Ja que som de ple vivint l’estiu en el qual això de viatjar ha adquirit aires gairebé utòpics, que us sembla si ho compensem una mica fent un viatge llampec cap a L’Havana i Acapulco? Aquests són els dos destins viatgers que ens proposen visitar després d’haver-ho fet ells mateixos Jomu Oligor i Shaday Larios, servint-se del seu inconfusible món creatiu. Un món creatiu construït amb petits objectes recollits d’aquests o aquells altres encants, maquetes i ninots que potser eren ja deixades abans de cobrar nova vida, i començar a moure’s seguint una mecànica artesanal que ni n’ha sentit a parlar, de les noves tecnologies. I en aquest cas, omplint també el petit escenari de postals i més postals. Per cert: ho sabíeu vosaltres – jo no- que a l’actual Acapulco en plena decadència turística, ja ningú ven postals? Aquesta és una de les coses que ens explica un espectacle que en va sobrat d’encant , pel que fa a la màgia discreta que exhibeixen aquests artefactes tan subtilment manipulats. Però que es queda una mica curta, pel que fa al relat: els dos únics destins triats , donen per entrar en el territori de l’anècdota, però no acaben de resultar suficients per construir una sòlida dramatúrgia.
