Barcelona dimarts,   21 de febrer de 2017   Actualitzat a les   18:19 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


El Lliure estrena 'Jane Eyre' als 200 anys de Charlotte Brontë



Publicat per T. Bruna Teatralnet
Carme Portaceli, directora brillant i compromesa des de fa anys, s'envolta normalment d'un molt bon equip, fidel als seus espectacles. A Jane Eyre, adaptació de Anna Maria Ricart de la novel•la de Charlotte Bontë, l'equip i hi és, però ha crescut amb noms que no havien treballat encara amb ella com ara l'Ariadna Gil (Jane Eyre) i l'Abel Folk (Edward Rochester). Els acompanyen Jordi Collet, Gabriela Flores, Alba Haro, Pepa López, Joan Negrié i Magda Puig en la interpretació de diversos personatges. Encara cal afegir la Clara Peya, que ha composat la música i l'interpretarà en directe al piano -alguns dies Laia Vallès substituirà la Clara- amb l'Alba Haro (violoncel). I a més a més, espai escènic de l'Anna Alcubierre, vestuari de Antonio Belart, moviment i coreografia de Ferran Carvajal, audiovisuals d'Eugenio Szwarcer, caracterització de Toni Santos, il•luminació de Ignasi Camprodon i so de l'Igor Pinto. Un equipàs per a un emocionant espectacle que s'estrena el 23 de febrer al Lliure de Gràcia i que romandrà en cartell fins al 26 de març.

A més del 40 aniversari del Lliure, que dura tot l'any amb perles com aquesta, la posada en escena de Jane Eyre commemora el 200 aniversari del naixement de la seva autora, l'anglesa Charlotte Brontë, ja que es tracta d'una novel•la notablement autobiogràfica. S'hi reconeixen experiències de la seva vida com ara la mort prematura de les seves dues germanes i de la seva millor amiga, probablement de tuberculosi. "Ella mateixa va morir tan sols amb 38 anys, mentre el seu pare va arribar als 80," ens diu Portaceli, a la presentació. Charlotte i les seves dues germanes, orfes de mare, es van criar amb la tieta en una casa situada en una badia solitària i avorrida: "Totes tres es reunien a la cuina i escrivien històries, -una de les seves germanes va escriure Cumbras Borrascosas- A la Charlotte no li agradava anar a l'escola perquè deia que allà les nenes es criaven tontes. Va ser una heroïna perquè no suportava les vexacions de l'època al món femení, sempre anava endavant i lluitant per la llibertat", continua Portacelli. Totes tres germanes són ingressades en un internat mol rígid, que incita a la Charlotte les seves ànsies de llibertat. No permet cap maltractament, ni físic ni verbal. Deia que "si fóssim amables amb els que ens maltracten, mai ens tindrien por, es farien més forts. No els ho hem de permetre", expressa la directora, destacant també la lluita de Charlotte per demostrar que ser dona o ser pobre no significa ser inferior.

Un dia Jane Eyre decideix canviar de vida i marxar. Llavors coneix l'Edward Rochester, "un home trencat i solitari". Es troben, ell s'enamora de la seva puresa i blancor i del seu afany de superació. "Una historia d'amor amb happy-end, com correspon a les heroïnes, però no només!", promet Portacelli. I és que "Només poden tirar endavant la relació perquè es parlen de igual a igual i tots dos consideren que l'amor és un acte de llibertat."

Tot i que avui Brontë és força coneguda, cal saber que a l'època (1847) no s'hagués publicat mai una novel•la signada per una dona. És per això que l'autora resol signar amb el pseudònim de Currer Bell. "És una dona que sap molt bé el que vol, malgrat les convencions de l'època que li ha tocat viure."


L'EQUIP PREN LA PARAULA
Al plaer de tornar a veure l'Ariadna Gil al nostre teatre, cal afegir el de que la vàrem veure pletòrica: "És de les coses més maques que he fet en molt de temps! No coneixia el personatge, m'ha fet descobrir un món, una època. Estic feliç de la vida perquè, tot i el rigor dels assaigs, ho hem fet créixer tots junts, la música, l'escenografia...", diu. I afalaga la Carme: "Li vull agrair que ha estat un procés molt agradable, sense patir. Ella ho tenia tot claríssim des del principi, però no ens ho ha fet fer tot de cop, ens ha anat guiant. Ara si que patirem, amb els nervis de l'estrena!" L'actriu destaca que l'aïllament en què viuen els protagonistes, la natura, el clima... :"la geografia del lloc n'és protagonista d'una manera bestial."

Per preparar-se el personatge, l'Ariadna ha llegit llibres de la família Brontë, concretament les Cumbres Borrascosas de la seva germana Emily i del que Charlotte en va fer una segona edició, i una biografia de Charlotte que el seu pare va encarregar a la seva amiga Elizabeth Gaskell, quan va morir l'escriptora.

L'Abel Folk també treballa amb la Carme per primer cop: "Ho estem disfrutant molt però val la pena dir que no és fàcil! Es tracta d'una història del romanticisme que la fem avui, amb gent d'avui i això és de gran dificultat per a les pensadores, la Carme i l'Anna Maria Ricart. Per a mi és un regal perquè a cada projecte descobreixes coses noves, gent nova... i estic flipant amb l'Ariadna, amb la Carme, amb la Clara... Ja fa temps que he descobert que quan dominen les dones, les coses funcionen millor! I pel que fa a Jane Eyre, et preguntes com és possible que existeixi una persona així, tan íntegra."

La Pepa López, que coneix bé la Carme perquè van fundar la Factoria Escènica Internacional, li agraeix "que continuï sent atrevida, i sempre tant trencadora. Aquest cop gosa presentar una història romàntica al nostre temps!"

L'Anna Maria Ricart ens afegeix misteri al romanticisme assegurant que hi ha "algunes sorpreses que no es poden desvetllar", entre elles la relació amb un personatge de Jean Rhys, un autor que, tot i ser del s.XX, tenia molts punts en contacte amb Charlotte Brontë i amb l'ús del simbolisme en la narrativa. Concretament es refereix a la novel•la Ample mar dels Sargassos (1966), una resposta creativa de Rhys a Jane Eyre. "Però això -que té a veure amb el personatge de Gabriela Flores- no es pot desvetllar." Explica que a l'obra hi ha moments en què la Jane s'expressa en primera persona, però no d'una manera narrativa sinó parlant amb el públic: "És un joc amb el temps que pot canviar en un segon i anar als records."

El vestuari tampoc es pot desvetllar. Antoni Belart ha dit una cosa tan estranya com que "són petites pantalles que porta cada un a sobre..." Potser hi ajuden les paraules de l'Abel Folk quan diu: "No és naturalista, no són persones, en realitat són conceptes. La Jane encarna el concepte d'una dona lliure i l'Edward el d'una víctima de les condicions socials. Pensa que tot el que li ha passat és culpa de la gent, que és d'una manera determinada. És un patidor que de sobte coneix un esclat de lluita per la llibertat i la justícia, una persona íntegra que fins i tot avui ens sorprendria."

Jordi Collet ho va tancar així: "Jo veig que no és una història d'ara mateix, però tampoc d'època. És intemporal i el que volem és Comunicar l'essència."

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff