De dol. El tiet del príncep amagava més secrets

    0
    Nota: (7)

    Us tinc que dir que us parlo d’un dol  viscut només a mitges: si voleu gaudir de totes les vessants d’aquest excel·lent monòleg per a dues veus i dos personatges que utilitza paraules gairebé idèntiques  tant per l’un com per l’altre,  ,us caldrà veure al complert aquest díptic de Queralt Riera que es  presenta en dies alterns ( l’1 de novembre, per cert, us podeu muntar una bona sessió doble).  I que , en qualsevol cas, està inspirat  per dues víctimes d’una mateixa tragèdia shakesperiana ( l’hereu i la seva teòrica xicota Ofèlia )  que aquí – això sí- es presenten fora del seu context original. En el meu cas, m’he apropat al dol d’un príncep Hamlet que en aquest cas ni és príncep ,ni viu a Dinamarca – la seva catalanitat es fa manifesta-  ni va néixer en èpoques remotes. Però que igualment té quelcom pendent amb el seu oncle; quelcom que va fins i tot més enllà d’allò del que ja està assabentat qualsevol persona que conegui el drama original. El nostre Hamlet té també molta son : aquella son que ataca a qui es pregunta constantment si cal ser o no ser, existir , morir o només morir. Però alhora té  molta marxa, i  moltes ganes d’estimar, i un dolorós dubte sobre si realment podrà estimar de debò alguna vegada o seguirà boicotejant-se a sí mateix cada cop que ho intenti…i el seu oncle, té  molt a veure amb aquests dubtes .Carles Goñi sap transmetre de forma ben notable tant el vitalisme com l’ansietat (auto)destructora del personatge, mitjançant una interpretació visceral que aconsegueix enxampar-te del tot.

    bANNER amic ficcions 2020