Asier Etxeandia a 'El intérprete'

Avui s’estrena al Lliure de Montjuïc el primer espectacle del nou cicle Fora d’hores, creat per acollir petites obres d’art que no han tingut ocasió, per diversos motius, d’entrar en temporada.

Es tracta de El intérprete i és una creació de Asier Etxeandia i Tao Gutiérrez (director musical). És un viatge musical a través de cançons i intèrprets que formen part de les nostres vides i, sobretot, de la de Asier. Entre els molts referents que utilitza en trobarem per a tots els gustos: Kurt Weill, Lucho Gatica, Chavela Vargas, David Bowie, janis Joplin, Madona, Mick Jagger, Prince,. Sílvio Rodríguez, Beethoven, Enrique y Ana, Mocedades, Rafael, Camilo Sesto, Edith Piaf, Charles Aznavour… i, naturalment Lou Reed “a qui li penso dedicar l’espectacle. Segur que hi serà!”, diu Etxeandia. L’espectacle estrena també la productora que ha muntat l’actor amb altres companys que s’anomena Factoría Madre Constriktor.

El intérprete és un concert de diferents veus, autobiogràfic. Tots els artistes que m’acompanyen tenen en comú que són clons d’ells mateixos. S’entreguen a les cançons com si fossin actors. En tinc molts, d’amics, però no poden sortit tots perquè necessitaria tres hores. He fet una selecció i la vaig cambiant”, continua Etxeandia.

El seu recorregut com intèrpret va sorgir com un bolet en una tarda, després de molts anys de pensar-hi: “Jo volia ser cantant però no ho imaginava sense actuar, sense deixar-hi l’ànima. Volia cançons però que també incloguessin provocació, monòlegs… en definitiva, teatre. Ja tinc 40 anys i no ho havia aconseguit. Vaig convocar un grup d’amics a El Matadero per fer un concert a veure què passava i m’hi vaig quedar una setmana! Després vaig fer una mica de gira i ara sóc aquí. No m’ho acabo de creure! Tot ha anat molt ràpid i arribar a un teatre com aquest és molt especial. És la realitat d’un antic somni”.

EL SOMNI DE ASIER ETXEANDIA

L’actor/cantant explica que quan era petit, estava molt aclaparat amb tot el que l’envoltava. Els companys de l’escola li feien una mica de bullying, el pegaven… Per sortir d’aquest món i sobreviure es va inventar que era un gran cantant, que cantava en concerts d’alta volada, amb molta il•luminació i so… “Feia grans concerts, em feien entrevistes… Cantava per als meus amics invisibles. Per fer aquest espectacle, he hagut de tornar als 9 anys, a la meva habitació, i fer el que feia allà amb la màxima veritat”, exposa. I continua: “La gent entén el joc i acaba sent el públic perfecte que es vol aixecar, ballar, que s’emociona i que fa el viatge amb mi. Parlo de la meva vida, la meva infància, com m’afectava el que em passava… Jo me n’havia de sortir, tenia amics amb poders que em defensaven i tot anava bé. La infància és decisiva i aquest espectacle és la demostració que els somnis es compleixen”.

El Intérprete té una coreografia especial i “molt fàcil, que m’agradaria que avui tothom ballés amb mi”. Ho faran, ja que el Lliure ja és ple d’aquests amics invisibles que han omplert el teatre sense que s’hagués ni anunciat. “Vindran, si. Són meravellosos, l’espectacle és el més honest que he fet a la meva vida i el teatre és meravellós. Espero que tothom jugui i s’ho passi bé. I que somiï, que els somnis es fan realitat”.

Pel que fa a l’economia no van gaire sobrats, però tant és: “La nostra responsabilitat és posar una oferta cultural a l’abast del públic, fins i tot posant al risc la nostra economia. La cultura alimenta l’ànima i nosaltres l’hem de transmetre, és el que ens fa més feliços. Si hem de baixar el cachet, el baixem, l’artista mai ha tingut la vida fàcil. Fa un any, però, no tenia ni per pagar el metro i ara tenim una productora que ja ha començat a parlar amb altres productores i altres complicitats per fer coses junts. Fixeu-vos amb els argentins, quines companyies més grans han sortit després de la dictadura!”