scaramouche
Circ Cric 2017

Barcelona dimecres,   29 de març de 2017   Actualitzat a les   09:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

El bon pare

El bon pare

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Direcció:

David Plana

Manlleu, 1969. Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Obres Mala sang (autor i director), 1997. Over the Rainbow, breu per a l’espectacle Criatures de T de Teatre, 1998. Petita mort (autor i director), 1998. Amateurs (no estrenada), 1999. Qui va matar l’estrella de la ràdio?, text inclòs a l’espectacle Sopa de ràdio, 1999. La dona incompleta, 2001. Després ve la nit (autor i director), 2001. Paradís oblidat, 2002. Direccions d’altres autors Misery, d’Stephen King, 1998. Criatures, de T de Teatre (codirecció), 1998. Cantonada Brossa (direcció col•lectiva), 1999. Lectura dramatitzada de l’obra Cul sec, de François Archambault, 2000. Refugiats, de Sergi Pompermayer, 2002. Televisió Escriptura de guions de les sèries La memòria dels cargols, Televisió de Catalunya, 1999; Moncloa, ¿dígame?, Tele 5, 2000; Jet Lag, de T de Teatre, Televisió de Catalunya, 2001-2002. Ràdio Escriptura i redacció de la sèrie radiofònica Somnien les ovelles científics clònics?, Com Ràdio; Les tardes amb Elisenda Roca, 1997. Interpretació Vides íntimes, de Noël Coward; direcció de Jaume Melendres, 1993. Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé; direcció de Frederic Roda, 1996. Docència Professor d’escriptura a la Sala Beckett de Barcelona. Professor d’interpretació al Col•legi de Teatre de Barcelona. Altres Participació en la creació d’una base de dades sobre autors catalans contemporanis, becat per l’Institut del Teatre de Barcelona, 1996. Participació en el workshop per a joves directors organitzat per la Unió de Teatres d’Europa al Teatre Maly de Sant Petersburg (Rússia), amb el director Lev Dodín, 2000. Premis Premi de la Crítica, Espectacle Revelació 1997 per Mala sang. Premi Serra d’Or al Millor Text Teatral 1997 per Mala sang. Premi Butaca al Millor Text 1998 per Criatures, de T de Teatre. Premi Butaca al Millor Text 2001 per La dona incompleta. Premi Serra d’Or al Millor Espectacle 2001 per La dona incompleta. Premi Butaca al Millor Text 2002 per Després ve la nit.

David Plana
Producció:

Carles Roca

Carles Roca
/ Olalla Calvo

Entre la comèdia i la tragèdia, aquesta peça ens parla de la figura masculina i la paternitat

Sinopsi d´ El bon pare

A Roger Denís, l'alcalde d'una ciutat petita, no li poden anar millor les coses. No es pot queixar de la seva carrera política i, a més, té una família que se l'estima. La seva filla adolescent ha tornat a casa, i això, que de fet era una bona notícia, s'acabarà convertint en un problema greu, ja que amb ella ha aparegut un vídeo a Internet que li ha fet veure coses de la noia que no sabia ni volia saber... Denís es pensava que una educació moderna i tolerant era la millor garantia per estalviar-se disgustos com els que veu venir. Alhora, descobreix que fins ara tothom a casa li ha dit que era un bon pare per tenir-lo tranquil però, de fet, no ha intervingut en cap decisió familiar important els últims anys. A poc a poc cauran les màscares i afloraran els secrets ocults. Els descobriments brutals als quals s'enfrontarà Roger Denís faran trontollar els principis de la seva vida i el convertiran en protagonista d'una comèdia inquietant. És el nou text de David Plana, un dels grans noms del teatre contemporani català que ha signat obres que van de Mala sang a Dia de partit, passant per La dona incompleta. Un gran repartiment que inclou Lluís Soler i Teresa Vallicrosa posa en escena una peça que us farà pensar si tot és, realment, com us havien fet creure.


Repartiment

Georgina Latre

Georgina Latre /

Jaume Madaula

Jaume Madaula /

Lluís Soler

Teatre: Liliom de Ferenc Molnar. Dir. Carlota Subirós. 2003; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002; Moll oest de B. M. Koltès. Dir. Sergi Belbel. 2002; Enric IV de Luigi Pirandello. Dir. Oriol Broggi. 2001; La dona incompleta de David Plana. Dir. Sergi Belbel. 2001; Suite de Carles Batlle. Dir. Toni Casares. 2001; Tartuf de Molière. Dir. Oriol Broggi. 2000; La comèdia dels errors de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. 2000; L’estiueig de Carlo Goldoni. Dir. Sergi Belbel. 1999; Amadeus de Peter Shaffer. Dir. Àngel Alonso. 1998; Morir de Sergi Belbel. Dir. Sergi Belbel. 1998; Dos bessons venecians de Carlo Goldoni. Dir. Toni Cafiero. 1998; El silenci és or d’Apel.les Mestres. Dir. Frederic Roda. 1997; El rapte del serrall de W. Mozart. Dir. Mario Gas. 1997; Tot el que miro m’exalta… de Joan Vinyoli. Dir. Lluís Soler. 1997; Tastament de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. 1997; Pesombra de Joan Salvat-Papasseit. Dir. Magda Puyo. 1997; L’avar de Molière. Dir. Sergi Belbel. 1996; … i un clavell al trau de Josep M. de Sagarra. Dir. Lluís Soler. 1996; La festa del blat d’Àngel Guimerà. Dir. Joan castells. 1995; Tartuf de Molière. Dir. Xavier Boada. 1995; Arsènic i puntes de coixí de Joseph Kesselring. Dir. Anna Lizaran. 1995; El mercader de Venècia de W. Shakespeare. Dir. Sergi Belbel. 1994; Otel.lo de W. Shakespeare. Dir. Mario Gas. 1994; Biografia de Francesc Pereira. Dir. Jordi Mesalles. 1994; Dos tristes tigres de José Sanchís Sinistierra. Dir. Roger Walkowiak. 1993; Mr. Barnett de Jean Anouilh. Dir. Joan Anguera. 1993; Un dia de Mercè Rodoreda. Dir. Calixto Bieito. 1993; La guàrdia blanca de Mijail Bulgàkov. Dir. Pavel Khomsky. 1993; El bressol de Jesús de F. Soler “Pitarra”. Dir. Fredric Roda. 1992; Civilitzats tanmateix de Carles Soldevila. Dir. Francesc Nello. 1992; El desengany de Francesc Fontanella. Dir. Domènec Reixach. 1992; Sota un vel d’estrelles de Manuel Puig. Dir. Jordi Mesalles. 1991; La vida perdurable de Narcís Comadira. Dir. Boris Rotenstein. 1991; Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare. Dir. Calixto Bieito. 1991; Desig de Josep M. Benet i Jornet. Dir. Sergi Belbel. 1991; Andante Amoroso de diversos autors. Dir. Manuel Carlos Lillo. 1990; Alfons IV de Josep M. Muñoz. Dir. Jordi Mesalles. 1990; El Banc d’Aleksandr Guelman. Dir. Boris Rotensteinccan. 1990; Fi de partida de Samuel Beckett. Dir. Jordi Mesalles. 1990. Cinema: La ciudad de los prodigios. Dir. Mario Camus; Laia. Dir. Jordi Frades; El somni de Maureen. Dir. Romà Guardiet. Televisió: Psicoexprés; Comisario; Laberint d’ombres;; Makinavaja; Secrets de familia; La Lloll; Estació d’enllaç; Poble Nou; Arnau; Vostè mateix.

Lluís Soler / Teresa Vallicrosa

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció: Clàudia Flores / Disseny de llums:

David Bofarull

Molins de Rei 1978. Dissenys d´il•lumació destacats: • M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010 • Aquí s'aprèn poca cosa. Adaptació teatral de la novel•la Jakob von Gunten, de Robert Walser, de Toni Casares. Sala Beckett. 2009 • Asufre. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. Teatre Tantarantana. 2009 • Julia smells like teen spirit de Jordi Casanovas. Dir. Jordi Casanovas. Teatre Lliure. Grec 2009 • Stokölm de John Osborne. Dir. Marc Martínez. Teatre Borrás. Grec 2009 • Dublin Carol de Conor McPherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008 • Les criades de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008 • La corte del Faraón. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008 • Homes de Shakespeare. Dir. Gemma Beltran. Cia. Dei Furbi. 2008 • El dia del profeta de Joan Brossa. Dir. Rosa Novell. TNC Sala Petita. 2008 • Ruddigore o la nissaga maleïda de Gilbert i Sullivan. Dir. Joan Maria Segura. Egos teatre. Versus teatre. 2007 • Pensaments escrits al caure de les fulles. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala La Planeta, Espai Brossa. Temporada Alta. 2007 • En cualquier otra parte d´Àlex Mañas. Dir. Àlex Mañas. Biblioteca de Catalunya. Grec 2007 • Leonce i Lena de Georg Büchner. Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Q-ars. Grec 2007 • Sex n´drugs n´Johan Cruyff de Josep Julien. Dir. Josep Julien. Versus Teatre. 2007 • Una còpia de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure i Teatre Bartrina de Reus. 2007. Nominat a millor il•luminacio Premis Butaca. • El dia que va morir Marilyn de Terenci Moix. Adaptació i direcció de Josep Costa. Teatre Modern el Prat de Llobregat. Teatre Kaddish. 2006 • Tu jo ell ella i 10 anys més. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Crónica sentimental de España de M. Vázquez Montalban. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta i Sala Muntaner. 2006 • Merrily we roll along de Stephen Sondheim. Dir. Daniel Anglès. El musical més petit. 2006 • Anitta Split de Josep Julien. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. Grec 2006 • El presoner de la segona avinguda de Neil Simon. Dir. Manel Dueso. Sala Villarroel. 2005 • El beso de la mujer araña de Manel Puig. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2005 • Obra vista de Jordi Prat i Coll. Dir. Jordi Prat i Coll. Sala Beckett. 2005 • Off Broadway. El musical més petit. Dir. Dani Anglès. Teatre Romea. 2005 • La ventafocs, potser si potser no... Adaptació de J. M. Benet i Jornet. Teatre Nu. TNC. 2004 • Molt soroll per res i Otel•lo de Shakespeare. Dir. Anna Lizaran, Ferran Madico. Versus Teatre. 2004 • No son maneres de matar una dona. Dir. Silvia Sanfeliu. Artenbrut. 2004 • Eva Perón de Copi. Dir. Jordi Prat i Coll. Teatre Lliure. 2004 • Les amargues llàgrimes de Petra von Kant. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2003 • Flor de otoño. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003 • Mestres antics de Thomas Berhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Romea. 2003 • JRS, de dotze anys d´Octavi Egea. Dir. Manel Dueso. Teatre Romea. 2003 • Follies. Dramatúrgia i direcció de Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003 • Lluny de Caryl Churchill. Dir. Jordi Prat I Coll. Sala Beckett. 2003 • Gertrude Stein i una senyoreta de companyia de Win Wells. Dir. Josep Costa. Artenbrut teatre i Teatre Kaddish. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle de petit format. • Jugant a Rodgers. El musical més petit. Dir. Daniel Anglès. Versus Teatre. 2003. Nominat als premis Butaca al millor espectacle musical. • Adéu a Berlín. Dir. Josep Costa. Teatre Kaddish i Artenbrut Teatre. 2001. Premi Butaca al millor espectacle musical.

David Bofarull / Disseny de so:

Dani Ferrer

Dani Ferrer / Disseny vídeo: Mar Orfila / Dramatúrgia:

David Plana

Manlleu, 1969. Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Obres Mala sang (autor i director), 1997. Over the Rainbow, breu per a l’espectacle Criatures de T de Teatre, 1998. Petita mort (autor i director), 1998. Amateurs (no estrenada), 1999. Qui va matar l’estrella de la ràdio?, text inclòs a l’espectacle Sopa de ràdio, 1999. La dona incompleta, 2001. Després ve la nit (autor i director), 2001. Paradís oblidat, 2002. Direccions d’altres autors Misery, d’Stephen King, 1998. Criatures, de T de Teatre (codirecció), 1998. Cantonada Brossa (direcció col•lectiva), 1999. Lectura dramatitzada de l’obra Cul sec, de François Archambault, 2000. Refugiats, de Sergi Pompermayer, 2002. Televisió Escriptura de guions de les sèries La memòria dels cargols, Televisió de Catalunya, 1999; Moncloa, ¿dígame?, Tele 5, 2000; Jet Lag, de T de Teatre, Televisió de Catalunya, 2001-2002. Ràdio Escriptura i redacció de la sèrie radiofònica Somnien les ovelles científics clònics?, Com Ràdio; Les tardes amb Elisenda Roca, 1997. Interpretació Vides íntimes, de Noël Coward; direcció de Jaume Melendres, 1993. Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Olivé; direcció de Frederic Roda, 1996. Docència Professor d’escriptura a la Sala Beckett de Barcelona. Professor d’interpretació al Col•legi de Teatre de Barcelona. Altres Participació en la creació d’una base de dades sobre autors catalans contemporanis, becat per l’Institut del Teatre de Barcelona, 1996. Participació en el workshop per a joves directors organitzat per la Unió de Teatres d’Europa al Teatre Maly de Sant Petersburg (Rússia), amb el director Lev Dodín, 2000. Premis Premi de la Crítica, Espectacle Revelació 1997 per Mala sang. Premi Serra d’Or al Millor Text Teatral 1997 per Mala sang. Premi Butaca al Millor Text 1998 per Criatures, de T de Teatre. Premi Butaca al Millor Text 2001 per La dona incompleta. Premi Serra d’Or al Millor Espectacle 2001 per La dona incompleta. Premi Butaca al Millor Text 2002 per Després ve la nit.

David Plana / Escenografia: Sebastià Brossa / Vestuari: Montse Alacuart

Crítiques Express

+
Quatre personatges tenen la força suficient per crear una situació que puja i puja sense aturador i que a través d'un llenguatge molt afinat i de solatge popular.
+
Malgrat la grata presencia de Soler i Vallicrosa, el text perd interès a mesura que passa i predomina mes un humor poc subtil.

Crítiques

  • No hi ha Critiques d'aquest espectacle

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Estil: Tragicomèdia
Idioma: Català
Durada: 90 min.