| L'argument
Un home ja gran espera en l'habitació de casa seva a que
els seu fill arribi del treball per acompanyar-li a una residència
de respós per gent gran.
Escolta Bach i parla amb la seva dona, millor dit, amb el seu
record, perque ella va morir uns anys abans.
Parlen de la vellesa, de la mort, i de l'amor que els va unir.
Quan el seu fill arriba, entre els dos homes comença una
discussió verbal plena de rencúnies i de petites
crueltats mesclades amb tocs de dulçor i humor.
El primer acte finalitza quan "el pare" deixa per sempre
casa seva i el record de la seva dona.
En el segon acte, el "pare" està al casal d'avis.
Han passat alguns anys, ell està sol en l'escena, amb una
cadira, un àlbum de velles fotografies.
El relat de la vida quotidiana en la residència, es barreja
amb els records del passat u amb una serena declaració
de rendició a la mort inminent.
"He començat a llegir Las últimas lunas
pensant en una altra cosa, però de seguida m'he sentit
captivat pel text, dens de veritat i de vida, i no he pogut deixar-lo
fins arribar al final; confesso que en tornar l'última
pàgina tenia els ulls plens de llàgrimes i el cor
conmogut.".
Això ho va dir Giulio Bosetti, director d'escena, després
de llegit la peça teatral de Furio Bordon que després
giraria pels teatres d'Itàlia interpretada per Marcello
Mastronianni en els últims mesos de la seva vida, i això
és el que em va succeïr a mit quan Juan Luis Galiardo
em va donar a llegir l'obra: el drama d'un home vell que va a
finalitzar els últimes dies en una casa de repós,
com anomenen a Itàlia el que nosaltres denominem amb la
mateixa correcció política "residència
de la tercera edat"..
No sé si Galiardo, en oferir-me l'adaptació de
Las últimas lunas recordava que una de les primeres
pel·lícules que vaig escriure -El cochecito, perdò
per l'autocita- explicava la història d'un home que es
resistia a convertir-se en membre d'una espècie en extinció:
la de perdona gran.
D'això ja fa quaranta anys i si ara ho dic és per
tal que quedi clar que a mi la vellesa m'ha preocupat des de jove.
I amb causa justificada: a la cap i a la fi un, en nèixer,
és ja un projecte.
Dit això, sobra afegir que vaig acceptar encantat l'encàrrec
d'adaptar Las Últimas Lunas a l'escena espanyola, unes
últimes lunas en les que un vell professor, en un enlluernador
exercici de lucidesa i ironia, transcorre amb dolorosa sinceritat
i amargant humor sobre alló que ha estat la seva vida i
la seva relació amb les dels altres: com l'autor, a mi
també m'agradaria que en sortir del teatre, la impressió
de l'espectador sigui la d'haver escoltat paraules de veritat
i no de xerrameca.
Rafael Azcona
"Las últimas lunas", escrita en 1992 por Furio
Bordon, fue seleccionada en 1994 por el Instituto Italiano del
Drama como "mejor texto del año". Interpretada
por Marcelo Mastronianni durante los años 95 y 96, fue
en ambos años, un espectáculo de absoluto éxito.
Con "Las últimas lunas" Marcello fue galardonado
con los tres mejores premios de teatro en Italia como "Mejor
actor del año" (Premio UBU, premio IDI y premio de
la crítica italiana). Nunca antes un actor había
conseguido estos galardones a la vez.
Desde noviembre de 1997 ha sido traducida a más de doce
idiomas y ha sido estrenada en Budapest, Bruselas, Varsovia, Santiago
de Chile y Sidney.
En enero de 1998 la producción de Santiago de Chile consiguió
el "Premio de la crítica" al mejor "actor
del año" y el "mejor director del año",
junto con las nominaciones al "mejor espectáculo"
y "mejor actriz".
En la actualidad, está en proceso de estreno en: España,
Francia, Alemania, Tokio, Dinamarca, Grecia, Argentina y Estados
Unidos.
JUAN LUIS GALIARDO
Hasta el momento ha participado en más de 100 películas.
Algunos de lso directores con los que ha trabajado con: Carlos
Saura, Luis G. Berlanga, José Luis García Sanchez,
Jaime de Armiñán, Antonio Mercero, José Luis
Cuerda, Charlton Heston, Ken Annakin, Enzo Castellari, Alberto
Lattuada, Fernando León, Antonio Gala...
Ha trabajado con Sofía Loren, Sílvana Pampanini,
Geraldine Chaplin, Marisa Mell, Hildergarde Neil.
En teatro ha participado en montajes como: la loca de Chaillot,
El rey Lear, Seis personajes en busca de autor, Lope de Aguirre
, Traidor, La visita de la vieja dama, Numancia, el burlador de
Sevilla, Don Juan Tenorio, Los buenos díass perdidos, Antígona....
En televisión ha participado en: Turno de Oficio, La regenta,
Clarín, Una gloria nacional, Turno de oficio II, Familia,
Un camino a la derecha...
Festivales: Don Juan, mi querido fantasma, Festival du Monde de
Montreal. Enciende mi pasión, Festival du monde de Montreal.
Su trabajo mereció grandes elogios por parte de la crítica.
"Suspiros de España (y portugal)". Festival du
Monde de Montreal.
MARÍA ELIAS
Ha trabajado en teatro en los siguientes espectáculos:
Teatro para TV3:
Amb la mosca la nas
Teatro Comedia:
Amor a mitges, El amante bilingüe, Torna-la a tocar Sam,
Bailar con la más fea, Panorama desde el puente.
Teatro clásico:
El vergonzoso en Palacio, Don Gil de las Calzas Verdes, El caballero
de Olmedo, El galán fantasma, El lindo Don Diego.
Teatro Musical:
Snoopy, El santo de la Isidra, El diluvio que viene.
Series y películas:
Crims, La caverna, Estació d'enllaç, La rosa, Poble
Nou, Vosté mateix, avui per demà y Vidas cruzadas.
JORDI SOLER
Se inicia en teatro en 1982 con Apats i comtes i reis de Ramón
B. Ivars. Desde entonces ha participado en numerosos espectáculos
de todos los géneros: como La venganza de Don Mendo, Cuatro
corazones con freno y marcha atrás, Las Mocedades del Cid,
Música Cercana, Demasiado para una noche, Tres sombreros
de Copa, La vida es sueño, Payaso de los pies a la camisa,
Otro y yo, Pantaleón y las visitadoras, El pequeño
Frankenstein, Arturín y el Mago Merlín, Un espíritu
burlón, Escorial, Hamlet, El Hado Pistacho.
En televisión interviene en series como: El super, Médico
de familia, Mis terrores favoritos, Colorín-Colorado, Un,
dos, tres..., Lleno por favor, Vecinos, Se busca una estrella,
La guardería, El mundo de la zarzuela, El mundo de la zarzuela,
El séptimo cielo, Catalanes en Cuba, El cuerpo, Un cesto
lleno de libros, Los mundos de Yupi, Si lo sé, no vengo,
La venganza de don Mendo, etc....
|
Arrabal