Façana del New York Theatre Workshop.

La setmana passada Nova York va obrir les seves portes al dramaturg Guillem Clua. En una marató de lectures interpretades, l’autor català va donar a conèixer al públic nord-americà tres de les seves obres més actuals i reconegudes: Marburg, Promised Land i Smiley.

En dues sessions a porta oberta i a càrrec d’un equip d’actors en actiu a Broadway i Off-Broadway, els textos de Marburg (al New York Theater Workshop) i Promised Land (al New Jersey Rep. Co.) van captivar l’audiència. Clua atribueix gran part d’aquest èxit a la traducció que signa l’aclamat escriptor Marion Peter Holt, coneixedor de la dramatúrgia catalana i traductor també d’autors com Benet i Jornet, Sergi Belbel o Lluïsa Cunillé. “Holt fa que connectin terriblement bé amb el públic i la sensibilitat americanes”, assegura Clua.

Pel que fa a Smiley: A Barcelona Love Story, la comèdia que ja va arreplegar tres premis Butaca en la passada edició, inclós el de millor text, sembla que desperta una altra mena de debat. En una lectura reduïda a productors americans, es va discutir si s’hauria de mantenir l’acció a Barcelona o bé traslladar-la a Nova York. Malgrat el propi autor sembla decantar-se per la primera opció, el debat encara és obert.

No és la primera vegada que en Guillem Clua prova sort als EEUU. Des del 2006 que ha aconseguit estrenar a diferents ciutat del país textos seus com La pell en flames o Gust de cendra, títol que arriba aquesta setmana a la Sala Muntaner, per primer cop a Barcelona.

Tanmateix, posar un peu a prop de Broadway és força més complicat, ja que els nord-americans “tenen tanta producció i tant talent que no els cal importer res de fora”, explica. Clua, però, se’n torna a Barcelona satisfet i amb molt bons pressentiments, especialment envers Marburg, l’obra que sota la direcció de Melanie Sutherland més ha impressionat públic i productors i que, amb una mica de sort, en un futur podríem veure als escenaris de Nova York.

bANNER amic ficcions 2020