Encara hi ha algú al bosc. Una olímpica injustícia

    0
    Encara hi ha agú all bosc.
    Nota: (8)

    Tu què feies, aquell estiu del 92? Si ets barceloní i tens edat per recordar-ho, segur que el cap se t’omple de imatges olímpiques, com els hi passa als mateixos integrants de la companyia que representa aquesta proposta escènica que ens arriba acompanyada  d’una exposició ( fins el dia 30, a la Model) i d’un notable  documental que ve a formar un díptic inseparable amb l’espectacle  ( el trobareu a TV3 a la Carta).  Sí, també aquests intèrprets recorden perfectament l’eufòria generalitzada d’aquells  dies . I en canvi , tampoc ells i elles  recorden gairebé gens ni mica haver tingut consciència clara  del que passava en aquella Iugoslàvia en guerra que estava com qui diu a tocar, però que semblava ubicada a una altra galàxia. I una de les coses terribles que passaven en aquell territori fet miques que només vuit anys abans s’havia vestit també de gala olímpica, era que els boscos s’estaven omplint de violadors de tota mena . I que d’aquelles violacions a dojo mai prou sancionades i d’aquelles víctimes gairebé sempre ignorades, en van néixer un munt de criatures marcades per l’estigma que suposa ser fruit d’un acte tan terrible. Ara , tant les víctimes com aquelles criatures prenen merescudament la paraula  en una proposta que crea un molt ben tramat paral·lelisme antre aquell territori desolat i els fastos d’aquella altra Barcelona lliurada a gaudir dels dies de glòria. I que ho fa deixant alhora que els testimonis tràgics convisquin amb les vivències dels seus mateixos intèrprets, i la tensió dramàtica del relat es relaxi de tant en tant amb l’imaginatiu aire distés que sovint adopta la posada en escena.

    BANNER QUINZENA METROPILITANA FILATURAS 2021
    Banner Quinzena metropolitana 2021