El mètode Grönholm. Superant la prova del temps

    0
    Enric Cambray, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer a El Mètode Gronholm
    Nota: (8)

    Com qui no vol la cosa, han passat 17 anys: només cal recordar que quan Galceran i Belbel ens van mostrar per primer cop el seu singular mètode de selecció de personal al TNC, no podíem ( o potser no volíem ) ni sospitar l’encadenat de grans  crisis que ens tenien preparades les dues dècades següents. I al llarg d’aquests 17 anys en els quals tant ha canviat també la forma de treballar en molts sectors, hem vist alhora unes  quantes comèdies sobre el món laboral , i fins i tot n’hem vist unes quantes que seguien una mica el mètode del “Mètode” perseguint finalitats similars. I ara, han canviat també finalment les cares dels aspirants a l’ambicionat lloc de treball que reuneix l’obra: s’imposava el relleu generacional. Però quan seus a un Teatre Poliorama tan ple de gom a gom com ho permet la normativa pandèmica, i contemples les reaccions d’un públic que – repetidors a banda-  en va ple de cares també noves , te n’adones de nou de l’eficàcia d’una fórmula que supera la prova del temps  molt millor del que alguns dels aspirants de l’obra superen les ben peculiars i tirant a humiliants  proves a les quals s’han d’enfrontar. De la mateixa manera, el nou quartet interpretatiu  ( excel·lent en el seu  conjunt, tot i que David Verdaguer s’emporti la nota més alta) supera sense problemes la prova de les comparacions. I  Belbel imprimeix de nou el ritme precís que requereix aquesta notable comèdia amb quelcom de metàfora -això li agrada remarcar-ho al mateix Belbel- sobre la crueltat del capitalisme desfermat, i sobre la forma com intentar assolir allò que ambicionem ens pot portar a saltar-nos tota mena de límits personals.