Bonus track. El gust de retrobar-se i les ganes de trobar quelcom més

    0
    Bonus Track, una comèdia urbana generacional de Carol López
    Nota: (7)

    Com qui no vol la cosa, Carol López porta ja a la vora dues dècades oferint-nos una forma de teatre que n’ha tingut sempre quelcom de crònica generacional. I que en el seu punt d’origen, assumia sense complexos el seu caràcter de reinterpretació adaptada al tarannà local  d’aquella forma de fer comèdia amb un punt de cinema de Woody Allen ( en aquella època, encara es podia dir que Woody Allen és un  mestre del gènere ). Esclar que ben aviat es va posar de manifest que la Carol , tenia alhora el seu propi estil definit. I amb ell, ens ha anat presentant al llarg dels anys una sèrie de textos i de personatges que – com passa al cinema de Woody- sent diferents en tenen sempre també quelcom de similars, i estan també sovint interpretats per la mateixa colla d’excel·lents intèrprets. Ara, aquests personatges i la mateixa Carol, voregen la cinquantena. Una bona excusa  per preguntar-se com han madurat – si és que han madurat- i per tornar a gaudir amb ells des d’un escenari. Quelcom que podem fer ben a gust gràcies a aquest “Bonus Track”, mancat, això sí, d’una certa capacitat per a donar-nos quelcom més que allò que podíem preveure que ens trobaríem, tenint en compte el  bon ofici de la seva creadora. I mancat també d’un cert equilibri a l’hora de dibuixar uns personatges que, de vegades, i encara que t’ho estiguis passant molt bé amb ells, semblen funcionar una mica per sota de les seves possibilitats.

    bANNER amic ficcions 2020