scaramouche
Circ Cric 2017

Barcelona dimecres,   29 de març de 2017   Actualitzat a les   09:59 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Revolta de Bruixes

Revolta de Bruixes

i

Valoració mitjana dels critics i periodistes culturals

Autor:

Josep Maria Benet i Jornet

Va néixer a Barcelona, l’any 1.940. Va estudiar Filosofia i Lletres. Des del 1975 col·labora regularment, primer amb TVE i després amb TV3, entitats en las quals, entre altres coses, ha creat sèries dramàtics. Ha escrit 35 obres teatrals, algunes de breus, totes elles editades i 20 estrenades per companyies professionals. Setze han estat publicades en traducció castellana (i quatre han estat estrenades en llengua castellana). Diverses de les seves obres han estat també editades i estrenades en Euskera, portuguès, francès, alemany, anglès o rus. Entre les seves obres, citarem: “TALLER DE FANTASIA”, “LA NAU”, “SUPERTROT”, “BERENÀVEU A LES FOSQUES”, “LA DESAPARICIÓ DE WENDY”, “REVOLTA DE BRUIXES”, “EL SOMNI DE BAGDAG”, “DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE”, “EL TRESOR DEL PIRATA NEGRE”, “EL MANUSCRIT D’ALI BEI”, “HISTÒRIA DEL VIRTUÓS CAVALLER TIRANT LO BLANC”, “¡AI CARAY!, “DESIG”, “FUGAÇ”, “EL GOS DEL TINENT”, “CONFESSIÓ”, “PRECISAMENT AVUI”, “OLORS”, “ALGUN DIA TRAEBALLAREM JUNTES” (E.R.) i “TESTAMENT”. PREMIS OBTINGUTS: - Premi “Josep M. Sagarra”, 1.964 - Premi “Ciutat de Palma”, 1.967. - Premi “Crítica “Serra D’Or, 1.970. - Premi “Ciutat de Sabadell”, 1.971. - Premi Crítica “Serra D’Or”, 1.986. - Premi Nacional de Literatura a l’Autor de la millor obra de Teatre 1.988, 1.989, 1.990. - Premio Nacional de Artes Escénicas,1.991. - Premi de la Crítica de Barcelona. - Premi Nacional de Teatro, 1.995. - Premio Rojas de Toledo por “ALGUN DIA TRABAJAREMOS JUNTAS” (E.R.) - Premio “Celestina” por “ALGUN DIA TRABAJAREMOS JUNTAS” Recentement ha rebut un homenatge del I.N.A.E.M. (Ministeri de Cultura) por la seva trajectòria en la “VIII MUESTRA DE TEATRO DE AUTOR CONTEMPORANEO” d’Alacant.

Josep Maria Benet i Jornet
Producció: Teatre Lliure

Les noies de la Kompanyia Lliure debuten amb un text clàssic de Benet i Jornet.

Sinopsi de Revolta de Bruixes

El Teatre Lliure assumeix la producció d'un clàssic entre els clàssics: pel text i per l'autor, Josep Maria Benet i Jornet.

Debut de les noies de La Kompanyia Lliure amb el famós text de Josep Maria Benet i Jornet, el degà de la dramatúrgia catalana contemporània. El va estrenar a barcelona el Josep Montanyès. hi torna ara, mirant la revolta amb ulls d’avui, el Juan Carlos Martel Bayod.


La història de Revolta de bruixes narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats.
Amb termes manllevats del tarot podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el nostre destí. De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional. Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una alternativa. No es pretén donar respostes gaire contundents. Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder.

A partir del 2 de novembre a l'Espai Lliure del Teatre Lliure.


Repartiment

Andrea Ros

Andrea Ros / Àurea Márquez /

Chantal Aimée

Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha completat la seva formació amb Bob Mcandrew, Carol Rosenfeld, Pennie Cherns, James de Paul i Franco di Francescoantonio. Actriu llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Ha fet stages amb Carol Rosenfeld al HB Studio de Nova York, Núria Espert, Stuart Hopps a la Lambda School de Londres i Franco di Francescantonio. Ha treballat, entre d’altres, sota la direcció de Núria Espert, Xavier Albertí, Pere Sagristà, Manel Dueso i Joan Castells. Els seus darrers muntatges han estat Criatures, dir. David Plana; Macbeth, dir. Calixto Bieito; El sopar dels idiotes, dir. Paco Mir; L'oficiant del dol, dir. Carlota Subirós; La ópera de cuatro cuartos, dir Calixto Bieito; J.R.S. (de dotze anys), dir. Manuel Dueso; Homenatge a Catalunya, dir. Josep Galindo; Hombres, dir. Sergi Belbel. En televisió ha participat en diverses sèries com La Grand Battre (TV3 i TF1), Laberint d’ombres, Jet Lag i Majoria absoluta (TV3) i Hospital Central (Vídeomedia). I en cinema ha treballat sota la direcció de Francesc Bellmunt (Rateta rateta), Siegfried Monleón (L’illa de l’holandès), Cesc Gay (En la ciudad) i Patxi Barco (El final de la noche). El 2005 entra a formar part de la companyia Teatre Lliure on ha participat en Ricard 3r i Otel·lo, i en l’explotació en gira de Santa Joana dels escorxadors. També va formar part del repartiment d’Arbusht, dir. Àlex Rigola. Aquest any ha format part també del repartiment d’El dúo de la Africana, de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Per al cinema ha treballat a les pel·lícules En la ciudad, de Cesc Gay; L’illa del holandès de Sigfrid Monleón; de Patxi Barco; Mecánicas celestes de Fina Torres i Rateta Rateta de Francesc Bellmunt. Pel que fa a la televisió, ha actuat a les sèries Hospital Central de Tele 5; Jet Lag, Estació d’enllaç, Sitges, Oh! Espanya, Laberint d’ombres, Tots a Cent i Graduï’s ara pot de TV3; La saga de los Clark per a Canal Plus i Le grand Battre para TF1.

Chantal Aimée / Clàudia Benito /

Júlia Truyol

Júlia Truyol / Raquel Ferri /

Xicu Masó

Com a director Des de fa 28 anys forma part de la companyia El Talleret de Salt, de la que és membre fundador i a la que ha treballat com a director i actor. Tot esperant l’esquerrà, de Clifford Odetts, L’Escapí de Molière, Jacques i el seu amo, de Milan Kundera i El Príncep de Dinamarca, una adaptació de Hamlet de T. Letger, es compten entre les obres que ha dirigit amb ells. Ha exercit durant cinc anys com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual i Fabià Puigserver al Teatre Lliure. Allà hi ha dirigit L’última copa, de Harold Pinter, i Els Gegants de la Muntanya, de Pirandello. També ha treballat com a ajudant de direcció de Lluís Pasqual al Centro Dramático Nacional María Guerrero en obres com Historia de una muñeca abandonada, de Sastre, Brecht i Strelher. L’any 1993 funda juntament amb Pep Tosar i Lluís Massanet la companyia Teatre de Ciutat, amb la qual dirigeix Sa història des senyor Sömmer, de Patrick Süskind; Rèquiem i Revés, d’Antonio Tabucchi, i El Mestre i Margarita, de Mijail Bulghakov. Amb la companyia Teatre de l’Estació ha dirigit Strictu Sensu, obra d’ell mateix i Jordi Arbonés, i Woyzeck, de G. Büchner. Amb la companyia del Teatre Municipal de Banyoles ha dirigit Al vostre gust, de Shakespeare; Ivonne, princesa de Borgonya, de Gombrowickz; Leonci i Lena, de G.Büchner, i Pervertimento, de José Sanchís Sinistierra. Al Centre Dramàtic del Vallés dirigeix Absolutamet lluny, de D. Julien, i Sota el til•ler, de Connor Mcpherson.

Xicu Masó

Fitxa tècnica

/ Ajudant de direcció:

Georgina Oliva

Georgina Oliva / Caracterització: Ignasi Ruiz / Construcció d'escenografia:

Arts-cenics

Arts-cenics / Escenografia:

Jordi Roig

Nascut a Lleida en 1960. De molt jove s’inicia en les arts plàstiques, gràcies a la influència del seu pare, pintor i dibuixant molt reconegut pels seus quadres especialitzats en el món del ballet. El 1976 es trasllada a Barcelona, ingressa a l’Institut del Teatre en les especialitats d’escenografia i titelles, on treballa amb mestres com Andreu Vallvé, Iago Pericot, etc. I molt especialment amb Joan Andreu Vallvé i Fabià Puigserver. En aquesta època d’estudiant, ja comença a col•laborar en activitats professionals de teatre i televisió. El 1978 inicia estudis en el Departament de Dansa del mateix Institut, continuant alhora la formació i activitats en el món de l’escenografia i les seves especialitats. A partir d’aquest moment, comença una etapa molt activa com a ballarí professional i com a creador d’escenografies i vestuaris. A principis de 1987 deixa l’activitat como ballarí per dedicar-se plenament al disseny de vestuari i escenografies fins a l’actualitat. Aquell any és invitat per l’Associació de Pintors i Escultors de Dansa de Paris, per exposar en la IV Bienal. Fins al 1991, cal destacar els seus dissenys per al Ballet Lírico Nacional, dirigit en aquella època per Maya Plissezkaya, Lola Greco i per a Lanònima Imperial, en diversos espectacles com Castor i Pòllux (1988), Kairos (1990) i Afanya't a poc a poc (1991). En aquest període també continua el perfeccionament dels seus coneixements escenogràfics, participant en diversos cursos amb Ezio Frigerio. Dels seus treballs per a teatre i dansa realitzats des de llavors, podem destacar: Tartuf. 1992. Mercat de les Flors Dir. K. Schiedrich; Empty Place. 1992. Stuttgart Ballet. Dir. R. Zanella; The Four Seasons. 1992. Staatsoper Dresden. Dir. S. Thoss; Anuncis Classificats. 1993. Villarroel Teatre. Dir. K. Schiedrich ; Apol.lo. 1993. John Cranko Schule-Stuttgart. Dir. R. Zanella; Mata Hari. 1993. Stuttgart Ballet. Dir. R.Zanella; L'Enfantillage. 1994. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; La Chambre. 1994. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; La Alondra. 1994. Teatro Albeniz-Madrid. Dir. E. Polls; Les Noces. 1994. Stuttgart Ballet. Dir. S. Thoss, Watching Waters. 1994. Les Ballets de Montecarlo. Dir. R. Zanella; Prozess Polka. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Perpetuum Mobile. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Pieces of Earth. 1995. Dutch Introdans Comp.-Anheim. Dir. R. Zanella; Voila c'est ça. 1995. Ballet Victor Ullate-Madrid. Dir. V. Ullate; Konzertantes Duo. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Mon Euridice. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Le Spectre de la Rose. 1995. Festival di Spoleto. Dir. M. Fokine; Sacre. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Love Beyond. 1996. Dutch Introdans Comp.-Anheim. R. Zanella; Louis XIV. 1996. Fiestpielhaus St.Pölten. Dir. R. Zanella; Swan Lake. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Nureyev; Thin Air. 1997. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Alles Walzer. 1997. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Last Blues. 1998. Deutche Oper Berlin. Dir. R. Zanella; Wolfang Amadé. 1998. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Die Sieben Letzen Worte. 1998. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Zone. 1998. Odeon Wien. Dir. C. Bombardo; Die Bajadere. 1999. Wiener Staatsoper. Dir. V. Malakhov; Narcisse. 1999. Festival de Cannes. Dir. K. Goleizovsky; Elle e(s)t moi. 1999. Stuttgart Ballet. Dir. J.C. Blavier; Cant Espiritual. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans; Temps de Llegendes. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans-J. Vallbona; Kobold Polka. 2001. Wiener Philarmoniker. R. Zanella; Quintet. 2002. Zürich Ballet; Die Bajadere. 2002. Berlin Staatsoper; Les Indes Galantes. 2003. Opernhaus Zürich; Cinderella. 2004. Berlin Staatsoper; Coppelia. 2004. Zürich Ballet; Alles Walzer. 2005. Krefeld. Alemanya.

Jordi Roig / Il·luminació: Marc Lleixà / So: Ramon Ciércoles / Vestuari:

Jordi Roig

Nascut a Lleida en 1960. De molt jove s’inicia en les arts plàstiques, gràcies a la influència del seu pare, pintor i dibuixant molt reconegut pels seus quadres especialitzats en el món del ballet. El 1976 es trasllada a Barcelona, ingressa a l’Institut del Teatre en les especialitats d’escenografia i titelles, on treballa amb mestres com Andreu Vallvé, Iago Pericot, etc. I molt especialment amb Joan Andreu Vallvé i Fabià Puigserver. En aquesta època d’estudiant, ja comença a col•laborar en activitats professionals de teatre i televisió. El 1978 inicia estudis en el Departament de Dansa del mateix Institut, continuant alhora la formació i activitats en el món de l’escenografia i les seves especialitats. A partir d’aquest moment, comença una etapa molt activa com a ballarí professional i com a creador d’escenografies i vestuaris. A principis de 1987 deixa l’activitat como ballarí per dedicar-se plenament al disseny de vestuari i escenografies fins a l’actualitat. Aquell any és invitat per l’Associació de Pintors i Escultors de Dansa de Paris, per exposar en la IV Bienal. Fins al 1991, cal destacar els seus dissenys per al Ballet Lírico Nacional, dirigit en aquella època per Maya Plissezkaya, Lola Greco i per a Lanònima Imperial, en diversos espectacles com Castor i Pòllux (1988), Kairos (1990) i Afanya't a poc a poc (1991). En aquest període també continua el perfeccionament dels seus coneixements escenogràfics, participant en diversos cursos amb Ezio Frigerio. Dels seus treballs per a teatre i dansa realitzats des de llavors, podem destacar: Tartuf. 1992. Mercat de les Flors Dir. K. Schiedrich; Empty Place. 1992. Stuttgart Ballet. Dir. R. Zanella; The Four Seasons. 1992. Staatsoper Dresden. Dir. S. Thoss; Anuncis Classificats. 1993. Villarroel Teatre. Dir. K. Schiedrich ; Apol.lo. 1993. John Cranko Schule-Stuttgart. Dir. R. Zanella; Mata Hari. 1993. Stuttgart Ballet. Dir. R.Zanella; L'Enfantillage. 1994. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; La Chambre. 1994. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; La Alondra. 1994. Teatro Albeniz-Madrid. Dir. E. Polls; Les Noces. 1994. Stuttgart Ballet. Dir. S. Thoss, Watching Waters. 1994. Les Ballets de Montecarlo. Dir. R. Zanella; Prozess Polka. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Perpetuum Mobile. 1995. Wiener Philarmoniker. Dir. R. Zanella; Pieces of Earth. 1995. Dutch Introdans Comp.-Anheim. Dir. R. Zanella; Voila c'est ça. 1995. Ballet Victor Ullate-Madrid. Dir. V. Ullate; Konzertantes Duo. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Mon Euridice. 1995. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Le Spectre de la Rose. 1995. Festival di Spoleto. Dir. M. Fokine; Sacre. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Love Beyond. 1996. Dutch Introdans Comp.-Anheim. R. Zanella; Louis XIV. 1996. Fiestpielhaus St.Pölten. Dir. R. Zanella; Swan Lake. 1996. Wiener Staatsoper. Dir. R. Nureyev; Thin Air. 1997. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Alles Walzer. 1997. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Last Blues. 1998. Deutche Oper Berlin. Dir. R. Zanella; Wolfang Amadé. 1998. Wiener Staatsoper. Dir. R. Zanella; Die Sieben Letzen Worte. 1998. Odeon Wien. Dir. R. Zanella; Zone. 1998. Odeon Wien. Dir. C. Bombardo; Die Bajadere. 1999. Wiener Staatsoper. Dir. V. Malakhov; Narcisse. 1999. Festival de Cannes. Dir. K. Goleizovsky; Elle e(s)t moi. 1999. Stuttgart Ballet. Dir. J.C. Blavier; Cant Espiritual. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans; Temps de Llegendes. 2000. Esbart de Mollet-Barcelona. Dir. A. Sans-J. Vallbona; Kobold Polka. 2001. Wiener Philarmoniker. R. Zanella; Quintet. 2002. Zürich Ballet; Die Bajadere. 2002. Berlin Staatsoper; Les Indes Galantes. 2003. Opernhaus Zürich; Cinderella. 2004. Berlin Staatsoper; Coppelia. 2004. Zürich Ballet; Alles Walzer. 2005. Krefeld. Alemanya.

Jordi Roig

Crítiques Express

+
Bon muntatge que arrenca més d'un somriure amb bones interpretacions, però amb un text que no acaba de reeixir.
+
L'obra continua interpel·lant la societat actual. Explotació laboral, sous precaris, contractes parcials, cues a les oficines de col·locació, empreses de treball temporal, acomiadaments indiscriminats
+
Tot i ja conèixer el text, vist ara, aquesta combinació de reivindicació social i esoterisme m'ha semblat una mica envellida e irregular.
+
Les bruixes de Benet i Jornet fan neteja,en un muntatge que deixa a la vista algunes febleses de l'obra i que no acaba de trobar el to just entre la racionalitat i l'irracional

Crítiques

  • El 1er «destape» sociopolític

    Quan Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) va escriure {Revolta de bruixes}, encara piulava la Dictadura. L'autor va deixar reposar l'obra i la va repescar un temps després, el 1975, quan el franquisme comença a agonitzar. I tot just engegada l'anomenada Transició, en va estrenar una primera ...

Prescripcions

  • No hi ha comentaris de prescripció per aquest espectacle

Noticies

Fotos

Videos

No hi ha videos per aquest espectacle

Opina sobre l' espectacle

Dades

Gènere: Teatre
Idioma: Català/Castellà
Durada: 75 min.


©Teatralnet Digital Media S.L. 1997-2017

comodo secure

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que n’accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra "política de Cookies". X Tancar