Aquest dimarts hem assistit a una presentació d’aquelles que atrauen públic ja porta de carrer, a més de nombrosos fotògrafs, periodistes no habituals a totes les rodes de premsa…  I és que la protagonista és Concha Velasco, que potser ja no és la  Chica Ye-yé però està fantàstica, sempre somrient i amb ganes de fer broma. S’ha mostrat molt il·lusionada per actuar a Barcelona “ja hi vaig actuar quan tenia 20 anys, amb Toni Lebanc al Teatro Calderón. I diria que he actuat a tots els teatres!” I ens ha parlat en català! La cita ha estat al Teatre Borràs, on se la podrà veure a El Funeral, “una comèdia sobrentural” escrita pel seu fill Manuel M. Velasco, que també n’és el director. L’acompanyen al repartiment Irene Gamell, Irene Soler, Pepe Ocio i Emmanuel Medina. El Funeral se celebrarà al Borràs a partir de demà mateix, 12 de febrer, fins al 8 de març.

La Concha no ens vol parlar gaire de l’espectacle “perquè és molt divertit i l’heu de veure”, però més o menys avança que interpreta una reconeguda estrella retirada, que demana a les seves nétes que, quan mori, li facin un gran funeral. Aquest seria el pròleg. Però l’obra és com un funeral de debò, amb un llibre d’aquells de dol i tot a la porta perquè el vagi signant el públic. “M’escriuen coses meravelloses, els guardo tots!”, diu. L’obra arranca, doncs, amb l’enterrament i el que passa és que l’actriu no s’el vol perdre i apareix pel pati de butaques d’una manera sobrenatural. És a dir: com un fantasma!  Això si: elegantíssim, no pas amb el típic llençol:  “El meu fill me l’ha ha fet a mida! No em porta mal rotllo fer-ho perquè el personatge s’assembla molt a mi i és molt divertit!”


L’EQUIP, UNA FAMÍLIA

I, per no parlar de l’espectacle, ens presenta els seus companys. Les dues Irenes, totes dues catalanes, són es seves nétes: “Per a Irene Gamell és el seu primer espectacle aquí i per a mi, sempre penso que serà l’últim…”, bromeja.  Però no ho serà! Pel que fa a l’Irene Soler “a més de la néta, ha fet també l’ajudantia de direcció. I també escriu! Un dia va trucar al Manuel perquè la dirigís i ja ens la vam quedar.”   

Pepe Ocio interpreta el seu representant, Alberto Luján, que també va a l’enterrament i, davant l’aclaparadora arribada dels periodistes i curiosos, se li gira la feina de posar ordre, mentre la Fantasma vol arreglar “alguns assumptes pendents” amb ell: “Aquest paper el feia l’Antonio Resines, però va tenir un accident i va haver d’aturar les representacions. En Pepe és menys conegut però és molt divertit, de seguida s’ha fet l’obra seva.” Emmanuel Medina és un cosí d’aquells llunyans, del que no se’n sap gran cosa. L’espectacle ja fa dos anys que volta per diverses ciutats de l’estat.

Per a l’actriu: “No hi ha res de mi i a la vegada hi és tot. Hi ha humor i jo tinc sentit de l’humor… aquí potser una mica negre.” I està una mica ofesa: “No entenc perquè sempre que m’han donat premis, ha estat per obres dramàtiques!” Diu que aquest estiu va estar nominada per Metamorfosi però que “estic enfadada perquè no em van nominar per El Funeral i és el paper més difícil que he fet a la meva vida! Em fan pujar i baixar escales entrar per les butaques, espantar la gent…”

La Concha no es calla l’edat: “Ja tinc 80 anys. L’obra no se’m fa estranya perquè sé que algun dia em moriré. I des de que faig aquest personatge, veig la mort d’una manera millor i més divertida!” Diu que té previst morir als 82 perquè “és l’edat que és al mig entre les que van morir els meus pares.” Però això tampoc passarà, perquè El Funeral encara té piles per dies i ja té previst el seu proper espectacle: La habitación de Maria, del que no ens pot dir ni el personatge. També l’ha escrit el seu fill.

Ha recordat l’última vegada que va estar al Borràs, que va ser per la presentació de Juana la loca,Aquí estàveu en plena Guerra i, tot i així, vam omplir cada dia!” Era al novembre del 2017.

Quan ha acabat a trobada, les fotografies s’han tornat a multiplicar com si fos la primer vegada. Per si la veieu en alguna amb bastó, no passa res: “Ahir vaig caure, ja passa això a la meva edat si no es va en compte Però el cap el tinc molt bé, eh!”  Ha repassat un moment la seva extensa filmografia i també les aparicions al teatre per dir-nos: “Estic contenta perquè és el primer cop que faig de fantasma. He fet de puta, de monja…” La seva assignatura pendent és fer un remake de la pel·lícula El Crepusculo de los Dioses. “No entenc perquè no me l’han proposat, jo canto molt bé! El cartell de l’obra és un homenatge a la pel·lícula.” Efectivament, us posem un retrat de tots dos perquè ho comproveu!

Abans d’acabar, ha volgut tenir un record per a tres homes morts de la seva vida: “Tres homes als que vaig estimar però als que vaig fer mal, també. Amb aquest espectacle els demano perdó i em sento en pau amb els tres. I quan tinc por, els crido als escenaris i… venen!”

Entrades aquí

  • pablo milanés
  • Señora de rojo sobre fondo gris
  • el petit princep
  • la rambla de les floristes