Ja que som de ple vivint l’estiu en el qual això de viatjar ha adquirit aires gairebé utòpics, que us sembla si ho compensem una mica fent un viatge llampec cap a L’Havana i Acapulco? Aquests són els dos destins viatgers que ens proposen visitar després d’haver-ho fet ells mateixos Jomu Oligor i Shaday Larios, servint-se del seu inconfusible món creatiu. Un món creatiu construït amb petits objectes recollits d’aquests o aquells altres encants, maquetes i ninots que potser eren ja deixades abans de cobrar nova vida, i començar a moure’s seguint una mecànica artesanal que ni n’ha sentit a parlar, de les noves tecnologies. I en aquest cas, omplint també el petit escenari de postals i més postals. Per cert: ho sabíeu vosaltres – jo no- que a l’actual Acapulco en plena decadència turística, ja ningú ven postals? Aquesta és una de les coses que ens explica un espectacle que en va sobrat d’encant , pel que fa a la màgia discreta que exhibeixen aquests artefactes tan subtilment manipulats. Però que es queda una mica curta, pel que fa al relat: els dos únics destins triats , donen per entrar en el territori de l’anècdota, però no acaben de resultar suficients per construir una sòlida dramatúrgia.
La melancolia del turista. Fent postals de llocs on ja no es venen postals
Nota: (7)