Barcelona dimarts,   21 de febrer de 2017   Actualitzat a les   18:19 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

     Crític      Periodista cultural

  • Birdie

    Comentari:
    Què poden tenir a veure els "The Birds" de Hitchcock amb els actuals moviments migratoris de la humanitat? Ho descobrireu en aquesta proposta magistral d’un grup imprescindible

    Comentari:
    Visualment preciós i amb una poètica que impregna totes les seves accions, una molt bona proposta d’aquest GREC 2016.

  • Close to Liza

    Comentari:
    La Minnelli es pot sentir orgullosa d’aquest homentage musical molt ben defensat per Virgínia Martínez, i al qual només li manca una mica de backbround sobre el personatge

  • Cosas que se olvidan fácilmente

    Comentari:

    Comentari:
    La delicadesa, la subtilesa i tantes coses que no es poden mesurar en un espectacle que no es pot explicar... s’ha de viure!

    Comentari:
    Una proposta insòlita, poètica, reflexiva i sorprenent. No deixar escapar quan torni.

  • David Guapo #Quenonosfrunjanlafiesta2

    Comentari:
    David Guapo es posa el públic a la butxaca amb diferents gags i monòlegs, en una horeta i escaig d’entreteniment. A destacar els moments musicals acompanyats de la guitarra.

  • Deu és bellesa

    Comentari:
    L’espectacle és bàsicament sensorial, tot i que també té un complex i complet text críptic que només alleugereix el contingut quan una de les múltiples cares de Vilho Lampi se situa a París.

    Comentari:
    Una proposta tan ambiciosa com parcialment fallida , dividida en vuit capítols/quadres que cauen sovint en el tòpic sobre l’art i la creació artística

    Comentari:
    Bones imatges, un joc teatral dinàmic i reflexions per a tots els gustos. Val la pena acostar-se al Maldà!

  • El bon pare

    Comentari:
    Quatre personatges tenen la força suficient per crear una situació que puja i puja sense aturador i que a través d’un llenguatge molt afinat i de solatge popular.

    Comentari:
    Malgrat la grata presencia de Soler i Vallicrosa, el text perd interès a mesura que passa i predomina mes un humor poc subtil.

  • El curiós incident del gos a mitjanit

    Comentari:
    El jove actor Pol López, que ja ha anat mostrant prou la seva intensa capacitat actoral i versàtil, es revesteix aquí, amb una brillantor extraordinària.

    Comentari:

    Comentari:
    Julio Manrique es fica dins la ment autista de l’adolescent "detectiu" Christopher - un notable Pol López- amb talent, sensibilitat i imaginació. Imprescindible.

    Comentari:
    Un imperdible, molt bona proposta escènica i magnífica direcció d’actors; dos actes vibrants!

    Comentari:
    El repte per a Manrique era sense dubte trobar l’actor protagonista capaç de portar al públic al seu propi univers durant dues hores.

    Comentari:
    Un espectacle carregat d’emoció, que malgrat la modestia de mitjans, aguanta la comparació amb l’homoleg anglès. Excepcional Pol López.

    Autoria: 8
    Direcció: 8
    Escenografia: 9
    Comentari:

  • El despertar de la primavera (Spring awakening)

    Comentari:
    Un excel·lent musical,farcit de ritme, bons temes, i un entusiasme dels intèrprets que s’encomana al públic.

  • El fantàstic Màgic d’Oz

    Comentari:
    Companyies com la de Sebastià Vergés mantenen el caliu dels titellaires catalans, adaptat als nous temps, amb el rigor de llengua i creació artística indispensable per als espectador del segle XXI.

  • El miracle d’Anne Sullivan

    Comentari:
    Mar Ferrer és una actriu de 19 anys que debuta amb un paper que segurament recordarà tota la vida i que l’obliga a actuar sempre gestualment.

  • El Petit Príncep

    Comentari:
    ’El Petit Príncep’ és un espectacle d’aquells que faran memòria i que trigarà molt a desaparèixer de l’imaginari col·lectiu que el visqui de primera mà.

    Comentari:
    Un muntatge senzill i agradable del conte clàssic. Cançons boniques,encara que la historia requeriria alguns mitjans mes.

    Autoria: 9
    Caracterizació: 7
    Compositor: 8
    Direcció: 7
    Escenografia: 9
    Il·luminació: 8
    Vestuari: 8
    Comentari:

    Autoria: 10
    Caracterizació: 10
    Compositor: 10
    Direcció: 10
    Escenografia: 10
    Il·luminació: 10
    Vestuari: 10
    Comentari:
    Un 10 absolut per a aquesta meravella que, l’únic defecte que té, és que ja no la podrem veire mai més igual. El nen, preciós, creixerà!

  • El somni de Gulliver

    Comentari:
    Vist al Grec, un espectacle curiós, potser un xic repetitiu, però amb molta imaginació i tecnicament estupendo.

  • Els homes són de Mart i les dones de Venus

    Comentari:
    Un tema que hem vist un munt de vegades en un escenari, o sigui, tòpic, salvat pel carisma i simpàtia del seu gran intèpret, Jordi Martínez

    Autoria: 9
    Direcció: 9
    Il·luminació: 9
    Comentari:

  • En la solitud dels camps de cotó

    Comentari:
    El llenguatge és finalment allò que li queda a l’espectador per no perdre’s en la dialèctica koltesiana. Tastar el llenguatge, paladejar-ne cadascuna de les afirmacions, provar allò que es repliquen.

    Comentari:
    L’extraordinari text de Koltès converteix aquesta proposta ben defensada pels seus dos protagonistes en un espectacle imprescindible, encara que la direcció d’Ollé opti per resolucions discutibles

    Comentari:
    Unes grans interpretacions, però a mi el text no m’arriba, massa críptic.

  • Escape show

    Comentari:
    Tota una festa en un espectacle fresc, interactiu i dinàmic que agradarà a petits i grans.

  • Gente Bien, el musical

    Comentari:
    Un altre èxit garantit de temporada que congregarà espectadors fidels i espectadors nous. I no cal dir tampoc que és un dels espectacles imprescindibles en el currículum d’espectadors sense fronteres.

    Comentari:
    Una Cubana en plena forma, fidel al seu esperitb burleta, tot i que l’espectacle necessita afinar el ritme, que decau en algun moment.

  • Geronimo Stilton: gran retorn a Fantasia, el nou musical

    Comentari:
    L’espectacle actual és dens i no fa concessions a la durada estàndard en propostes familiars perquè, amb entreacte inclòs, arriba a les dues hores, un handicap per a aquells primeríssims espectadors..

  • Júlia

    Comentari:
    Hi ha encara més fusió d’imatges i temps real, veu de fons i veu real o narració de la infància de Jean o Júlia anant a buscar aquells fragments de la pel·lícula en blanc i negre que les recrea.

  • La mare

    Comentari:
    Una gran Vilarasau porta el pes d’una peça complexe, dura i dolorosa, a la Lima ha sabut dotar d’una atmosfera entre fantàstica i angoixant.

  • La rebel·lia possible

    Comentari:
    Què faries per 28 cèntims? Un bon text interpretat de forma intensa i còmplice per 6 actors que juguen a fer diferents personatges.

    Comentari:
    Excel·lent mostra de petites misèries quotidianes que la societat afronta cada dia i per les que calen "molts Garcies" que s’enfrontin. Denúncia amb humor.

  • Les princeses també es tiren pets

    Comentari:
    Princeses i revistes i programes de televisió anomenats "del cor" van de bracet.

  • L’home sense veu

    Comentari:
    Cedó continua fent excel·lents comèdies sobre personatges que viuen i/o es comuniquen en ones diferents,en aquest cas amb resultats un xic menys brillants, però igualment notables

    Comentari:
    Una nova delícia de la Clàudia Cedó, amb una història fantàstica i la comunicació/incomunicació com a tema central. Imperdible!

    Comentari:
    Costa seguir una mica la lógica de la trama, però tot plegat esdevé un gran divertiment, reeixit i ens permet recuperar la Cervià, a qui es troba a faltar.

  • L’hostalera

    Comentari:
    Una ocasió immillorable per compartir taula i bon teatre amb la deliciosa Mirandolina i tots els seus hostes.

    Comentari:
    Una festa teatral - i fins i tot gastronòmica- d’aquelles que transmeten alegria contagiosa;la Venècia de Goldoni i el Transtevere de Fellini,coincideixen aquest cop a l’escenari!

    Comentari:
    Aquí et guanyen per l’estomac (literalment). Però vaja, es una proposta estupenda, potser un xic histriónica en algunes interpretacions.

  • Mal Martínez-Humor i hòsties

    Comentari:
    Mantenir una hora i mitja en solitari a l’escenari i tenir la sensació que ha passat una vida sencera no és fàcil. La història que Marc Martínez explica té corda llarga i no s’esgota.

  • Mars Joan

    Comentari:
    Amb diàlegs tallants i breus, la interpretació a vuit mans va pujant de to sense que es desmarxi mai. Funciona, doncs, amb el fre de mà.

  • Maüra, Filla de la Terra

    Comentari:
    Marta Gorchs fa un tractament minimalista en un espectacle que explica l’origen de la Terra i el cel, del sol, de la lluna i de les estrelles. És a dir, Miró en estat pur.

  • Moby Dick, un viatge pel teatre

    Comentari:
    Intel·ligent adaptació de Marc Artigau del clàssic d’aventures de Herman Melville. En part, perquè no és una aventura simple.

  • Moeder

    Comentari:
    Arriscada i valenta proposta de dansa que furga en el dolor produït per la mort de la mare, amb moments de gran bellesa.

  • Moustache

    Comentari:
    Hi ha una bona conjunció de tot l’equip, que respira energia, ganes i molt bon ofici, que es veu a més embolcallada d’una escenografia espectacular i canviant d’ambients.

    Comentari:
    Espectacle divers, variat, de ritme frenètic i amb cançons que enganxen. Per passar un molt bona estona.

    Comentari:
    Coco Comin s’ha lluit en les coreografies, vistoses i reexides, però s’ha oblidat de la dramatúrgia i en algun moment col·loca un sentit de l’humor lamentable.

  • Muñeca de porcelana

    Comentari:
    En només 75 minuts, l’actor José Sacristán mostra el gir que pot fer en l’afer que li cau al damunt i també els fils que mouen el poder, des de la política, la justícia, les finances i la premsa.

    Comentari:
    Un excel·lent Sacristán imposa les normes, en aquest Mamet clarament menor -només cal fixar-se en el precipitat final- ,però ben representatiu de l’estil d’un autor major

    Comentari:
    Un goig veure un actor de la talla de Sacristán en un autèntic tour de force, però dins d’un muntatge que no acaba d’arrencar.

    Comentari:
    El text de Mamet es veu enfosquit per altres seus anteriors molt millors, però la interpretació d’un Sacristan en plena forma enriqueix una proposta un tant irregular.

  • Novecento

    Comentari:

  • Opera for kids

    Comentari:
    Especialment divertida és la part de l’espectacle que imita un concurs televisiu en què els tres cantants han de passar una sèrie de proves com, per exemple, recitar de memòria el màxim de compositors

  • Orgasmos. La comedia

    Comentari:
    Tenint en compte que tot el que es pugui dir sobre el tema de la parella podria acabar sonant a «déja vu», Roger Pera i Cristina Brondo hi aporten un to molt personal que revitalitza el contingut.

    Comentari:
    Dos bons actors (Pera i Brondo) defensen prou be un text farcit de tòpics i humor fàcil.

  • Paradís pintat

    Comentari:
    El que pren relleu a «Paradís pintat» és la caracterització de la mateixa Pepa Plana en una pallassa blanca de nas vermell que omple l’escena sense que li calgui parlar gaire.

    Comentari:
    La tendresa i l’humor de la gran pallassa Pepa Plana unida al dolor de la tragèdia dels immigrants que volen arribar a Europa. Sembla una combinació impossible, però no ho és.

  • Ragazzo

    Comentari:
    ¿Per què «Ragazzo» arriba tan a l’ànima dels espectadors? Perquè de la ficció fa un salt mortal cap a la realitat.

    Comentari:
    És valenta, és honesta, és dura, és vital i no deixaria de posar adjectius d’aquest tipus. Un cop de puny a la boca de l’estómac, un crit desesperat i molt necessari. GRÀCIES!

    Comentari:
    Vist al Eolia, amb Oriol Pla, una gran perfomance. Un actoràs i un text commovedor.

  • RealPolitik

    Comentari:
    Una sàtira política, divertida i engrescadora, tot i que en algun moment, sembla que el ritme grinyoli una mica.

  • Revolta de Bruixes

    Comentari:
    L’obra continua interpel·lant la societat actual. Explotació laboral, sous precaris, contractes parcials, cues a les oficines de col·locació, empreses de treball temporal, acomiadaments indiscriminats

    Comentari:
    Les bruixes de Benet i Jornet fan neteja,en un muntatge que deixa a la vista algunes febleses de l’obra i que no acaba de trobar el to just entre la racionalitat i l’irracional

    Comentari:
    Bon muntatge que arrenca més d’un somriure amb bones interpretacions, però amb un text que no acaba de reeixir.

    Comentari:
    Tot i ja conèixer el text, vist ara, aquesta combinació de reivindicació social i esoterisme m’ha semblat una mica envellida e irregular.

  • Scaramouche

    Comentari:
    «Scaramouche» ha trobat el seu punt d’equilibri just per convertir-se en un espectacle per a tots els públics durant molt de temps sense que a cap franja d’edat els pugin els colors a la cara.

    Comentari:
    Musical excel·lent, ben vestit, ben cantat,divertit,engrescador. Dagoll Dagom sembla haver recuperat la inspiració. Potser a la partitura li manca "el tema" que tothom recordarà.

  • Sócrates. Juicio y muerte de un ciudadano.

    Comentari:

    Comentari:
    Molt bones intencions amb un Josep Maria Pou savi que domina l’espai i la paraula com ningú, tot i que es manté un punt estàtica i distant.

    Comentari:
    Un gran Pou per donar veu a un gran pensador, en un text d’inusitada vigència.

  • Sota teràpia

    Comentari:
    Aquesta versió de «Sota teràpia» ha reunit un repartiment que Daniel Veronese ha dirigit molt bé i ha fusionat en un objectiu comú: no deixar un segon de respir ni als intèrprets ni als espectadors.

    Comentari:
    Un text amb el que has d’anar descobrint què passa amb la complicitat d’uns actors entregats. No us decebrà.

    Comentari:
    Penses que estas veient un conjunt de "topicazos" tot i que molt divertits i molt ben intepretats, quan et cau la clatallada. Grata sorpresa.

  • Te lo contaré en un viaje

    Direcció: 9
    Escenografia: 9
    Il·luminació: 9
    Comentari:
    Una interpretació acuradíssima en les transicions de la jocositat a la gravetat, una direcció que persegueix emocionar sense fer trampes a l’espectador, i un text sincer i commovedor.

  • Una bruixa a Barcelona

    Comentari:
    Lucrecia combina la seva vena musical amb algunes de les seves cançons, la seva vena de contista amb la seva història i una vena desconeguda fins ara, la de bruixa amb poders màgics.

  • Venidos a menos

    Comentari:

  • Vremya Musei

    Comentari:
    La vida dels guàrdies d’un museu és dura. Del tamboret a passejar per les sales. I de pesar figues en un racó a ser aspirants a figures de cera.