Cobertura. Amb cobertura, però amb senyal deficitària

    0
    Nota: (4)

    Una cosa em queda clara: tan Bruno Oro i Alejo Levis (responsables de la dramatúrgia de l’espectacle) com Clara Segura ( que el dirigeix,  i el coprotagonitza al costat de Bruno) , van sovint al cinema. Com a mínim , hi van prou com per haver-se inventat un argument el punt de partida del qual és pastat al de la gloriosa “Dolor y gloria” D’Almodóvar ( objecte també d’un divertit homenatge amb forma de clip de pel·lícula nominada a l’Oscar), per passar després a convertir-se en un encobert  nou remake de “Ha nascut una estrella”. També tinc clar que Clara i Bruno són dos intèrprets excel·lents. I aquesta és sens dubte la gran sort d’un espectacle que sense ells, deixaria del tot en evidència la manca de gràcia dels seus gags, i l’artifici d’un divertiment que introdueix de forma ben forçada un grapat de personatges i situacions d’aquella sèrie televisiva protagonitzada per la parella que portava com a títol “Vinagre”. L’invent ( molt més aparatós que els dos humils però ben agradables  primers espectacles  creats mà a mà per Bruno i Clara) pot arrancar sens dubte un grapat de rialles entre el públic incondicional. Però ho fa servint-se d’instruments còmics que no són a l’alçada que s’espera d’un tàndem així.

    • West Side Story
    • Nomad
    • Crimen y telón
    • Paco Ibáñez