Quart segona del carrer de Mirallers, nr. 7. Aquest era el pis on mossèn Cinto Verdaguer practicava els polèmics exorcismes que van acabar fent d’ell un personatge notablement rebutjat , malgrat el seu status de gran poeta nacional. I ara, cabosanroque reprodueix la planta d’aquell piset ple a vesar ( o no) de presències demoníaques a l’antic mercat del Born, situat ben a prop de l’emplaçament original. En qualsevol cas, la notable instal·lació videogràfica, musical i sonora de cabosanroque substitueix l’atmosfera presumiblement tenebrosa d’aquell pis per un espai diàfan i blanc no exempt- això si- d’ectoplasmes posseïts que ballen com Rocío Molina o canten i emeten sons guturals ficats al cos del Niño de Elche, mentre damunt del teu cap t’hi pots trobar cadenes que es posen en moviment sense raó aparent, i el poeta Enric Casasses intenta treure-li l’entrellat a les paraules que va deixar escrites Verdaguer. . I malgrat tot, la sensació final et deixa el regust de les propostes estimulants que apunten possibilitats finalment només explorades a mitges. I si de tot això , en sortís un espectacle endimoniat de debò?
