Feia temps que Àngels Margarit volia fer un espectacle per a tots els públics i ha estat ara que amb elements d’altres muntatges com Tèrbola (1998), El Somriure (2001) i d’altres de nous, la Companyia Mudances han creat un nou espectacle pensat pels més petits i destinat a tothom: Origami. El muntatge coproduit per l’Espai de dansa i música de la Generalitat, és un recorregut més fàcil i lúdic sense rebaixar la complexitat i la qualitat del moviment coreogràfic: “No és que Mudances hagi canviat el seu llenguatge, sinó que ara ho articula amb la idea d’una finestra dintre d’un espectacle abstracte i suggerent”, ens diu Margarit.

I és que Origami és l’expressió que defineix al Japó la papiroflexia. Això no vol dir que els ballarins es posaran a fer figures de paper: “Farem papiroflexia corporal”, explica Àngels Margarit qui ha recollit materials visualment seductors, pensant en els nens, sobretot de l’espai creat a Mudances. Un espai potser no gaire seriós però sí espectacular. Margarit ens explica que l’escenografia serà de color blanc i jugarà amb les finestres i amb les projeccions d’ombres: “Aquests espais blancs es despleguen i es transformen en diferents formes”, explica la directora.

Origami però, és un espectacle dirigit no només per Margarit, sinó per tots els ballarins i ballarines: Eneko Alcaraz, Vera Bilbija, Marc de Pablo i Isabel López també han creat aquest muntatge multidireccional. L’escenografia tindrà també les corresponents pinzellades de color pròpies dels productes infantils, sobretot en els vestits dels ballarins. Com ja va sent costum en els espectacles de Margarit, Joan Saura s’ha encarregat de la part musical barrejant músiques rítmiques, d’altres que suggereixen amb algun rap-dance. Tot serà música electrònica a excepció d’un moment on una nena recita un poema de Miquel Desclot. La música és un element que a Origami destaca per la seva presència, major que la part ‘textual’, ja que gairebé no es parla en el total de 55 minuts que dura l’espectacle. Durant aquest temps les paraules queden relegades a un segon pla (alguna que alta projecció), a fi d’explicar una història molt plàstica on “es mostra la quantitat de registres que es poden fer amb el cos”, tal com diu Margarit.

ORIGAMI
Espai de Dansa i Música de la Generalitat
26, 27, 28, 29, 30 i 31 desembre de 2002: 18 h
1, 2, 3, 4, 11, 18, 25 gener i 1 febrer de 2003: 18 h
12, 19, 26 gener i 2 febrer de 2003: 12 h
Durada: 55 minuts
Preu de l’entrada: 6 euros
Grups de més de 5 persones: 4, 80 euros

  • " "
  • " "
  • " "
  • <iframe width=”560″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/5MXGrfx7UV8” frameborder=”0″ allow=”accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture” allowfullscreen></iframe>