scaramouche
Circ Cric 2017

Barcelona dimecres,   29 de març de 2017   Actualitzat a les   09:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -


Rescatar de l’oblit

Andreu Sotorra(Clip de Teatre)

31/01/2017

El Col·lectiu La Santa experimenta amb un teatre compromès posant el dit en la nafra de qualsevol poder autoritari i antidemocràtic

L'autora i directora d'aquesta obra, Laura Mihon, va néixer el 1988 a Romania. Quan tenia 4 anys es va traslladar a Sevilla amb els seus pares on va estudiar i créixer entre dues cultures. Actualment s'ha dedicat a la gestió cultural, concretament dins del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i al teatre a Catalunya. No és estrany, doncs, que l'espectador situï l'ambientació de l'obra del col·lectiu La Santa, Una casa a l'Est, a l'època de la dictadura comunista romanesa, malgrat que podria ambientar-se en qualsevol altre país de l'Est que ha vist com sobtadament canviava el seu futur —i també el coneixement que en tenia del passat— a partir de la caiguda del Mur de Berlín el 1989.

Laura Mihon parla, doncs, de les seves arrels, malgrat que admet que cap familiar seu ha volgut consultar els dossiers del règim obert al públic des del 2005 —més de dos milions de documents—, però sí que els seus pares els han parlat del que va representar per a ells, por i repressió, el règim comunista. No obstant això, la por a trobar en els dossiers segurament testimonis delators potser massa propers fa que molts ciutadans romanesos esborrin el passat amb l'oblit.

Una casa a l'Est és una manera de rescatar de l'oblit aquest passat, ni que no sigui el directament més propi de l'autora. Els fills d'uns pares que van viure a Romania durant la dictadura tornen al país per buidar el pis pairal i posar-lo a la venda. Però l'entrada al túnel del temps fa que acabin gratant en els documents que conserva el pis i que, com a familiars pròxims amb dret a la consulta, busquin en els arxius oberts algun rastre del passat que els van amagar.

És així com se cicatritzen les ferides però també com se n'obren de noves. I això és el que relata la trama de l'obra que té una estructura en flaixbac, endavant i endarrere, amb els intèrprets fent diversos dels personatges: els germà i germana del present que viatgen a Romania per buidar el pis, i els pares que van viure-hi, o un oncle seu, o també el conserge de l'arxiu públic dels dossiers.

El Col·lectiu La Santa experimenta amb un teatre compromès i ho fa en aquest cas posant el dit en la nafra de qualsevol poder autoritari i antidemocràtic, però també fent una mirada, a través de la família de l'obra, de com una ideologia política pot esquerdar una família i deixar-la trencada per sempre.

Els tres intèrprets es mouen amb credibilitat en els seus respectius papers i la posada en escena dels diferents espais (el pis dels pares avui, el pis dels pares en el passat, l'arxiu polític...) els emmarca sempre entre murs empaperats de dossiers, que és una imatge metafòrica sobre el passat amagat i també empaperat que s'ha mantingut silenciat fins més enllà de la caiguda del comunisme.

Busca la crítica d'un espectacle