Ha mort el director, actor, tècnic, intel·lectual, gestor del teatre i sobretot amic, Hermann Bonnín. Costa molt començar el dia amb una notícia així. Però hem llegit la nota que ha enviat la seva filla, la Nausicaa, un tuit preciós: Avui, l’Hermann ha fet un mutis tan elegant i discret com ha sigut la seva vida… sense fer soroll… “Escolteu aquest silenci” deia el seu estimat Joan Brossa…  I hem agafat aire per fer la notícia.

Va ser molt elegant i discret, si, però la seva vida no es va aturar ni un dia. L’any 1967 va ser nominat director de l’Escuela Superior de Arte Dramático del Teatro Real de Madrid, càrrec que va ocupar durant 10 anys. Més endavant va dirigir l’Institut del Teatre, on va fer una renovació a fons del que era una escola sense transcendència, que va ser la llavor de la seva rellevància  actual. Però el càrrec que el va donar a conèixer més a nivell general va ser el del director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, amb seu al Teatre Romea, de 1982 a 1988, poc després de la mort del primer director, Xavier Fàbregas.

I ja va arribar al que més l’ha acostat al públic: l’any 1998, Hermann Bonnín i Jesús Julvé, el Mag Hausson, fundaren el Brossa Espai Escènic, a l’espai que havia ocupat el Teatre Tantarantana. Tots dos van anar configurant-li un caràcter propi amb una programació molt especial, intimista i de proximitat, que encara avui es manté. Així va ser com el petit teatre del Carrer del’Allada Vermell, va canviar de casa instal·lant-se a l’antiga Casa de la Moneda, amb el nom de  La Seca-Espai Brossa.

Del 1985 al 1997, Bonnín fou també membre del del Consejo Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura d’Espanya i posteriorment va presidir l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, del 1997 al 2005. Com a actor ha fet cinema i teatre i  també va participar en la sèrie Laberint d’ombres (1998) de TV3. El 2003 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’Arts Escèniques. Era numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i patró de la Fundació Joan Brossa.

I ara deixaré aquest currículum important però d’escriptura formal, per recordar moments més personals amb en Hermann i la Sabine, com ara quan ens trobàvem a les estrenes dels teatres, on mai fallava amb la seva companya la Sabine Dufrenoy; o també cada any al Festival d’Avinyó, del que n’eren fidels seguidors. I sobretot, aviat farà 5 anys de la meravellosa festa d’aniversari que li van preparar en complir 80 anys i a la que vaig tenir el privilegi d’assistir. He volgut posar la fotografia del moment de bufar les espelmes, en comptes d’una altra més convencional. Et vull recordar així, Hermann, i parlant, com quan ens explicaves la temporada del teatre, sense ni seure. Que tinguis un bon camí. Descansa en pau.

banner fira mediterrània
banner fira mediterrània