Alan Alda, Alfred Molina, Albert Finney, Tom Courtenay… i Josep Maria Flotats, José Maria Pou i Carlos Hipólito, en el muntatge que vam veure a casa nostra, són alguns dels il·lustres actors que han defensat sobre l’escenari Art, que Yasmina Reza va publicar el 1994 i que ha esdevingut un dels textos dramàtics fonamentals de la dècada passada.

Ricardo Darín, Germán Palacios i Óscar Martínez porten ja sis anys calçats dins la pell de Marcos, Iván i Sergio, els tres amics que discuteixen sobre el caríssim quadre d’un prestigiós pintor que Sergio (Palacios) s’acaba de comprar (completament blanc amb una quasi imperceptible ratlla que el creua). Iván (Darín) està a punt de casar-se i té els nervis a flor de pell i Marcos (Martínez) desplega tot el seu escepticisme i armes dialèctiques per convèncer els seus amics que una despesa econòmica d’aquest tipus és injustificable.

El present muntatge va veure la llum a Buenos Aires el 1998 amb direcció de Mick Gordon i amb el mateix repartiment que ara arriba al Tívoli, amb molta emoció pel debut a Barcelona i per poder actuar en un teatre tan fantàstic com aquest, explica un Darín que porta amb infinita elegància els mil i un abordatges de fans que rep diàriament durant una simple passejada pel carrer. Els tres actors expliquen que al principi, quan es van plantejar l’opció de dur Art a escena, tenien una mica de por per veure com rebria el públic una obra que fa gravitar el seu interès sobre una reflexió sobre l’art: Utilitzant el pretext d’una discussió sobre art, Reza busseja i ens fa bussejar per les relacions d’amistat dels tres amics, amb molt sentit de l’humor i sense voler ser sentenciós ni pedant, conclou el protagonista de films tan populars entre nosaltres com Nueve reinas i El hijo de la novia.

Són aproximadament 1.400 les representacions que Art du a les seves espatlles. Óscar Martínez explica que cada nit els tres actors posen un nom a la funció i elaboren un quadern amb totes les observacions de cada dia, de les seves impressions i del contacte amb el públic. És una peça de gran generositat que a tots els membres de l’equip ens ha donat moltes satisfaccions perquè ens ha permès recórrer tot Argentina i contactar amb molts públics diferents, concreta en aquest sentit Darín. Potser és un tòpic però els tres actors coincideixen també a afirmar que malgrat el temps que porten representant el mateix text, la sensació diària del contacte amb el públic i el vertigen inevitable de cada nit, units a la gran qualitat del text, fan que cada dia la sensació sigui nova.

La magnífica acollida i el prestigi aconseguit pel muntatge de Josep Maria Flotats va ser el punt d’inflexió que va fer decidir-los a traspassar les fronteres argentines i portar la funció a Espanya amb el convenciment que aquell era un treball extraordinari i amb ganes de defugir la, per altra banda inevitable, comparació entre tots dos. Així van estar cinc mesos i mig omplint cada dia en la difícil cartellera teatral de Madrid.
Óscar Martínez destaca que Art és una obra eminentment actoral en la qual cada intèrpret que s’enfronta amb algun dels seus tres personatges hi posa la seva particular empremta, sempre al servei d’un text que permet múltiples lectures i aproximacions. Sobre la possibilitat que els actors s’intercanviïn els personatges, tots tres coincideixen -una vegada més- a defensar el seu, el que els acompanya des de fa sis anys, pel qual senten massa carinyo per deixar-lo en préstec a un altre. Una altra de les claus de l’obra és el seu sentit de l’humor, i Darín considera que l’accent argentí hi afegeix un plus humorístic que no passa desapercebut pel públic.

Des del primer moment, els responsables del muntatge van veure clar que no era convenient embrancar-se en versions, llicències ni modificacions de l’original que perjudiquessin el seu sentit essencial. Ricardo Darín, amb una barreja d’ironia i estupor, explica que en un lloc –no diré quin– van decidir fer una versió afegint un personatge més, un majordom que hi deia la seva sobre la discussió que mantenen els tres amics: Això demostra que no tenien gaire respecte pel que estaven fent. Nosaltres hem optat per ser respectuosos amb l’esperit de l’obra, com una simfonia que flueix de l’escenari cap al públic ots nosaltres hem après molt d’aquesta peça, és terapèutica i refresca les pautes de l’amistat conclou Darín.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here