El director Xavier Albertí ha inaugurat avui oficialment el nou curs de l’Institut del Teatre, l’any en que la institució celebra el seu centenari amb la Diputació de Barcelona al darrera des del primer dia: “Enfront l’antic règim, el crit era associació o mort, una resposta molt raonada de qui vol anar per feina”, recordava abans de començar el President de la Diputació, Salvador Esteve. “Van ser els ajuntaments i les diputacions els qui van desenvolupar unes funcions indispensables que el Govern no tenia”, ha afegit bo i garantint la continuïtat futura de l’escola.

Sense cap mena de fulls on recolzar-se, Albertí s’ha presentat a l’audiència amb la mera intenció de fer reflexionar sobre el fet teatral, el per què i la funció social del teatre, “una mentida que ja fa tres mil anys que dura”, bromeja. “La mentida de la interpretació va lligada a la veritat del comportament. No hi ha una veritat sense que una tradició cultural la sustenti”, insisteix Albertí, constant en la seva reivindicació del patrimoni teatral català.

“Tenim una malaltia: pensar que el nostre patrimoni dramatúrgic és dolent”, sentencia. I ho vincula a que un dels problemes greus de la nostra societat, és que quan ens pregunten si som independentistes, “hem de fer unes pauses beckettianes abans de contestar”. “Hem de ser una societat més honesta i no desconfiar tant del nostre patrimoni”.

Les prop de 500 persones que ocupaven la sala Ovidi Montllor de l’Institut, han rigut davant la recreació que Albertí ha fet de les cantarelles pròpies de les interpretacions franceses o italianes: “Nosaltres ens estranyem davant la declamació pròpia de la Comédie-Française però els francesos la senten com una cosa ben seva”, ha rematat.

I exemplificava la necessitat de contextualitzar a l’espectador un muntatge de Pous i Pagès en una època i un moment determinat. Necessitat que desapareix quan es tracta de muntar un Shakespeare, més conegut pel gran públic.

Sobre la pregunta recurrent al voltant de la utilitat social d’una mentida com el teatre, Albertí es conforma amb que la societat arribi a la veritat gràcies a la mentida. De la mateixa manera que la llum invisible es fa visible gràcies a un quadre, l’emoció que no es veu pren cos damunt d’un escenari: “Els directors de teatre no hem d’anar a buscar espectadors, hem d’anar a buscar ciutadans”, ha conclòs.

L’acte inaugural ha finalitzat amb una coreografia de la companyia de dansa de l’Institut del Teatre, IT Dansa.