allò
que es desitja... i pel camí es poden perdre moltes coses, i
les que es perden mes sovint són les que no es poden mesurar:
l'amor, l'honestedat, el compromís, la felicitat, les il·lusions...
ja ho diu la cançó: "no vé d'un pam, no vé
d'un pam..."
A 23 centimetres,
Carles Alberola i Roberto Garcia ens ofereixen, a la manera d'un docudrama,
o, si ho preferiu, d'una documedia, un retrat íintim i impúdic
d'unes dones i uns homes que viuen la vida a cavall del negoci del sexe
i d'un món d'allò més domèstic i adotzenat.
Un retrat de les seves soledats, les seves inspiracions, les seves mentides...,
que són com les dels nostres veïns o com les nostres.
S'adrecen
a un públic adult, en tots els sentits de la paraula. Moltes
gràcies. Agraeixo la maduresa del text, tant pel que fa a allò
que els que ens dediquem al segon ofici mes vell de la història
de la humanitat n'acostumem a anomenar "fusteria teatral"
(i no es casual --o sique l'anterior ofici del nostre gigolo fos
el de fuster), com a allò que aborda la seva temàtica:
el sexe... i la condició humana. I ho fan com millor saben fer-ho:
amb ironia i sentit de l'humor, potser una mica negre, però humor
al cap i a la fi. Ben mirat, és una de les poques armes que tenim
els pobres mortals per arrencar una mica de ?felicitat?, ?benestar?,
?plaer?..., a l'àrdua aventura que és viure cada dia.
Josep
Maria Mestres

|