Mostra igualada 2017

Barcelona dimarts,   28 de març de 2017   Actualitzat a les   12:14 (CET)  - EDICIÓ CATALUNYA -

Notícies


Doncs encara no estava tot inventat: arriba 'White Rabbit Red Rabbit!'



Publicat per Teresa Bruna Teatralnet
Doncs no, no estava tot inventat en teatre. Ho certificarem a partir del 3 d'abril al Barts, primer dia en què es representarà White Rabbit Red Rabbit, tot un experiment al que no en direm estrena perquè, si bé se'n faran 8 funcions, totes seran première rigorosa i irrepetible. Divendres vam assistir a la presentació, tan atípica com l'espectacle, on tot i no explicar-nos res, ens en van dir prou per posar-nos la mel a la boca.

Una presentació que ja mereix una crònica. En Marc Gall, director de Comedia Comunicació, va fer la salutació que normalment fan els directors de les sales que acullen la proposta. Després van cridar una companya -li va tocar a la Laura Serra de l'Ara-, perquè conduís la presentació de l'espectacle. No en sabia res, ni idea del que havia de dir! Li van donar un sobre, el va obrir i va començar a dir coses. Va cridar algú del públic -el públic érem nosaltres- perquè repartís els dossiers -ho va fer l'amic Jordi Bordes d'El Punt- i a un altre, que es ficaria a la pell del Productor, per fer-li una entrevista, a la que només podia respondre No. Va acceptar el repte Toni Puntí de TV3.

Amb això ja podeu intuir una mica la idea. 8 actors/actrius/comunicadors de registre molt dispar -escollits amb cura per assegurar que cada dia serà diferent- pujaran a l'escenari sense saber què hauran de fer, dir o provocar. Se'ls ha comunicat que rebran un sobre amb les instruccions (com la Laura, que aprofito per dir que ens va sorprendre amb una interpretació àgil, segura i... vaja, rodona, com si fos actriu de tota la vida) i que l'experiència és un diàleg permanent entre l'autor, l'intèrpret i el públic, "el que genera una interacció constant", va dir l'Andreu Buenafuente, sense saber perquè ho deia. Era a la taula com a representant d'El Terrat, coproductora de l'espectacle amb Hause & Richman (Jordi Casanovas i Carles Manrique). L'Andreu va dir que portarà White Rabbit Red Rabbit al Festival Singlot el mes de juliol, i llavors l'interpretarà ell, el que li suposa estar vora quatre mesos esquivant espòilers, entre ells la Sílvia Abril. Seguint amb la crònica de la presentació, l'Andreu va ser convidat a fer-se una autoentrevista, de la que també havia de llegir les respostes. A la taula també hi havia en Jordi Casanovas, artífex de la idea i l'únic que sap de que va. Que no s'ha de confondre pel director: no hi ha director.


SOBRE NASSIM SOLEIMANPOUR I ELS SEUS CONILLETS
Per entendre l'experiment, una absoluta declaració de llibertat, cal saber que l'autor, el dramaturg iranià Nassim Soleimanpour, va idear White Rabbit Red Rabbit en un moment en què no podia sortir del seu país per haver-se negat a fer el servei militar. Amb aquest projecte va aconseguir metafòricament traspassar fronteres perquè, si bé no sabem fins quin punt s'hagués prohibit o aplaudit a l'Iran, per a Soleimanpour significava comunicar-se amb l'exterior i qüestionar-se o qüestionar-nos sobre l'obediència i la llibertat. Que no vol dir que es parli d'això...O si... O, ves a saber!

White Rabbit Red Rabbit es va estrenar l'any 2011 al festival Fringe d'Edimburg i el llistat dels teatres i països on s'ha fet des de llavors és enorme. Hi ha 158 teatres, sense especificar el nombre de funcions. I l'han interpretat, entre d'altres Woopi Woldberg, Nathamn Lane, Alan Cuming, Patrick Wilson i Ken Loach. Però el que és tot un miracle, és que no hagi transcendit l'argument, que no figura ni al google. Aquest és el signe més gran de solidaritat de, gosaria dir mig món, amb l'autor. A cada representació hi ha una butaca buida, que simbolitza la presència de Soleimantour, participant en directe de la divulgació del seu experiment.

Es demana als espectadors que mantinguin el secret, imprescindible per participar i disfrutar plenament d'aquest joc irrepetible, un plaer que comparteixen actors i públic. Tot i que el (text?) és sempre el mateix, cada intèrpret reaccionarà d'una manera diferent als impulsos del contingut del sobre, el que contribuirà a fer un espectacle únic cada dia. Un salt al buit per a cada actor i, a la vegada, un repte. Normalment l'espectador se sent atret a tornar-hi per veure'ho interpretar per algú altre.


EL CALENDARI
Prometem que no pot ser mai igual. Compararíeu la la Sílvia Abril amb Jordi Basté? I Bruno Oro amb la Nora Navas? Pot fer el mateix el Berto Romero que la Clara Segura? Va, apunteu-vos el calendari:

Comença l'Àngel Llàcer el 3 d'abril. No va poder assistir a la presentació, i va confessar per telèfon que "em vaig apuntar a ser el primer perquè, com que intueixo que hi hauran comparacions, almenys a mi no em podran comparar -aquell dia- amb ningú, si és que em deixo algun tros..."

El 10 d'abril vindrà Jordi Basté. S'ha llençat al buit amb la preocupació de no saber quantes hores dura i especificant que l'únic que el preocupa és l'hora d'acabada, ja que s'ha de llevar "ben d'hora, ben d'hora." Jordi Casanovas li ha assegurat que això també està controlat. En Basté ha cridat l'atenció al fet que no és actor, com l'Àngels Barceló. Però Jordi Casanovas, l'únic autoritzat a parlar, li ha respòs que el que cal és ser comunicador.

A la Clara Segura li toca el 24 d'abril; a la Nora Navas, l'1 de maig: "Si jo ja em mor de por quan he d'estrenar després de dos mesos d'assaigs, no sé que em passarà sense ni tan sols una reunió d taula...", apunta. Però se la veu contenta. Bruno Oro experimentarà el 8 de maig; Berto Romero el 15 de maig, la Sílvia Abril el 23 de maig i tancarà l'Àngels Barceló l'1 de juny.


ALGUNA COSA SABEM...
Fem, doncs, un resum:

*Cada intèrpret acudeix al teatre sense cap mena d'informació. Ell mateix vol seguir el joc i ja no farà preguntes. No hi ha, evidentment, assaigs ni apunts de comportament. Agafa el sobre i deixa't anar...
*Aquest cop, el públic no haurà de silenciar els mòbils.
*L'escenografia està formada per una escala, una cadira, dos gots d'aigua i el sobre tancat.
*El que dicta tota l'estona les paraules és el propi autor, que requereix autèntics comunicadors capaços de portar les seves inquietuds arreu del món, amb la intensitat i peculiaritat d'un joc.


JORDI CASANOVAS, L'IMPORTADOR
La descoberta li devem al Jordi Casanovas. Ho explica així:
"Passejant per les xarxes em topo amb un tuit d'Itatí Cantoral. L'actriu mexicana, famosa per protagonitzar serials televisius i coneguda a casa nostra per més d'un meme, tuiteja que aquesta nit ha actuat en una funció anomenada White Rabbit Red Rabbit. Quedo sorprès, ja que la Itatí està protagonitzant la versió mexicana de IDIOTA. Han canviat l'actriu protagonista sense avisar i ara ella actua en aquesta obre sobre conills? Busco informació. Segueixo els links. I descobreixo que es tracta d'una obra que interpreta un actor diferent a cada funció. Quedo desconcertat. Com es fa això? Busco més informació sobre la funció. Em sorprèn veure que s'ha estrenat gairebé a tot el món. Des d'Edimburg, París, Londres, Amsterdam, Nova York, Sud Àfrica... Entro a facebook a buscar el nom de l'autor. El trobo. Li envio un missatge. "M'agradaria llegir la teva obra", li dic. Em respon de seguida. Està encantat que hagi contactat amb ell. M'adreça als seus agents. Escric l'e-mail als seus agents. I al cap de dos dies rebo el correu amb el text de l'obra en PDF. A la primera lectura al•lucino. És una idea genial. Genial. A més, l'obra té molts temes i moltes preguntes que connecten amb mi automàticament. Em moro d'enveja. Com m'hagués agradat escriure una obra com aquesta! Com m'hagués agradat pensar un mecanisme com el que ha pensat en Nassim! Però, a la vegada, no envejo en Nassim. La seva situació, mentre escriu l'obra, no la desitjaria a ningú..."

I ho deixem aquí. Només afegir que coneixem i confiem en la manera de treballar de Jordi Casanovas, des de sempre, des de ben jovenet. A banda de edificar-se com un excel·lent dramaturg, director i explicador de històries, la seva dèria sempre ha estat fer teatre d'una manera diferent, inventar formes, escenografies, involucrar el públic... Ens ho ha demostrat amb escreix amb peces explicades de maneres tan diferents com Andorra, o la trilogia dels jocs Wolfenstein, Tetris, City/Simcit. També La ruïna, La Revolució, Un home amb ulleres de pasta; la trilogia sobre Catalunya Una Història Catalana, Pàtria i l'esplèndida obra costumista Vilafranca; el teatre document Ruz-Bárcenas; la comèdia Idiota... Tot plegat amb una bona pila de premis. I diu que n'està preparant una sobre en Pujol... L'esperem. Ens sorprendrà una vegada més, de debò!

Imatges noticia

Cerca per títol de la notícia:


SAT-giff