Miquel Periel al càsting del musical 'Cop de Rock' de Dagoll Dagom.

A Teatralnet estem ben distrets. Som a tocar de la sala d’assaig del Poliorama i portem dues setmanes assistint de prop als càstings per al musical ‘Cop de rock’, la nova producció de Dagoll Dagom sobre un grup de rock català, que s’estrenarà l’11 de setembre. És interessant i a la vegada emocionant veure la il•lusió a la cara de tots els participants. Els sentim quan surten de la sala a escalfar la veu pels passadissos, és entranyable. La tragèdia és que només en sortiran escollits 16, però això es fa així i no es pot fer d’altra manera.

Ens han deixat entrar els dos dimecres. La setmana passada ja us vam explicar el naixement de l’espectacle en paraules de l’autor del llibret i director, Joan Lluís Bozzo (vegeu la notícia del 4 de maig). Recuperem una mica el fil per explicar-vos l’evolució.

Si bé dèiem que el repartiment definitiu seria de 10 persones a escollir del primer càsting per a actors-cantants desconeguts i 10 més que sortirien de gent que ja ha treballat amb Dagoll Dagom o en altres musicals, aquesta setmana ja ens parlen de 16, possiblement per alguna confusió pel camí, perquè no hi ha hagut rebaixes. També ens han assegurat que els protagonistes –els del conjunt- no han de ser necessàriament els més coneguts.

Cap al final farem un càsting barrejat per als papers, assegura Miquel Periel, el Cap de càsting. Hi ha un personatge, el del pare, que va apart perquè les proves són per a gent d’entre 20 i 35 anys i aquest és una mica més granadet. Encara no se sap qui ho interpretarà, però ja tenen tres o quatre actors per acabar de filar. Els músics, en directe, compten apart, el que suposa una mica més de 20 persones a escena.

En el moment en què hi hem entrat, hi havia 7 noies i 2 nois. Davant l’afluència femenina, Bozzo ha decidit fer-los interpretar en comptes de cantar. Els ha llegit la primera escena perquè s’impregnessin dels personatges sense que això signifiqui aprendre el text, una mica rotllo Stanivslavsky. Els que érem allà ja podem dir que els diàlegs són frescos i divertits, fins i tot que ens han enganxat força. I és que l’acció se situa el 17 de maig del 1992 el dia històric més important del segle passat, segons Bozzo, perquè va ser el dia que el Barça va guanyar a Wembley. Tres noies arriben a un poblet, de pas, després de viatjar un munt d’hores. Van a parar a un bar, cansades i afamades. La cambrera, preveient que no hi haurà massa gent al concert que a la nit ha de donar el grup del poble Cop de Rock, per culpa del futbol, les convida al concert amb diversió assegurada. A la frescor del text, ple de referències de l’època com trucar des d’una cabina perquè no hi havia mòbils, el fet de ser sis milions o les dèries del maig pels règims, cal afegir la de les noies, que han improvisat de manera molt simpàtica. Ha de ser dur, ser Cap de càsting!

I encara no han acabat. Fins divendres hi haurà proves i no sabem si ens informaran immediatament dels escollits. Tan aviat com ho sapiguem, us ho comunicarem. Tot plegat fa ganes que arribi el setembre.

  • Concert del 30è Aniversari
  • Juana
  • Manel
  • Alicia Alonso
  • West Side Story