Conferència espectacular. La pedagogia dels inesborrables records escènics

    0
    Comença demà la 2a edició de Katharsis
    Nota: (8)

    Hi ha una paraula que no forma part del meu vocabulari habitual, però que em va venir al cap davant aquesta mena d’informal classe magistral : em refereixo a la paraula entranyable. I és que veritablement, el distés repàs autobiogràfic que David Espinosa li fa a la llista d’espectacles que li  han deixat  petjades profundes i l’han anat formant també com a creador , resulta gairebé commovedorament entranyable, quan una bona part dels espectacles i les companyies a les que es fa referència t’han marcat també ben a fons a tu mateix. Espinosa reinterpreta aquests records des de la vesant naïf d’uns  ninotets i unes  joguines que formen ja part inseparable del seu propi món escènic, tot i que al final – un detall més que justificat,  si tenim en compte el punt relaxadament didàctic de la proposta- ens ofereixi també una selecció d’imatges reals d’aquells muntatge ara recreats per ell. I alhora, i sense fer-ho mai patent, la deliciosa conferència que no ho és, pronunciada sovint per una ben teatral esquelet, en té també quelcom d’advertència: cal estar a l’aguait , no sigui que el legat que ens ha deixat aquesta gent tan plena de talent , s’acabi diluint en l’oblit. De fet, tremolo només de pensar què passaria, si els hi preguntéssim a les noves promocions de l’Institut del Teatre què en saben de Kantor, Grotowski,  o L’Odin Teatre. Si Espinosa aconsegueix despertar renovada curiositat davant de noms com aquests, ja haurà fet una bona aportació a la preservació d’aquesta memòria teatral tan plena de talent.

    BANNER QUINZENA METROPILITANA FILATURAS 2021
    Banner Quinzena metropolitana 2021