Doña Francisquita. La sarsuela feixugament renovada

    0
    Nota: (5)

    Ningú podrà acusar-me de no haver apostat sempre per les innovacions dramatúrgiques . Però tenen raó els personatges de la versió Lluís Pasqual d’aquesta tan emblemàtica sarsuela: deixar-los sense diàlegs i gairebé sense argument , no contribueix precisament a remarcar les possibles virtuts de l’obra. Pasqual es carrega alegrement les castisses gràcies desfasades dels diàlegs, per tal de situar l’acció a un estudi radiofònic dels anys de la República ( primer acte), a un plató televisiu del franquisme (acte segon) i a una sala d’assajos contemporània, sense que cap d’aquest nous escenaris mostri un guió amb un xic de substància. Certament, l’avorrit estatisme del primer tram queda alleugerat quan s’introdueixen les coreografies televisives de la segona etapa i , especialment, quan amb un recolzament videogràfic eficaç però un xic primari, la llegendària Lucero Tena fa una fandanguera exhibició de castanyoles. Però ni així, aconsegueix Pasqual que la seva proposta passi d’una correcció mancada de veritable imaginació.

    • Juana
    • Manel
    • Alicia Alonso
    • West Side Story
    • Nomad
    • Crimen y telón