scaramouche
Circ Cric 2017

Barcelona dimecres,   29 de març de 2017   Actualitzat a les   09:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

     Crític      Periodista cultural

  • 30/40 livingstone

    Comentari:
    Un treball que salta del joc a la denúncia, Sergi López és la bèstia de sempre a escena. Jorge Picó és una "bèstia" molt particular, en canvi, en aquesta peça.

    Autoria: 2
    Direcció: 2

    Autoria: 9
    Compositor: 8
    Direcció: 8
    Escenografia: 7
    Il·luminació: 8
    Vestuari: 8

  • 4 minuts 12 segons

    Comentari:
    El text de Fritz te una gran vigència (per desgràcia) i els girs constants de la trama fan que la segueixis amb força interès.

  • Abans que arribi l’alemany

    Comentari:
    Durant una hora, l’actriu Muntsa Alcañiz es posa en la pell de la Júlia, que conversa amb ella mateixa, amb el metge, amb el pacient que troba en una sala d’espera o amb algun dels seus tres fills.

    Comentari:
    Excel·lent i colpidora aproximació al dolorós tema de l’Alzheimer, no exempt d’humor. Estupenda la Muntsa Alcañiz

  • Alícia al país de les meravelles

    Comentari:
    Una troballa dramatúrgica que entronca modernament amb la tradició del teatre familiar i que ofereix a canvi l’alternativa de no privar-se de viure la vida sense estrès.

  • Amics íntims

    Comentari:
    El discurs té més importància que l’acció. És a través del discurs que l’autor fa entrar els espectadors en una sessió terapèutica per a totes les edats.

  • Autónomos

    Comentari:
    Vista en la 1ª funció, es obvi que mancava rodatge i adequar el ritme, però l’obra té conya i es divertida.

  • Barbes de balena

    Comentari:
    Un espectacle que combina la música, el teatre, la coreografia, el figurinisme i un cert aire de performance amb una mirada poètica i en certs moments surrealista i tot.

  • Broken Heart Story

    Comentari:
    Turunen i La Peleona qüestionen rols i estereotips amb intel·ligència, originalitat, sorprenent sentit de l’humor i talent.

    Comentari:
    Un text pretenciós, tractat de forma un tant delirant..tot plegat, força sorprenent. Jo no hi vaig connectar, i es necessari fer-ho per gaudir-ho.

  • Carmina Burana

    Comentari:
    Visualment espectacular, però mancada una mica de la força "furera" que es pot esperar.

  • Cartas de amor

    Comentari:
    Només per veure Gutiérrez Caba i Rellán, ja paga la pena.

  • Close to Liza

    Comentari:
    La Minnelli es pot sentir orgullosa d’aquest homentage musical molt ben defensat per Virgínia Martínez, i al qual només li manca una mica de backbround sobre el personatge

  • Cosas que se olvidan fácilmente

    Comentari:

    Comentari:
    La delicadesa, la subtilesa i tantes coses que no es poden mesurar en un espectacle que no es pot explicar... s’ha de viure!

    Comentari:
    Una proposta insòlita, poètica, reflexiva i sorprenent. No deixar escapar quan torni.

  • David Guapo #Quenonosfrunjanlafiesta2

    Comentari:
    David Guapo es posa el públic a la butxaca amb diferents gags i monòlegs, en una horeta i escaig d’entreteniment. A destacar els moments musicals acompanyats de la guitarra.

  • Deu és bellesa

    Comentari:
    L’espectacle és bàsicament sensorial, tot i que també té un complex i complet text críptic que només alleugereix el contingut quan una de les múltiples cares de Vilho Lampi se situa a París.

    Comentari:
    Una proposta tan ambiciosa com parcialment fallida , dividida en vuit capítols/quadres que cauen sovint en el tòpic sobre l’art i la creació artística

    Comentari:
    Bones imatges, un joc teatral dinàmic i reflexions per a tots els gustos. Val la pena acostar-se al Maldà!

  • El miracle d’Anne Sullivan

    Comentari:
    Mar Ferrer és una actriu de 19 anys que debuta amb un paper que segurament recordarà tota la vida i que l’obliga a actuar sempre gestualment.

    Comentari:
    El Teatre del Raval, continua recuperant peces emblemàtiques del teatre anglosaxó que van triomfar al cinema. I amb Keller i Sullivan, obté resultats més brillants que mai.

  • Els homes són de Mart i les dones de Venus

    Comentari:
    Un tema que hem vist un munt de vegades en un escenari, o sigui, tòpic, salvat pel carisma i simpàtia del seu gran intèpret, Jordi Martínez

    Autoria: 9
    Direcció: 9
    Il·luminació: 9
    Comentari:

  • Escape show

    Comentari:
    Tota una festa en un espectacle fresc, interactiu i dinàmic que agradarà a petits i grans.

  • Fairfly

    Comentari:
    La clau del muntatge és que engrapa els espectadors durant vuitanta minuts, només amb el discurs que els quatre joves emprenedors mantenen en una taula rodona.

    Comentari:
    Una nova perla de Yago que juga amb el món dels emprenedors com ningú. Hipnotitzadora Vanessa Segura!

    Comentari:
    Divertida i amarga, brillant, trepidant, amb denúncia i mala bava...la gran sorpresa de la temporada.

  • Filla del seu pare

    Comentari:
    Directa com un tret, destaca la versatilitat de la Júlia Barceló i una direcció d’actors molt equilibrada.

    Comentari:
    Una mes que correcta aproximació i modernització de Hedda Gabler, interpretada amb contundència per Júlia Barceló.

  • Flor de Nit - El Cabaret

    Comentari:
    La proposta actual de la companyia Gataro, dirigida per Víctor Álvaro, a l’Almeria Teatre, ha buscat l’essència de ’Flor de nit’ sense escurçar-ne ni una peça.

    Comentari:
    L’èpica i el drama li cedeixen el pas a l’expressionisme cabareter, en la molt vàlida revisió que Gataro ofereix del llegendari musical de Dagoll Dagom

    Compositor: 10
    Coreògraf: 10
    Direcció: 9
    Escenografia: 8
    Il·luminació: 9
    Vestuari: 9
    Comentari:
    La posada en escena atorga força, potència i emoció a unes cançons quin text pren en aquests moments una rellevància gairebé clarivident. Del tot recomanable.

    Comentari:
    Gataro impregna del seu estil el musical i juga a simplificar espais i personatges per mantenir l’essència. S’endú la funció Gracia Fernández en el paper de Mimí.

    Comentari:
    Revisitació molt reixida i oportuna d’un classic del musical català. Modèstia de mitjans, i bon nivell interpretatiu.

  • Follamigas

    Direcció: 6
    Comentari:
    Monòleg divertit a estones. El principi és divertit i rius però potser peca de llargada.

  • Gente Bien, el musical

    Comentari:
    Un altre èxit garantit de temporada que congregarà espectadors fidels i espectadors nous. I no cal dir tampoc que és un dels espectacles imprescindibles en el currículum d’espectadors sense fronteres.

    Comentari:
    Cubana en estat pur, tot i algunes interrupcions excessivament allargades. Per passar una bona estona.

    Comentari:
    Una Cubana en plena forma, fidel al seu esperitb burleta, tot i que l’espectacle necessita afinar el ritme, que decau en algun moment.

  • Hazte banquero

    Comentari:
    Simona Levi li dóna canya a Bankia i les Black mitjançant una eixerida mostra de teatre document molt ben documentat

    Comentari:
    Ara que el partit amb mes corrupció ha guanyat les eleccions, potser entendrem millor la prepotencia que gasten els personatges --reals--d’aquest contundent muntatge.Imperdible.

  • Hi ha res més avorrit que ser una princesa rosa?

    Comentari:
    Escenogràficament, el canvi d’ambientació s’aconsegueix amb un joc de paravent il·lustrat, a vegades amb alguna peça mòbil, multiplicat per quatre que tan aviat és la cambra rosa de la princesa.

  • Homes, la comèdia musical

    Comentari:
    No hi ha crítica aguda, ni discurs àcid, ni sàtira sucosa, ni tan sols humor que faci petar de riure. Tot és light, tan light que aviat es perd la idea de si es vol ironitzar sobre l’home o la dona.

    Comentari:
    El record de l’anterior HOMES es llunyà però no tant, com per no veure que aquesta proposta es clarament inferior, malgrat el bon treball de les actrius.

  • Invisible

    Comentari:
    Bones intencions, posada en escena i impecable a nivell tècnic; malgrat li falti alguna altra volta. S’agraeix l’atreviment!

  • Jane Eyre: una autobiografia

    Comentari:
    La companyia ha aconseguit concentrar en dues hores les més de 500 pàgines de la novel·la sense que perdi gens el seu ritme.

    Comentari:
    Bona adaptació i posada en escena amb una relectura molt encertada de Carme Portaceli.

    Comentari:
    Excel·lent recreació de la novel·la de Bronté, amb alguna irregularitat interpretativa (no pas la gran Ariadna) i un piano una mica plasta, especialment en la 1ª hora.

  • La mare

    Comentari:
    La mare de Florian Zeller es veu atrapada en un centrifugat mental que, durant una hora i mitja dóna voltes sobre ella mateixa amb un recurs escènic que repeteix algunes de les situacions.

    Comentari:
    Amb una estructura similar a la d’ "El pare", Florian Zeller ens fica dins del cap d’una mare perillosament obsessiva: una fantàstica Vilarasau ficada en un muntatge molt hàbil.

    Comentari:
    Una gran Vilarasau porta el pes d’una peça complexe, dura i dolorosa, a la Lima ha sabut dotar d’una atmosfera entre fantàstica i angoixant.

  • La Maternitat d’Elna

    Comentari:
    L’actriu Rosa Galindo és la narradora que es posa en la pell dels refugiats camí de França, en la pell de la pròpia infermera suïssa, en la pell d’alguna de les mares republicanes...

  • La nena dels pardals

    Comentari:
    La companyia fa un cant a la natura i l’equilibri ecològic. I ho fa sense adoctrinament, resolent amb positivament el paper que la petita Ming-Li té arran del que es coneix com La guerra dels pardals.

  • La Peggy Pickit veu la cara de Déu

    Comentari:
    Les dues criatures absents es converteixen en la simbologia del rerefons del conflicte. I en la simbologia també del fracàs contemporani d’Occident.

    Comentari:
    Maicas i Schimmelpfenning, tornen a formar tàndem després de l’estupenda "El drac d’or" i el resultat és una comèdia salvatge plena de cleques que ens toquen de ben a prop

  • La rebel·lia possible

    Comentari:
    L’obra té un embolcall de falsa comèdia perquè també amaga una dramàtica realitat al voltant de la malaltia juvenil de l’anorèxia que la trama desdramatitza amb un recurs de teatre dins el teatre.

    Comentari:
    Què faries per 28 cèntims? Un bon text interpretat de forma intensa i còmplice per 6 actors que juguen a fer diferents personatges.

    Comentari:
    Excel·lent mostra de petites misèries quotidianes que la societat afronta cada dia i per les que calen "molts Garcies" que s’enfrontin. Denúncia amb humor.

  • La senyora Florentina i el seu amor Homer

    Comentari:
    El director Sergi Belbel ha estat conscient que tenia entre mans una obra sobretot d’actrius i n’ha explotat el seu paper al màxim amb la complicitat musical del compositor Albert Guinovart.

    Comentari:
    Llegida, l’obra em va semblar soseta. Vista, amb aquestgrup d’intèrprets meravellosos i en un escenari preciós, em va semblar extraordinaria.

    Direcció: 8
    Escenografia: 9
    Il·luminació: 9
    Vestuari: 9
    Comentari:
    Un text molt amable de Rodoreda, amb unes grans interpretacions i una escenografia espectacular.

  • L’anec salvatge

    Comentari:
    Vigileu els idealistes integristes que volen imposar-vos la seva ètica a cops! I mentre tant, no us perdeu l’esplèndid muntatge de Julio Manrique

    Comentari:
    Manrique ho ha tornat a fer. Sense ser un gran text, munta un dispositiu mil·limètric on tots els actors estan de 10. Atents a la gran interpretació de l’Elena Tarrats.

    Comentari:
    Interessant dilema ètic:idealisme, gairebé fanàtic o la ignorància? Benvingut un text poc conegut, excel·lenment muntat i interpretat.

    Comentari:
    Un primera part un pèl lenta, deixa pas a una segona meitat molt intensa i amb dilema inclòs. Molt recomanable tant pels actors com per la posada en escena.

  • Limbo

    Comentari:
    La valentia de tractar un tema tan espinós com aquest i utilitzar diversos llenguatges escènics és un encert. Les intèrprets s’hi deixen la pell.

    Autoria: 9
    Compositor: 10
    Coreògraf: 10
    Direcció: 9
    Il·luminació: 10
    Comentari:

    Comentari:

  • Mal Martínez-Humor i hòsties

    Comentari:
    Mantenir una hora i mitja en solitari a l’escenari i tenir la sensació que ha passat una vida sencera no és fàcil. La història que Marc Martínez explica té corda llarga i no s’esgota.

  • Mary Frankenstein Shelley

    Autoria: 8
    Direcció: 9
    Vestuari: 10
    Comentari:

  • Moustache

    Comentari:
    Hi ha una bona conjunció de tot l’equip, que respira energia, ganes i molt bon ofici, que es veu a més embolcallada d’una escenografia espectacular i canviant d’ambients.

    Comentari:
    Espectacle divers, variat, de ritme frenètic i amb cançons que enganxen. Per passar un molt bona estona.

    Comentari:
    Coco Comin s’ha lluit en les coreografies, vistoses i reexides, però s’ha oblidat de la dramatúrgia i en algun moment col·loca un sentit de l’humor lamentable.

  • Non solum

    Comentari:
    L’actuació pren la volada absoluta i mostra, cap al final, el millor Sergi López, el que s’enfronta a un espectador imaginari, el que canta la canya sense pèls a la llengua.

  • Novecento

    Comentari:

  • Opera for kids

    Comentari:
    Especialment divertida és la part de l’espectacle que imita un concurs televisiu en què els tres cantants han de passar una sèrie de proves com, per exemple, recitar de memòria el màxim de compositors

  • Orgasmos. La comedia

    Comentari:
    Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut.

    Comentari:
    Dos bons actors (Pera i Brondo) defensen prou be un text farcit de tòpics i humor fàcil.

  • Protesta

    Comentari:
    Un text polític que carrega contra la hipocresia dels intel·lectuals i els falsos compromisos. Molts interessant.

  • Refraccions

    Comentari:
    Més que una lectura... un senyor muntatge! Un text molt original que rebusca en el més profund del que som i volem ser.

    Comentari:
    El món de les relacions de parella tractat de forma enginyosa i divertida, i amb detalls molts cinèfils.

  • Rhümia

    Comentari:
    L’espectacle «Rhümia» n’és un tros, de picaresc. Però tot està tan integrat dins la dramatúrgia que acaba sent una sàtira de la mateixa picaresca.

    Comentari:
    Un espectacle rodó, encisador, imperdible!!! per a tota mena de públics.

  • Scaramouche

    Comentari:
    «Scaramouche» ha trobat el seu punt d’equilibri just per convertir-se en un espectacle per a tots els públics durant molt de temps sense que a cap franja d’edat els pugin els colors a la cara.

    Comentari:

    Comentari:
    Musical excel·lent, ben vestit, ben cantat,divertit,engrescador. Dagoll Dagom sembla haver recuperat la inspiració. Potser a la partitura li manca "el tema" que tothom recordarà.

  • Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano.

    Comentari:

    Comentari:
    Molt bones intencions amb un Josep Maria Pou savi que domina l’espai i la paraula com ningú, tot i que es manté un punt estàtica i distant.

    Comentari:
    Un gran Pou per donar veu a un gran pensador, en un text d’inusitada vigència.

  • Sota teràpia

    Comentari:
    Aquesta versió de «Sota teràpia» ha reunit un repartiment que Daniel Veronese ha dirigit molt bé i ha fusionat en un objectiu comú: no deixar un segon de respir ni als intèrprets ni als espectadors.

    Comentari:
    Un text amb el que has d’anar descobrint què passa amb la complicitat d’uns actors entregats. No us decebrà.

    Comentari:
    Penses que estas veient un conjunt de "topicazos" tot i que molt divertits i molt ben intepretats, quan et cau la clatallada. Grata sorpresa.

  • Te lo contaré en un viaje

    Direcció: 9
    Escenografia: 9
    Il·luminació: 9
    Comentari:
    Una interpretació acuradíssima en les transicions de la jocositat a la gravetat, una direcció que persegueix emocionar sense fer trampes a l’espectador, i un text sincer i commovedor.

  • Una bruixa a Barcelona

    Comentari:
    Lucrecia combina la seva vena musical amb algunes de les seves cançons, la seva vena de contista amb la seva història i una vena desconeguda fins ara, la de bruixa amb poders màgics.

  • Una vida al teatre

    Comentari:
    «Una vida al teatre» té una entrada suggerent, que es fa curta, en un diàleg entre Robert i John que és tot un petit màster escènic i que els dos actors defensen molt bé.

    Comentari:
    Una grata mirada al món del teatre, potser una mica menor, venint de Mamet, però un bon homenatge als 50 anys de professió d’Enric Majó. FELICITATS!!!

  • Venidos a menos

    Comentari:

  • Vremya Musei

    Comentari:
    La vida dels guàrdies d’un museu és dura. Del tamboret a passejar per les sales. I de pesar figues en un racó a ser aspirants a figures de cera.

  • Yerma

    Comentari:
    Enganxa i emociona des de la primera escena, un Lorca revisitat que ens sona molt a prop. Parin atenció a l’Alba José, aquesta ’Yerma’ que pot amb tot el que es proposi!

    Comentari:
    Un acostament brillant al text de Lorca, una perspectiva moderna, mantenint l’essència i amb uns joves intèrprets entusiastes.