Revisiting Bowie
Circ Cric 2017

Barcelona diumenge,   30 d'abril de 2017   Actualitzat a les   09:19 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Edita Gruberova torna a escena amb 64 anys



Autor: Christian Machío
Publicat per Jorge de Persia La Vanguardia
Han passat ja més de tres dècades dels primers èxits d'Edita Gruberova als escenaris internacionals, i els anys solen passar dura factura als cantants d'òpera, però, com en el cas del recordat Alfredo Kraus, per exemple, la Gruberova segueix delectant al seu públic.

I després d'una etapa de dubtes de gairebé una dècada –la dels anys noranta va ser encara molt intensa– va tornar ara a sorprendre. I a Viena va emocionar amb la seva vital i emotiva Violeta Valery, de La Traviata, de Verdi, un paper de gran exigència que –més de quaranta anys enrere– la va dur a l'èxit en un petit teatre de la seva terra natal.

I ara –amb els seus 64 anys!– reprèn aquest impressionant paper sorprenent novament a la crítica internacional, que no va deixar d'anotar les seves petites manques, al mateix temps que la seva arravatadora essència: "La Gruberova va injectar vida al seu personatge" enmig de les interrupcions del públic que l'aclamava.

En realitat mai es va acomiadar. Recentment va fer un recital de lieder en el Liceu i altres teatres espanyols, mostrant el seu encantador art. El sorprenent és que, en plena maduresa, deixa veure veritables essències dramàtiques.

Una aptitud gens freqüent que la crítica ha subratllat, lloant la potència, la claredat –amb alguns punts de duresa, naturalment– i l'agilitat i precisió de la seva veu, amb una potència dramàtica essencial, que romanen.

Qui hagués dit que aquella noia que cantussejava joguinejant al costat dels seus pares en el camp eslovè, en plenes tasques de verema en els durs anys posteriors a la guerra, anava a moure les més fortes passions en els escenaris d'òpera un parell de dècades més tard.

Crítica i públic rendiran interminables aplaudiments a l'art, al color de la seva veu, al seu domini dels aguts. I va ser com en el cinema: el vell pastor de l'església local que l'acompanyava a l'harmònium va aconsellar als seus pares que l'enviessin a estudiar al conservatori.

I la petita Edita va passar a ser la Gruberova quan –deixant els escenaris locals de la Txecoslovàquia natal–, l'Òpera de Viena li va obrir les portes davant els seus prodigis en la Reina de la Nit de La flauta màgica de Mozart. Temps que el seu país es proposava una obertura al tancament del règim soviètic.

Però, aixafada aquesta primavera, es van imposar nous horitzons. Així, després de multitud de papers secundaris, una producció d'Ariadna a Naxos, de Richard Strauss, de mitjans dels setanta, amb el mític Karl Böhm, la va llançar al estrellat.

I aquí es dóna una d'aquestes circumstàncies que ens honren. Ara, fa uns mesos, el Teatre del Liceu li va concedir la seva medalla al mèrit i la crítica va agrair a la gran soprano la seva volta a casa.

El nostre teatre la va saber presentar ja en els seus primers temps, i en un dels seus papers estel•lars: en 1978 va fer la Constança del rapte en el Serrallo del seu adorat Mozart. I a partir d'aquí van ser nombroses les seves actuacions i els seus èxits en aquest escenari tan valorat en el món.

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff
princesa rosa