El Fòrum de les Cultures ha donat l’última empenteta perquè Barcelona esdevingui, el juliol vinent, la seu de l’estrena mundial de Bagdad Cafe, la versió musical de la coneguda pel·lícula de to intimista que Percy Adlon va dirigir el 1987.

Justament és Adlon qui ahir jurava i perjurava que des del primer dia li voltava pel cap de -a partir de la pel·lícula- crear-ne una versió musical. Així que, quan li van demanar els drets per dur-la als escenaris, va respondre que ell mateix i la seva dona Eleonore posarien ràpidament fil a l’agulla, i en tres setmanes de novembre del 2002 va escriure el llibret.

El segon pas s’encaminava a convèncer Bob Telson, el compositor del tema estrella del film, Calling You, perquè dediqués esforços a donar vida a totes les notes d’un musical amb totes les lletres. Resultat: quinze temes nous que se sumen a quatre fragments musicals de la pel·lícula. “A l’espectacle hi haurà una vintena de números musicals que ja han passat un test en una representació per als amics feta a Nova York”, comenta Adlon.

La veu de Calling You
Així doncs, setze anys després de l’estrena a la pantalla gran, Bagdad Cafe reneix en versió musical que ara protagonitzaran Jevetta Steele, la veu que interpretava la famosa cançó Calling You a la banda sonora del film i que ara encarna el personatge que a la pantalla feia CCH Pounder. Steele serà la dona afroamericana que regenta un cafè perdut al mig del desert, mentre que la soprano Melanie Vaughan es fica a la pell de la mestressa de casa alemanya que, abandonada al mig del desert, irromp en el tronat local i l’hi dóna un altre aire. Acompanyats de cinc músics que tocaran en directe, el repartiment protagonista es completa amb John Margolis i Moeisha McGill, encara que a l’espectacle també hi haurà una trentena d’actors i cantants, alguns dels quals seran catalans o espanyols, com és el cas d’Antonia San Juan, que encarnarà una tatuadora.

De producció francesa, però amb el suport de la productora catalana Focus, el musical es representarà en anglès, amb subtítols en castellà i català, durant quatre setmanes al Barcelona Teatre Musical, el remodelat Palau dels Esports, que aspira a convertir-se en seu de premières de musicals. La boca de vint metres de què disposa aquest espai permet a Adlon “recrear la immensitat del desert” però sense farcir l’espectacle d’“efectes especials”, encara que no vol estalviar-se ni el camió platejat ni el dipòsit d’aigua del desert que es veien al film.

Guionista i director nascut a Munic, Percy Adlon té en el seu haver la direcció de pel·lícules com ara Rosalie va de compras i més d’un centenar de documentals. De gustos i interessos polièdrics, ell entén Bagdad Cafe com la història d’un petit miracle, “el de l’amistat, que és el que volem la majoria per salvar els obstacles del racisme, les religions, les diferències i el terrorisme”. Aprofundint en aquesta via, Adlon admet que encara que als EUA s’escriu Bagdad amb h intercalada, a ell li agrada “més sense perquè amb aquesta lletra comencen paraules com odi (hate)”. A tall d’anècdota, el director comentava orgullós que fa un parell d’anys el van convidar al Tribeca Film Festival de Nova York, un certamen que volia comptar amb un cineasta iraquià que va refusar la invitació al·legant que “la millor pel·lícula sobre l’Iraq era justament Bagdad Cafe.