I Sing a Song About Bananas. Caricatura lleugera del Hollywood de Cugat

    0
    Nota: (5)

    No cal ni dir que amb els temps que corren, sempre resulta gratificant trobar-te a l’escenari tota una gran orquestra ( la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics) i un grapat de bons professionals ( començant per una Anna Moliner disposada a ficar-se sota la pell d’un grapat de les dones que van passar per la vida de l’homenatjat ), disposats a fer-te passar una agradable estona evocant  aquell Hollywood de l’edat daurada que Xavier Cugat va contribuir a omplir de ritmes llatins. Dit això, cal reconèixer alhora que l’homenatge es queda curt ( molt curt) a nivell de dramatúrgia: Cugat va ser una figura prou sucosa com per haver-li extret força més suc a la banana. Curiosament, Helena Tornero , a l’hora de presentar l’espectacle, declarava que aquest volia anar més enllà de la imatge plena  “de superficialitat i lleugeresa pròpia de Hollywood” que tenim de Cugat. Doncs en aquest sentit, gairebé podríem dir que es produeix l’efecte contrari: Cugat queda desdibuixat , presentat mitjançant uns breus apunts tirant precisament a massa superficials, fins i tot donant per fet la lleugeresa que requereix una agradable festa amb aires tropicals.