Del 10 d’octubre al 3 de novembre, El Maldà presenta un interessantíssim programa doble, format per les obres Una altra nit. Una peça de ‘lo nostru’, de Bàrbara Roig i Pau Ferran, que s’ha estrenat amb totes les entrades exhaurides a la Sala Trono, de Tarragona i que s’ha programat a les 20 h. I el musical El temps que no tindrem, de Alícia Serrat, que es farà a la sessió de les 22 h. Aquest matí ens les han presentat totes dues, però nosaltres hem optat per explicar-les per separat, per donar-los més visibilitat. Aquí parlarem de Una altra nit i trobareu El temps que no tindrem, aquí.

Una altra nit està creada i interpretada per Bàrbara Roig i Pau Ferran, i dirigida per en Pau. Adrià Aubert, director artístic d’El Maldà, ha manifestat que “estem molt contents de tenir aquestes dues companyies compartint espai!” Puntualitza que ‘Lo nostru’ no és un musical “però potser si que és una mica performàntic. L’han estrenat a Tarragona amb tot ple i també estan molt contents!”

I aquesta felicitat deu l’origen a Harold Pinter: “Parteix de la peça La Nit, de Pinter, un relat molt especial perquè només té 6 pàgines. El vàrem fer en un taller, a l’escola de Reus, on vam coincidir amb la Bàrbara, i un trosset es va conservar en vídeo. No fa gaire el van enviar al grup. No dura ni un minut, però em va agradar! I vaig anar a recuperar el text de Pinter per fer ‘la nostra nit’. I a la Bàrbara!” D’aquí el títol Una altra nit. Si algú ve a veure l’escena de Pinter a Una altra Nit, no la veurà, però nosaltres la farem”, assegura en Ferran.

L’obra de Pinter diu que “només podem recordar una ficció perquè els records no són exactes i els modifiquem. I sovint per fer-los més amables! Naltrus modifiquem les veritats”, explica en Pau fent referència a una part de l’espectacle. I continua: “L’altra línia és la que anomenem ‘lo nostru’, i és la que parla d’on venim, de l’espai i paisatge que compartim, el que és nostru i ens fa reconeixibles. Per exemple, el sol, perquè al Camp de Tarragona fa un temps meravellós, però també tenim la Petroquímica, Port Aventura… L’hem anat construint entre tots dos. Ha estat una tasca compartida!”

La Bàrbara exposa que “En Pinter marca molt les temperatures i et porten a Anglaterra. Nosaltres no hem viscut aquell clima però ens marcava més que la peça: mengem diferent, dormim diferent… Vam fer una petita Residència a la Sala Trono i vam anar trobant com agafar la nostra nit,  portant-la a casa, perquè inevitablement no podem escapar d’on som. Ei: venim amb subidón perquè ens va anar molt bé. Però no és folklòrica, eh!”

A l’espectacle hi ha una part on destaquen els audiovisuals, de l’Anna Turellols,” que és videoartista. Hem intentat que l’espectador tingui al cap el que nosaltres tenim quan diem que aquest paisatge és ‘lu nostru’, d’on venim nosaltres. Volem que l’espectador tingui el mateix paisatge mental que nosaltres quan estem fent l’obra.”

L’argument de Pinter gira al voltant d’una parella a la que li pregunten sobre el dia en què es van conèixer i que no es posen d’acord. “Nosaltres hem generat una ficció a partir de fer preguntes d’aquests tipus a amics. És molt sorprenent quan veus que no coincideixen, proveu-ho! I d’això hem generat la nostra ficció”, diu en Ferran, que també informa que “nosaltres ho fem abans i per no destorbar el musical de l’Alícia, no cantem. Però ballem!”