Karaoke Elusia. És hora d’anar a l’institut !

    0
    La Sala Beckett estrena Karaoke Elusia, del jove dramaturg Oriol Puig,
    Nota: (7)

    Tant de bo que aquesta excel·lent proposta d’Oriol Puig pugui anar d’aula en aula i d’institut en institut – aquesta és en principi la intenció- , donant-li visibilitat al que sovint resta invisible . El mateix Oriol comenta com va trobar a faltar que quan ell tenia la mateixa edat que els seus personatges, no es parlés mai prou  a classe de temes com ara el bullying que pot deixar marques de per vida, o el suïcidi adolescent que, senzillament, s’emporta en aquesta edat més vides que qualsevol altra causa de mort . Puig , donant encertats salts cronològics que accentuen de forma inquietant la temperatura dramàtica de l’obra , assenyala la dificultat que existeix en el món diguem-ne adult ( familiar, escolar, social…)a l’hora d’interpretar els senyals de perill imminent i saber actuar davant d’elles. Hi ho fa convertint els tres amics adolescents reunits en un karaoke en els catalitzadors de totes les emocions, i fent que es posin en la pell de tota la resta de personatges. Compte per a això amb un ben visceral trio interpretatiu . Tot i que potser Puig es queda una mica curt en aquest sentit a l’hora de dirigir els  seus actors, confiant massa en què  la seva energia i carisma s’imposi a les seves carències. A la direcció li manca en aquest sentit una mica més de tècnica, a l’hora per exemple de treballar la dicció i la projecció de la veu, o de remarcar el canvi de personatge,  remarcant alhora el canvi d’una gestualitat que tendeix de vegades a resultar massa uniforme. Afinant aquests desajustos , el seu potent text encara ho semblaria més.