Mostra igualada 2017

Barcelona dimarts,   28 de març de 2017   Actualitzat a les   12:14 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Zaquizamí, de Roberto G. Alonso, tanca la programació familiar del TNC



Publicat per Teatralnet
Aquest dissabte arriba a la Sala Tallers Zaquizamí, el tercer i últim espectacle de la programació familiar 2016/2017 del Teatre Nacional de Catalunya. L'obra és una producció de la companyia Roberto G. Alonso la qual es podrà veure els caps de setmana del 18 de març al 9 d'abril, en vuit úniques funcions. Zaquizamí es va estrenar al Teatre de Salt el 15 de març de 2015 i ha participat en diferents espais escènics com ara la Fira Mediterrània de Manresa 2015, FETEN 2016, La Mostra d'Igualada 2016 i FIT 2016 de Cerdanyola del Vallès.


UN ESPECTACLE VITALISTA EN QUÈ LES JOGUINES ABANDONADES PRENEN VIDA
Zaquizamí era el nom dels espais on es guardaven els objectes en desús. El d'aquesta història és al fons del passadís: té tres prestatges mal posats, una porta amb pany i clau i un endoll que no funciona. Cada cop que s'apaga el llum s'hi fa una festa i els seus habitants, els que no es veuen però hi són, comencen a viure, a jugar i a somiar quan es pensen que els senten.

Un espectacle de dansa on les joguines i andròmines abandonades a les golfes cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l'esperit de superació.


ROBERTO G. ALONSO ENS PARLA DE L'ESPECTACLE
"Vivim en una societat consumista, condicionada i influïda pels mitjans de comunicació i les xarxes socials, que ens convida a tots a ser macos, ben plantats i tallats per un patró determinat. Quan algú se surt d'aquest patró, l'arracona, el margina, intenta tapar la seva diferència perquè no sobresurti de la norma. Tendim a homogeneïtzar sense adonar-nos que la diferència, la singularitat, és un valor per ser. Sortir-se de la norma, i no parlo de transgredir les normes, sinó de no ser «normal» (clar que caldria definir què és i què no és normal), és allò veritablement interessant.

No seria meravellós que les diferències o defectes es convertissin en virtuts i que ens fessin acostar-nos a la resta? Doncs aquest espectacle va d'això, de superar les pors, de fer de la diferència una qualitat, del desacomplexament, de l'esperit de superació, de l'autoconfiança, de la companyonia, de l'orgull com a motor i de les segones oportunitats.

Zaquizamí és un espectacle vitalista on joguines i andròmines abandonades en unes golfes o traster cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes
virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l'esperit de superació.

Amb una mica d'il·lusió, d'esforç, d'imaginació i potser de màgia, tot és possible! Al nostre zaquizamí també. Així veiem com els personatges d'aquell llibre que tant ens
agradava de petits han canviat el seu destí, i per fi la ballarina coixa, amb l'ajuda del saltimbanqui maldestre, pot pujar sobre les puntes i ballar, o la funàmbula cega pot
creuar el cable sense por. També hi poden aparèixer els protagonistes de la nostra pel·lícula preferida, el goril·la Rick i la mussol Ilsa, per viure el seu gran amor per
sobre de tots els entrebancs. No ens hauria de sorprendre, doncs, veure com unes nines capritxoses i presumides s'han escapat de la seva caseta i ens ho han desendreçat tot més del compte, ni que uns cocodrils de peluix s'embriaguin de jazz i muntin una festa o que el paraigües de l'avi de sobte converteixi la pluja en primavera.

El nostre zaquizamí, el de la nostra història, és al fons del passadís. Té tres prestatges mal posats, una porta amb pany i clau i un endoll que no funciona. Cada cop que s'apaga el llum s'hi fa una festa i els seus habitants, els que no es veuen però hi són, comencen a viure, a jugar i a somiar quan pensen que no els senten.

Pst..... No feu soroll, que no sàpiguen que ho sabeu!"
Roberto G. Alonso

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff