Mostra igualada 2017

Barcelona dimarts,   28 de març de 2017   Actualitzat a les   12:14 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Jane Eyre: una autobiografia

Jane Eyre: una autobiografia

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor: Charlotte Brontë
Direcció:

Carme Portaceli

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Professora de Direcció i d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2004 és la Directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional. Treballs més destacats com a directora d’escena: •Ante la jubilación de Thomas Bernhard. Teatro Valle Inclán de Madrid. Centro Dramático Nacional. 2008 •Josep i Maria de Peter Turrini. Nau Ivanov. 2007 •Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec 07. Nau Ivanow. Juny 2007 •Un lloc conegut de Daniela Feixas. Sala Escorxador. Lleida. Sala Muntaner. 2007 •La suïcida d’Ivana Sajko. Auditori de Paiporta. València. Desembre 2006 •L’agressor de Thomas Jonigk. Nau Ivanow. FEI (Factoria Escènica Internacional). Juliol 2006 •Codirecció de J’arrive...! de Marta Carrasco. TNC Sala Petita. Juny 2006 •La finestra tancada d’Agustí Vila. Espai Lliure. Teatre Lliure. Febrer 2006 •Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Círculo de Bellas Artes. Festival de Otoño. Madrid. 2005 •La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca. Teatro Gayarre de Pamplona. 2005 •La pell en flames de Guillem Clua. Villarroel Teatre. Grec 2005 •Raccord de Rodolf Sirera. TNC Sala Tallers. 2005 •Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker. Teatres de la Generalitat Valenciana. Sala Rialto. Novembre 2004. Teatro Español de Madrid. Març 2005. Premi ADE 2005 a la millor direcció. Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat de València (direcció, actriu, escenografia i il•luminació). •The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. Agost 2004 •Genova 01 de Fausto Paravidino. Teatre Grec. Forum 2004 •Cançons dedicades de F.X. Kroetz. Festival de Sitges. Sala Muntaner. Juliol. 2004 •Hamlet màquina de Heiner Müller. Festival Shakespeare. Santa Susanna. Agost 2003 •Lear d’Edward Bond. Festival Grec de Barcelona 2003. Teatre Lliure 2003 •Un enemic del poble de H. Ibsen. Teatres de la Generalitat Valenciana. Febrer 2003. Teatre Romea. Novembre 2003 Premi a la millor direcció de Teatres de la Generalitat de València. Premi a la millor direcció de la Universitat del País Valencià. •El retorn al desert de B.M. Koltês. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. Gener 2003 •Sallinger de B.M. Koltès. Mercat de les flors. Maig 2002 •Cara de foc de Marius von Mayemburg. Festival Internacional de Sitges. Juny 2001. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Febrer 2002 Premi Butaca a la Millor direcció. •Ball trampa de X. Durringer. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Grec 2001 •Jubileum de G. Tabori. Teatre Micalet. València. Abril 2001 •Solness, el constructor de Henrik Ibsen. Dir. Carme Portaceli. TNC Sala Petita. 2000. Premis ADE 2001 a la millor direcció i a la millor escenografia. •Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder. Teatre Nou Tantarantana. Grec 2000 •Contra l’oblit. Diversos autors. Teatre Nou Tantarantana. Maig 2000 •El banquete de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1999/2000 •Els vells temps de Harold Pinter. Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Desembre 1999 •Mein Kampf de George Tabori. Teatre Nou Tantarantana. Grec 1999 Premis Butaca: millor espectacle, direcció, actor, actriu de repartiment i actor de repartiment. •El idiota en Versalles de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1998/99 •La bohèmia d’Enric Arredondo. Luz de gas. Setembre 1998 •Les presidentes de Werner Schwab. Teatre Lliure. Grec 1998 •Pat’s room de Núria Amat. Sala Beckett. Grec 1997 •El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. Novembre 1995 •Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’Agustín Gómez-Arcos. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero de Madrid. Desembre 1994 •Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare. Grec 1994 •Muelle Oeste de Bernard-Marie Koltès. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albéniz. Novembre 1993 •Los gatos d’Agustín Gómez-Arcos. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro María Guerrero. Novembre 1992. Gira per l’estat espanyol desembre-juny. Temporada a Buenos Aires (juliol-agost). •El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure. Gener 1992 •La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. Març 1990 Premi Serra d’Or al millor espectacle de 1990 •El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Juny 1989 •Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès. Traducció al català de Sergi Belbel. Mercat de les Flors. Setembre 1988 •El muntaplats de Harold Pinter. Tetre Lliure. Maig 1987 Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. Febrer 1984 •Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany. Producció de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Lliure. Octubre 1982 Entre 1981 i 1985 fa d’ajudant de direcció en diversos muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (Fulgor i mort de Joaquim Murieta, El Misantrop, L’Héroe, Al vostre gust, La flauta màgica, Un dels últims vespres de carnaval).

Carme Portaceli
Producció: Teatre Lliure

El Lliure celebra el 200 aniversari del naixement de Charlotte Brontë posant en escena 'Jane Eyre'.

Sinopsi de Jane Eyre: una autobiografia

Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell. Amb el seu nom real, el més possible hagués estat que no els haguessin publicat, ni a ella ni a cap de les seves dues germanes, l’Emily i l’Anne, cap de les novel·les que van escriure. O, si més no, no haurien aconseguit l’èxit que van tenir (no en el cas de l’Emily i els seus Cims borrascosos) ni, per tant, la possibilitat de continuar escrivint, que era la passió de totes elles.
Jane Eyre és una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió del món. La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi, pel fet de ser pobre o de ser dona, que no és un ser inferior.
Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir. També hi ha, és clar, una gran història d’amor que només es podrà viure quan els dos
protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat.

Celebrem el 200 aniversari del naixement de la novel·lista anglesa Charlotte Brontë amb Jane Eyre, la gran heroïna romàntica. Una dona que sap molt bé el que vol, malgrat les convencions de la seva època.


Repartiment

Abel Folk

Neix a La Farga de Bebiè, Montesquiu (Barcelona) a l’agost de 1959. Com a actor, destaquem algunes de les obres que l’Abel ha protagonitzat al llarg de la seva trajectòria: “Home amb Blues”, “11 de setembre” i “Antígona” amb el Grup d’estudis teatrals d’Horta. “Una altra Fedra si us plau” de Salvador Espriu, amb la companyia Núria Espert i direcció de Lluís Pascual. “Romeo i Julieta” de W. Shakespeare amb el Teatre de Trànsit i direcció de Jordi Mesalles. “Marat Sade” de Peter Weis, amb Zitzania Teatre i direcció de Pere Planella. “Fills d’un Déu menor” de Mark Medoff, amb la companyia Adrià Gual i direcció de Ricard Salvat. Amb la Companyia Flotats, interpreta “Cyrano de Bergerac” d’Edmond Rostand, sota la direcció de Maurizzio Scaparro, “El despertar de la primavera” de Frank Wedekind, direcció de Josep Maria Flotats, “El dret d’escollir” de Brian Clark, “Les tres germanes” d’Ànton Txèkhov, “El verí del teatre” de Rodolfo Sirera i “Un passeig pel bosc” de Lee Blessing i sota la direcció d’Enric Majó. A Madrid ha interpretat “Un tranvía llamado deseo” de Tennessee Williams amb la Companyia del Teatro Bellas Artes, dirigida per José Tamayo. Amb la productora 3xtr3s ha estrenat “Pel davant i pel darrera” de Michael Fryn sota la direcció d’Alexander Herold, “Dakota” de Jordi Galceran i dirigida per Josep Mª Mestres. També ha participat al musical “Guys and Dolls” al TNC sota la direcció de Mario Gas. Al Teatre Lliure va presentar “Unes Polaroids explícites” de Mark Ravenhill i direcció de Josep Maria Mestres i “Ronda de mort a Sinera” de Salvador Espriu dirigida per Ricard Salvat. La seva darrera obra teatral, estrenada al TNC (2007) és “El ventall de Lady Windermere” d’Oscar Wilde, sota la direcció de Josep Maria Mestres. També cal destacar la seva vessant com a director: “Mentiders” d’Anthony Neilson, “Pels Pèls” de Paul Pörtner i “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes” de Claude Magnier. Com a actor de cinema destaquem “Hombres que rugen” d’Ignacio F. Iquino, “L’Escot”, “Havanera”, “Parella de tres” i “Dones i Homes” d’Antoni Verdaguer, “Mi general” de Jaime de Armiñán, “Barrios Altos” de José Luís Berlanga, “Los días del cometa” de Luís Ariño, “El llarg hivern” de Jaime Camino, “Monturiol, el Senyor del Mar” de Francesc Bellmunt, “Jocs de Rol” de Roberto Rodergas, “La teta i la lluna” de Bigas Luna, “El perquè de tot plegat” i “Animals Ferits” de Ventura Pons, “Razones sentimentales” d’Antonio Ferrer, “Subjudice” i “El Coronel Macià” de Josep Maria Forn, “Quia” de Sílvia Munt, “Iris” de Rosa Vergés, “53 días de invierno” de Judith Colell i “GAL” de Miguel Courtois. També ha interpretat per a la televisió diverses produccions nacionals i internacionals com ara: “Un domingo en Nueva York”, “Delirios de amor” dirigit per Gonzalo García Pelayo, “El amante complaciente” dirigit per Antoni Chic, “La Rambla de les Floristes” i “Quotidiana Quotidianitat” dirigides per Orestes Lara per a TV3. També participa a les telenovel·les “Estació d’enllaç”, “Secrets de família”, “Laura” i “Mirall trencat” (TV3), “Raquel busca su sitio” (TVE), “Una nueva vida” (Telecinco) i “Los simuladores” (Cuatro). “All tied up” de John Mark Robinson, “The dancer upstairs” de John Malkovich, “Face of terror”, “Art Heist”, “Crusader” i “The deal” de Bryan Goeres i “Savage Grace” de Tom Kalin amb Susan Sarandon. Premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya al millor actor de cinema (1993), Premi Butaca a la millor interpretació masculina (1997), Premi Teatre BCN a la millor interpretació masculina (2003), Festival Ibérico de Cine (2003), Festival de Cine Aranjuez (2003) i Premi Fundación Aisge a la millor interpretació masculina (2003).

Abel Folk / Ariadna Gil /

Gabriela Flores

TREBALLS El vent del pla (2005) Lluís Maria Güell. TV3. Barcelona. Hospital central (2004). Sèrie de Tele 5. Madrid. La mujer y el mar (2004). Curtmetratge. Direcció: Eva Romagosa. Barcelona. Comisario (2004). Sèrie de Boca a boca. Madrid. La última página (2003) Curtmetratge. Protagonista. Direcció: Beatriz Cisneros. Barcelona. Lear (2003) d’ E. Bond. Protagonista. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec i Temporada al Teatre Lliure. Barcelona. La mala vida (2003) Curtmetratge. Direcció: Lidia Titos. Barcelona. Los hijos de kennedy (2003) de R. Patrick. Protagonista. Direcció: Josep Costa. Versus teatre. Barcelona. Las hijas de mohamed (2003). Pel·lícula. Direcció: Silvia Munt. In Vitro. Barcelona. El retorno al desierto (2003) de Bernard-Marie Koltès. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure. Barcelona. Sallinger (2002) de Bernard-Marie Koltès. Protagonista. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Mercat de les Flors. Barcelona. Ball trampa (2001) de X. Duranger. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Por menjar-se ànima (2000) de R.W. Fassbinder. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Contra l’oblit (1999) de Catherine Anne, Enzo Corman, Gabily, Minyana, Joanot,… Textos encarregats per Amnistía Internacional. Protagonista. Direcció: Konrad Zchiedrich, Antonio Simón, Carme Portaceli. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Le loup (1999) Pel·lícula. Direcció: Alain Schwarstein. França. Laberint d’ombres (1999) Sèrie de TV3 de Josep M. Benet i Jornet. Direcció: Silvia Quer. Barcelona. Nissaga de poder (1999) Sèrie de TV3 de Josep M. Benet i Jornet. Direcció: Jon Berrondo. Barcelona. Carvalho (1998) de Manuel Vázquez Montalbán. Sèrie de Tele 5. Direcció: Enrique Urbizu. Barcelona. Reventado (1997) de Sarah Kane. Direcció: Rafael Durán. Sala Beckett. Barcelona. L’escampavies (1997) Curtmetratge. Direcció: Marc Recha. Barcelona. Esperant-te sempre (1997) Curtmetratge. Direcció: Ivan Domínguez. Barcelona. Vidas cruzadas (1996/1997) Sèrie de TV3, Tele Madrid i Canal Sur. Direcció: Sonia Sánchez. Barcelona. Médico de familia (1995) Sèrie de Tele 5. Direcció: D. Ecija. Madrid. El poeta en la calle (1995) Documental. Direcció: Rosa Vergès. Barcelona. El triunfo del amor (1995) de Marivaux. Protagonista. Direcció: Carme Portaceli. Mercat de les Flors. Barcelona. El barret de cascavells (1994) de Pirandello. Direcció: Lluís Homar. Teatre Lliure. Barcelona. Les alegres casades de windsor (1994/95) de W. Shakespeare. Direcció: Carme Portaceli. Festival Grec de Barcelona. Teatre Grec 1994. Gira per tot l’estat español. 1994/95 Muelle Oeste (1993) de Bernard-Marie Koltès. Protagonista. Direcció: Carme Portaceli. Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albeniz. Madrid. Gira per tot l’estat espanyol. El parc (1992) de Botho Strauss. Direcció: Carme Portaceli. Teatre Lliure. Barcelona. Escarabats (1992) Pel·ícula. Direcció: Toni Mora. Barcelona. Molinos de viento (1992) Pel·lícula. Protagonista. Direcció: Tristán Bauer. Buenos Aires. Los gatos (1991) de Agustín Gómez Arcos. Direcció: Carme Portaceli. Teatro Maria Guerrero. Madrid. Gira per l’estat espanyol. Temporada al Teatre Regina. Buenos Aires 1992. Cuenta atrás (1990) Pel·lícula. Protagonista. Direcció: Pedro Uris. València. Locos por la tele (1990) Sèrie de TV1. Direcció: Lluís Maria Güell. Barcelona. Perros de la noche (1990) Pel·lícula. Protagonista. Direcció: Teo Kofman. Buenos Aires. Darse cuenta (1989) Pel·lícula. Direcció: Alejandro Doria. Buenos Aires. Made in Argentina (1989) Pel·lícula. Direcció: Juan José Jusid. Buenos Aires. Pasajeros de una pesadilla (1988) Pel·lícula. Direcció: Fernando Ayala. Buenos Aires.

Gabriela Flores /

Joan Negrié

Teatre: M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; Mama Medea de Tom Lanoye. Dir. Magda Puyo. Teatre Romea. 2008; El lleig de Marius von Mayenburg. Dir. Juan Carlos Martel. Sala Trono, Tantarantana i gira per Catalunya. 2008; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Dir. Calixto Bieito. Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt. Hebbel am Ufer Berlin, Schauspielhaus Frankfurt, Atrium Viladecans, Teatro Albéniz Madrid i Teatre Romea. Institut Ramon Llull i Focus. 2007-2008; Carnaval de Jordi Galceran. Dir. Sergi Belbel. Teatre Romea. 2007; La felicitat de Javier Daulte. Dir. Javier Daulte. Teatre Romea. Grec 2006; Tenim un problema de Frank Vikery. Dir. Àngel Llàcer. Villarroel Teatre. 2005; Ja en tinc 30 de Jordi Silva. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Condal. 2004; Super-rawal d’Eric Bogosian. Adaptació a la realitat barcelonina de Miguel Casamayor i Marc Martínez. Dir. Marc Martínez. Vania Produccions. 2004; Flor de otoño de José Mª Rodríguez Méndez. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; Follies de Josep Costa. Dir. Josep Costa. Artenbrut. 2003; El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare. Dir. Àngel Llàcer. Teatre Borràs. 2003; La veu del món d’Oriol Grau. Dir. Oriol Grau. Cia. Trono Villegas. Jove Teatre Regina. 2002; The Full Monty de David Yazbek i Terrence McNally. Dir. Mario Gas. Teatre Novedades. 2001; Sopa de ràdio. Diferents autors. Obra commemorativa del 75è aniversari de la cadena SER. Dir. Oriol Grau. 1999-2001; Las preciosas ridículas. de Molière. Dir. Verle Spears. Teatre Metropol de Tarragona. 1998; El perquè de tot plegat de Quim Monzó. Dir. Josep Anton Badia. Cia D’Abisme Teatre. Teatre Llantiol i gira per Catalunya. 1997. Televisió: El comisario, Porca misèria, Los Serrano, Moncloa. ¿dígame?, La cosa NostraPlats Bruts, Malalts de tele.

Joan Negrié /

Jordi Collet

(Actor-músic). Argentona 1967 Llicenciat en art dramàtic per l´Institut del Teatre de Barcelona. (1995) 2 Nominacions al premi butaca de teatre en la catagoria de millor actor protagonista per: Vianants 2004 i Dimonis 2006 Teatre • homebody/kabul de Tony kushner Dir. Mario gas (2007) producció Teatro Español (castellà) • Dimonis de Lars Noren Dir: Lurdes Barba (2006/2007) Producció Sala Beckett (català) • Tenneessee de Tenneessee Williams Dir: Xavier Albertí (2006) Producció Teatre Romea (català) • El malentès de Albert Camus Dir: Joan Ollé (2006) Producció Teatre Lliure de Barcelona (català) • PPP Espectacle de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí sobre l’obra de Pier Paolo Pasolini Dir: Xavier Albertí (2005-06) Producció Teatre Lliure Barcelona (català) • Amor, fe , esperança de Odon Von Horvat Dir: Carlota Subirós (2005) Producció Festival grec 2005 (català) • Occisió de Lluïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2005) Producció Teatre Lliure i Companyia per imperatiu legal (català) • Heil Tanz! de Caterina Sagna. (teatre –dansa) (2004-2005) producció Associazione Compagnia Caterina Sagna, îles de danse, Opéra de Lille, Fondazione Romaeuropa(Roma), MC2:Maisonnde la culture(Grenoble),Kunstencentrum Vooruit (Gent),etc..(francés-italià) • Barcelona mapa d’ombres de LLuïsa Cunillé Dir: Lurdes Barba (2004) producció sala Beckett (català) • Vianants de Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso Dir. Xavier Albertí (2004) producció Bulevard espectacles per la sala Beckett (català) • Traïció de Harold Pinter Dir: Xavier Albertí (2002/2003) producció Sala muntaner per la cia. Cae la sombra (català) • Troilus i Cressida de william Shaquespeare dramaturgia de Lluïsa Cunillé Dir: Xavier Albertí (2002) producció festival grec 2002, teatre Lliure i bitó produccions (català) • Libera me de Yehoshua sobol Dir: Franco di Francescantonio (2002)/(2005) producció de Sitges teatre internacional 2002 y temporada alta 2002 i sala muntaner temporada 2005 (català-italià) • Ubú rey de Alfred Jarry Dir: Alex Rigola (2002) (castellà) producció Teatro de la Abadia. • Más extraño que el paraiso espectacle de creació a partir de l´obra de Jaime Gil de Biedma/Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier Albertí. (2001) (català/castellà) • El gat negre de Lluïsa Cunillé. Dir: Xavier albertí. (2001) (català) • Titus Andrónic de William Shakespeare. Dir: Alex Rigola (2000/2001) (català) • Hamlet de William Shakespeare. Dir: Lluis Homar (1999/2000) (castellà/català) • La maquina d´ aigua de David Mamet. Dir: Alex Rigola (1999) (català) • Dall´altra parte versió italiana d´ A l´altra banda (1999) (italià/castellà) • Peep show verona de Rafael Duran a partir de Romeo i Julieta de W. Shakespeare. Dir: Rafael Duran (1999) (català/italià/anglès) • Asi que pasen cinco años de Federico Garcia Lorca. Dir: Joan Ollé (1998) (castellà) • Combat de Carles Batlle. Dir: Ramon Simó (1998) (català) • A l´altra banda espectacle de creació pròpia a partir de La nuit juste avant les forêts de Bernard-Marie Koltès. Dir: Franco di Francescantonio (1997) (català/castellà) • 055 My favourite numbers espectacle de creació pròpia (1997/1999) (castellà/ català/ italià) • Treballs d´amor perdut de William Shakespeare. Dir: Ferran Madico (1995-96) (català) Cine • Rivales de Fernando Colomo (llargmetratge, 2007) • Positius de Judith cullell (llargmetratge, 2007) • La Biblia negra de David Pujol (llargmetratge, 2001) • Todo me pasa a mí de Miquel Garcia Borda (llargmetratge, 1999) • Un banco en el parque d´ Agustí Vila (llargmetratge, 1998) • El dominio de los sentidos (el gust) de Teresa de Pelegrí (llargmetratge, 1996) • Ronda de nit de Ramon Térmens (curt 2001) televisió • Mir tele5 (2007) • Hospital central tele5 (2006) • Estació d´enllaç TV3 (1997-98) Secrets de família TV3 (1995)

Jordi Collet /

Magda Puig

Magda Puig /

Pepa López

TEATRE 2004: “CANÇONS DEDICADES” de Franz X. Kroetz. Dirigida per Carme Portaceli. Producció de Sitges Teatre Internacional, Sala Muntaner i Kombat 2003: “ROMEU I JULIETA” de W. Shakespeare. Dirigida per Josep Mª Mestres. Companyia del Teatre Lliure. 2002-2003: “RETORN AL DESERT” de B. Mª. Koltes. Dirigida per Carme Portaceli. Companyia del Teatre Lliure. 2001: "CARA DE FOC", de Marius Von Mayenburg. Dirección: Carme Portaceli. Coproducción Teatre Lliure i Sitges Teatre Internacional. 2000: "POR MENJAR-SE ÂNIMA", de R. W. Fassbinder. Dirección: Carme Portaceli per el Grec de Barcelona y Tantarantana Teatre. 1999: "TANGO", de Slawomir Mrozek. Dirección: Gabor Tompa para el Festival Internacional de Teatre de Sitges y Teatre Lliure. 1997: "RECITAL DE POEMAS EN HOMENAJE A MOSEN CINTO VERDAGUER" con la CORAL CANTIGA de BARCELONA. Director Josep Prats 1996-1997: "TRES ACTOS DESAFIANTES", de D. Mamet, E. May, W. Allen. Dirección: José Pascual, Producción Teatro Lara de Madrid. Personaje interpretado: Carol. 1996: "L'HOSTELERA", de C. Goldoni. Direcció: Sergi Belbel. Paper: Dejanira. Espectècle per al T.N. de la Comèdia de Madrid y el Festival d'Almagro. Gira per Espanya. 1994: "LES ALEGRES CASADES DE WINDSOR", de William Shekaspeare. Direcció: Carme Portacelli. Paper: Mrs.Quickly. Espectacle per al "Grec 94", de Barcelona. Gira per Espanya. 1993: "MOLL OEST",de B.Mª Koltés. Direcció: Carme Portacelli. Paper: Monique. Espectacle per al Festival de Tardor de Madrid de 1993 "LA MÉS FORTA",d'August Strindberg. Direcció: Carme Portacelli.Espectacle per al Teatre Rialto de València. "EL PARC", de Botho Strauss. Direcció: Carme Portacelli. Paper: Helma.Espectacle per al Teatre Lliure de Barcelona 1991: "EL SOMNI DE LA RAÓ", d'A. Buero Vallejo. Direcció: Antoni Tordera. Paper Leocàdia Zorrilla. Produïda pel Centre Dramàtic de València. "INDIAN SUMMER", de Rodolf Sirera. Direcció: Guillem Heras. Paper: Aurora. Coproducció del Centre Dramàtic de València, Centre Dramàtic de Barcelona y C.N.N.T.E. de Madrid. Gira per Espanya. 1990: "ELS ENAMORATS", de Carlo Goldoni. Direcció: Calixto Bieito. Paper: Liseta. Espectacle per al "Grec, 90" de Barcelona. 1989: "LA MISSIÓ", de Heiner Müller. Direcció: Carme Portacelli. Paper: Sasportàs. Espectacle per al "Mercat de les Flors" de Barcelona. 1988: "LA MARQUESA ROSALINDA", de Valle Inclán. Direcció: Alfred Àrias. Paper: Amaranta. Espectacle produït pel Centre Dramàtic de València. Gira per Espanya . 1987: "VISENTETA DE FAVARA", Direcció: Albert Boadella. Paper: Visenteta. Espectacle produit pel Teatre Estable del País Valencià. la Diputació i la Generalitat de València. Gira per Espanya. 1985/86: "GABINET LIBERMAN", Direcció: Albert Boadella. Produït pel Centre Nacional de Noves Tendències Escèniques de Madrid. Gira per Espanya. 1984/85: "BAR DELIRIUM", Direcció: Al Víctor. Paper: Clorofil·la. Cicle de Teatre Obert de Barcelona. 1984: "CANÇÓ D'AMOR I DE GUERRA", sarsuela catalana. Direcció: Josep Muntanyés. Producció del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. 1983/84: "NANAS DE ESPINAS", de La Cuadra de Sevilla. Direcció: Salvador Távora. Gira per Espanya i Europa, amb participació a diversos Festivals. 1982/83: "ANDALUCIA AMARGA", de La Cuadra de Sevilla. Direcció: Salvador Távora. Gira per Espanya i Europa, amb participació en diversos festivals. 1981/82: "PENULTIMÀTUM", de Tossal Teatre. Direcció: Ferran Rañé. Gira per Espanya. 1978/80: "D'AQUÍ A CENT ANYS, TOTS CALBS", de Tossal Teatre. Coordinació: Ferran Rañé. Gira por Espanya y Festival de Carcassone. PREMIS de TEATRE 2001-2002: PREMI BUTACA MILLOR ACTRIU DE TEATRE, per la interpretació en “Cara de Foc” 1999-2000: PREMI DE LA CRÌTICA TEATRAL DE BARCELONA A LA MILLOR ACTRIU DE TEATRE DE LA TEMPORADA, per la interpretació de Emi en “Por menjar-se ànima” 1988: PREMI "10 TEATRE" del Districte 10 de València, per la interpretació de Visenteta en la obra "Visenteta de Favara".

Pepa López

Fitxa tècnica

/ Adaptació: Anna Maria Ricart / Ajudant de direcció: Judith Pujol / Audiovisuals:

Eugenio Szwarcer

Realización de Video de la Producción, Blanco de Octavio Paz, Dir. Y Esc. Federic Amat, Festival Temporada alta de Girona y Teatre Lliure. Escenogarfía y vestuario de “La maquina de parlar” de Victoria Szpunzberg, Sala Beckett Realización de video para la ceremonia de apertura de la Feria del Libro de Frankfurt, Dir. Joan Olle, Schauspielhaus Frankfurt. 2007 Escenografía de “Leonce i Lena” de G. Büchner, Dir. Pep Pla. Sala Muntaner, Festival Grec 07 Escenografía de “L´olor sota la pell” de Marta Buchaca, Dir. J.C. Martel. Sala Beckett 2006 Escenografía de “God is a Dj” de Falk Richter, Dir. J.C. Martel, Ca L´Estruch Sabadell, Festival Grec 07. Diseño de video para “Zena Bomba” Dir. Carme Portaceli Escenografía y Vestuario de “Volpone”, de Ben Jonson, Dir. Pep Pla, Centre Dramatic del Valles, L´Alegria de Terrassa. Escenografía de “La Mujer franquicia” de Raquel Tomàs, Festival Temporada Alta 06, Areatangent. Realización de Video para “Odiseo y Penélope” de M. Vargas Llosa, Dir. Joan Olle, Escenografía Federic Amat. Escenografía para “El Mercader de Venecia”, de W. Shakespeare, Dir. Pep Pla, Festival Grec 06, sala Ovidi Montllor, Festival Shakespeare Santa Susana 06. Diseño del espacio para una versión escénica de “Baby Mozart”, serie de videos de estimulación temprana para niños de 0-3 años. Dir. J.C. Martel Diseño de video, para “La finestra tancada” de Agusti Vila, Dir. Carmen Portaceli, Teatre Lliure 2005 Escenografía de “No et moguis” de Clara Segura y Bruno Oro, Club Capitol. Desarrollo de una pantalla de proyección de agua, para la Fura dels Baus, ceremonia de apertura de los Juegos Mediterráneos, Almería 2005. Escenografía para “Quartett” de H. Müler, Dir. Carles Fernandez Giua, Festival Temporada Alta Girona 05, Sala Verus Barcelona 06. Escenografía para “Rosencratz i Guildenstern son morts” de Tom Stoppard, Dir. Oriol Broggi, Festival Shakespeare Santa Susana 05, Sala Beckett 06. Beca del Goethe Institut para asistir al “Theatertreffen 05” en el marco del “Forum Junger Bühnenangehöriger” (Foro de jóvenes trabajadores de la escena). Escenografía y vestuario para “A-dicció” de Andreu Carandell, Sala Beckett 2004 Realización de Video para la producción teatral “Génova 01”, dirigida por Carmen Portaceli, en el marco del Festival Grec ´04, Barcelona Colaboración en la realización de los audiovisuales para la producción “Això és una cadira”, bajo la dirección de Brigitte Luik, para el Teatre Artenbrut, Barcelona

Eugenio Szwarcer / Dramatúrgia:

Carme Portaceli

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i Professora de Direcció i d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2004 és la Directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional. Treballs més destacats com a directora d’escena: •Ante la jubilación de Thomas Bernhard. Teatro Valle Inclán de Madrid. Centro Dramático Nacional. 2008 •Josep i Maria de Peter Turrini. Nau Ivanov. 2007 •Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec 07. Nau Ivanow. Juny 2007 •Un lloc conegut de Daniela Feixas. Sala Escorxador. Lleida. Sala Muntaner. 2007 •La suïcida d’Ivana Sajko. Auditori de Paiporta. València. Desembre 2006 •L’agressor de Thomas Jonigk. Nau Ivanow. FEI (Factoria Escènica Internacional). Juliol 2006 •Codirecció de J’arrive...! de Marta Carrasco. TNC Sala Petita. Juny 2006 •La finestra tancada d’Agustí Vila. Espai Lliure. Teatre Lliure. Febrer 2006 •Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Círculo de Bellas Artes. Festival de Otoño. Madrid. 2005 •La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca. Teatro Gayarre de Pamplona. 2005 •La pell en flames de Guillem Clua. Villarroel Teatre. Grec 2005 •Raccord de Rodolf Sirera. TNC Sala Tallers. 2005 •Sopa de pollastre amb ordi d'Arnold Wesker. Teatres de la Generalitat Valenciana. Sala Rialto. Novembre 2004. Teatro Español de Madrid. Març 2005. Premi ADE 2005 a la millor direcció. Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat de València (direcció, actriu, escenografia i il•luminació). •The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. Agost 2004 •Genova 01 de Fausto Paravidino. Teatre Grec. Forum 2004 •Cançons dedicades de F.X. Kroetz. Festival de Sitges. Sala Muntaner. Juliol. 2004 •Hamlet màquina de Heiner Müller. Festival Shakespeare. Santa Susanna. Agost 2003 •Lear d’Edward Bond. Festival Grec de Barcelona 2003. Teatre Lliure 2003 •Un enemic del poble de H. Ibsen. Teatres de la Generalitat Valenciana. Febrer 2003. Teatre Romea. Novembre 2003 Premi a la millor direcció de Teatres de la Generalitat de València. Premi a la millor direcció de la Universitat del País Valencià. •El retorn al desert de B.M. Koltês. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. Gener 2003 •Sallinger de B.M. Koltès. Mercat de les flors. Maig 2002 •Cara de foc de Marius von Mayemburg. Festival Internacional de Sitges. Juny 2001. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona. Febrer 2002 Premi Butaca a la Millor direcció. •Ball trampa de X. Durringer. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona. Grec 2001 •Jubileum de G. Tabori. Teatre Micalet. València. Abril 2001 •Solness, el constructor de Henrik Ibsen. Dir. Carme Portaceli. TNC Sala Petita. 2000. Premis ADE 2001 a la millor direcció i a la millor escenografia. •Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder. Teatre Nou Tantarantana. Grec 2000 •Contra l’oblit. Diversos autors. Teatre Nou Tantarantana. Maig 2000 •El banquete de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1999/2000 •Els vells temps de Harold Pinter. Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Desembre 1999 •Mein Kampf de George Tabori. Teatre Nou Tantarantana. Grec 1999 Premis Butaca: millor espectacle, direcció, actor, actriu de repartiment i actor de repartiment. •El idiota en Versalles de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València. 1998/99 •La bohèmia d’Enric Arredondo. Luz de gas. Setembre 1998 •Les presidentes de Werner Schwab. Teatre Lliure. Grec 1998 •Pat’s room de Núria Amat. Sala Beckett. Grec 1997 •El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. Novembre 1995 •Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’Agustín Gómez-Arcos. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero de Madrid. Desembre 1994 •Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare. Grec 1994 •Muelle Oeste de Bernard-Marie Koltès. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albéniz. Novembre 1993 •Los gatos d’Agustín Gómez-Arcos. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro María Guerrero. Novembre 1992. Gira per l’estat espanyol desembre-juny. Temporada a Buenos Aires (juliol-agost). •El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure. Gener 1992 •La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. Març 1990 Premi Serra d’Or al millor espectacle de 1990 •El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. Juny 1989 •Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès. Traducció al català de Sergi Belbel. Mercat de les Flors. Setembre 1988 •El muntaplats de Harold Pinter. Tetre Lliure. Maig 1987 Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. Febrer 1984 •Món, dimoni i carn de Maria Aurèlia Capmany. Producció de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Lliure. Octubre 1982 Entre 1981 i 1985 fa d’ajudant de direcció en diversos muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (Fulgor i mort de Joaquim Murieta, El Misantrop, L’Héroe, Al vostre gust, La flauta màgica, Un dels últims vespres de carnaval).

Carme Portaceli / Judith Pujol / Espai escènic:

Anna Alcubierre

Anna Alcubierre / Vestuari:

Antonio Belart

Antonio Belart

Crítiques Express

+
La companyia ha aconseguit concentrar en dues hores les més de 500 pàgines de la novel·la sense que perdi gens el seu ritme.
+
Excel·lent recreació de la novel·la de Bronté, amb alguna irregularitat interpretativa (no pas la gran Ariadna) i un piano una mica plasta, especialment en la 1ª hora.

Crítiques

  • Jane Eyre: Una autobiografia

    En un moment de la funció, Rochester (Abel Folk) li diu a Jane Eyre (Ariadna Gil): “Vigili el que expressa amb els ulls”. I ens adonem que, fins ara, no ens hem fixat en l'expressió d'ella. Hem sentit la música de Clara Peya, magnífica, hem gaudit de la preciosa escenografia d'Anna Alcubierre sobre ...
  • Melodrama gòtic i fantàstic

    Em fa l'efecte que la novel·la {Jane Eyre}, de Charlotte Brönte (Thornton, West Yorkshire, Regne Unit, 1816 - Haworth, Regne Unit, 1855), escrita el 1847 per una de les tres germanes Brönte, és d'aquelles que, per aquests verals, no queda bé confessar en veu alta que s'hagi llegit mai, però que molt...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

  • No hi ha noticies d'aquest espectacle

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català